dijous, 24 de novembre del 2016

Musclos farcits


L’altre dia una amiga em va dir que darrerament pujava poques receptes al blog... i té tota la raó: per una cosa o una altra, porto una temporada dedicant-li poc temps. O sigui que perquè no m’ho pugui tornar a dir, vaig a posar la segona recepta en menys d’una setmana... Carme, ja em diràs què et sembla...

Havia comprat uns musclos molt macos a la Sandra, la meva peixatera, amb la idea de fer-los a la marinera. Però quan va arribar el moment, vaig decidir fer-los d’una altra manera, per variar una mica... 

La veritat és que van quedar molt bons!





diumenge, 20 de novembre del 2016

Pastís de Belem

Aquesta és la meva versió familiar dels “pastéis de Belem”, típics de Lisboa. 

Tenia una làmina de pasta de full rodona a la nevera i vaig pensar que podia aprofitar per fer algunes postres diferents... Mirant les receptes que tinc guardades, vaig trobar la dels “pastéis de Belem” (en realitat no és la recepta autèntica, perquè és secreta, com la de la coca-cola. La recepta que tinc i les que es poden trobar a la xarxa són “aproximacions” a l’original). 

Se’m va acudir que podia provar de fer-la. Però en lloc de pastissets individuals, em vaig decidir per fer un sol pastís... 

I aquí el teniu: boníssim!







dissabte, 5 de novembre del 2016

Arròs de muntanya


La temporada de bolets tot just comença al Baix LLobregat... 

El resultat de la nostra primera expedició boletaire d’aquest any ha estat un plat de rovellons


 
Vaig pensar que podia aprofitar per fer un arròs de muntanya, i aquí el teniu:






dissabte, 22 d’octubre del 2016

Marta cotta de castanyes i xocolata


El nom d’aquesta recepta l’ha posat el Josep Maria, el meu marit... 

L’altre dia estava rumiant quines postres podia fer que no em donessin gaire feina. També feia dies que anava donant voltes a què fer amb un parell de pots de crema de castanyes que m’han regalat darrerament dues persones diferents (ja és casualitat!). 

Vaig pensar en fer una panna cotta de castanyes, però ja n’havia fet una de xocolata feia poc (tinc pendent de penjar la recepta...).

Aleshores vaig recordar la copa de mousse de mascarpone i xocolata que faig de vegades i se’m va acudir fer una cosa similar però canviant el mascarpone per panna cotta de castanyes... i va quedar molt bé!.

Li vaig preguntar al meu marit com podia anomenar aquesta recepta i ell em va dir que com que se m’havia acudit a mí, li havia de posar Marta cotta... 

I aquí la teniu!





dilluns, 10 d’octubre del 2016

Quiche d'espàrrecs de marge i salmó fumat


Portava temps sense fer cap quiche, així que l’altre dia vaig pensar que en podia fer una amb els espàrrecs que havia trobat (el mes d’octubre!!!). 

Per donar-li una mica més de cos, hi vaig posar també una mica de salmó fumat que tenia a la nevera... 

Va quedar molt bona!.





diumenge, 25 de setembre del 2016

Pastís de mousse de mascarpone i xocolata


A casa ens agraden molt els pastissos tipus mousse: en faig de xocolata, de préssec, de taronja, de maduixots... 

La majoria de vegades hi poso una base de galetes trinxades amb mantega, perquè es fa de pressa i no cal encendre el forn. Fa uns dies, però, vaig trobar per casualitat el blog Julia y sus recetas , i vaig veure que hi tenia la recepta d’una base de xocolata per a pastissos cuita al microones, que es fa en un moment. Com que tenia una terrina de mascarpone a la nevera i ens agrada molt la combinació del mascarpone amb la xocolata, se’m va acudir que podia fer un pastís de mousse de mascarpone amb la base de la Julia.

I aquí el teniu!.




divendres, 12 d’agost del 2016

"Salmorejo"


Aquest és un plat molt senzill, però molt bo i refrescant. Si disposem d’uns bons tomàquets aconseguirem un àpat de luxe!.






  

diumenge, 7 d’agost del 2016

Bunyols d'albergínia


Aquest és un dels meus plats preferits, també del receptari familiar. No el faig gaire sovint, perquè porta força calories, però és tan bo, que cada estiu n'he de fer un parell de cops, quan les albergínies estan en plena temporada... 

Els podem menjar com a primer plat o com a acompanyament del tall. Si us agraden les albergínies els heu de provar: no us en penedireu!





dissabte, 25 de juny del 2016

Medalló de vedella farcit


Aquesta recepta la vaig veure a la revista Cuina. És de la Carme Ruscalleda, i des del primer moment vaig decidir que l’havia de fer... La recepta de la Carme és amb el tall que es pela, però jo la vaig fer amb el medalló. M’agraden els dos, però el medalló és més gustós. 

De vegades faig el tall que es pela o el medalló arrebossats, però mai els havia fet farcits. 

Així que l’altre dia vaig anar a veure a la Neus, la meva carnissera, (hauria d’haver posat carneussera, perquè ella diu que la seva botiga no és una carnisseria, sinó una carneusseria, je je...) a comprar-li un medalló de vedella. Li vaig demanar que me l’obrís com un llibre i  m’hi vaig posar... 

No el vaig  fer exactament com la Carme, sinó que el vaig rostir tal com jo faig els rostits habitualment.   

Em vàrem tenir per dues menjades: una en calent, amb la salsa del rostit, i una altra fred acompanyat d’una bona amanida. Us puc assegurar que de les dues maneres està boníssim... El penso repetir ben aviat!





dimecres, 1 de juny del 2016

Pastís-mousse de maduixots



Aprofitant que tenia maduixots a la nevera, se’m va acudir que podia fer una mousse lleugera (i ràpida), amb llet evaporada...

La meva idea era fer-ne un parell de copes, com quan faig la de llimona o de xocolata, i vaig posar a muntar 250 g de llet mentre trinxava els maduixots...

El que no vaig preveure és la quantitat del puré de maduixots que em sortiria... suficient per fer 4 o 5 copes de mousse un cop barrejat amb la llet!. O sigui que vaig decidir que potser era millor canviar de plans i fer un pastís, afegint gelatina a la barreja (per donar-li consistència) i fent una base de galetes.

Aquí el teniu!. La veritat és que va quedar molt bo... 







divendres, 13 de maig del 2016

Panna cotta de maduixots


Feia temps que volia provar de fer panna cotta. De fet, tenia guardades un parell de receptes que havia trobat a la xarxa però no havia trobat el moment de fer-la. 

Però l’altre dia, vaig veure la recepta de panna cotta amb maduixes que havia penjat la Mònica al seu blog  ENSUCRAT i tenia tan bona pinta que em vaig decidir a fer-la!. 

La veritat és que és una recepta molt senzilla i que es fa en poca estona, i el resultat són unes postres boníssimes. 

Ja estic pensant en noves versions!.






dissabte, 23 d’abril del 2016

Pèsols estofats


Aprofitant que estem en plena temporada de pèsols, he fet aquest plat del receptari familiar. La meva mare el feia tot sovint, i jo segueixo la tradició...  El podem fer tot l'any, perquè quan no hi ha pèsols frescos en podem fer servir de congelats. També queden bons, però no és el mateix!.

Jo aquest cop he fet algunes variacions respecte a la recepta original: he posat també botifarra negra i hi he tirat "orujo" blanc en lloc de conyac. La idea de posar "orujo" se’m va acudir quan la meva amiga Julia (de família gallega) em va comentar que ella en posava a les faves perquè hi donava molt bon gust. Vaig pensar que si va bé amb les faves, també hi pot anar amb els pèsols... i no em vaig equivocar!. 


Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...






dimecres, 30 de març del 2016

Mini vol-au-vents de formatge


Aquest és un aperitiu molt ràpid i molt fàcil de fer, i que a més a més és boníssim... Què més podem demanar?. 

Jo l'he fet  amb mini vol-au-vents, però també queda molt bo amb minitartaletes de pasta trencada. 

A veure si us animeu!







diumenge, 6 de març del 2016

Pizzetes amb "tortillas" mexicanes



Mai havia fet cap plat amb “tortillas” mexicanes, i un dia vaig veure al blog de la Pilar Les receptes que m’agraden, unes pizzes que en lloc de la clàssica massa de pizza tenien com a base una “tortilla”. Em va semblar una bona idea i vaig decidir provar-ho... i va ser tot un èxit!.

Es preparen en un moment, perquè ja tenim la base feta i cuita. Només cal posar-hi per sobre el que ens vingui de gust i posar-les al forn uns 10’. Com que la base es molt prima, queden unes pizzes molt lleugeres. 

Ara a casa sempre tinc un paquet de “tortillas”, i així si vaig molt atrafegada puc improvisar el sopar en un moment...






dissabte, 20 de febrer del 2016

Bica blanca de Laza



La bica és una mena de pa de pessic típic de la província d’Ourense. 

Un dels seus ingredients és la mantega, la qual cosa li dóna una consistència i cos característics. Té un lleuger gust de canyella, i la capa de sobre torrada.

Cada poble té la seva pròpia recepta, encara que totes són semblants quant a ingredients i elaboració. La del poble de Laza, però,és una mica diferent, perquè es fa amb les clares dels ous i porta nata en lloc de mantega.

Havia vist la recepta en diferents blogs (Cocinando con Neus i Galletas habelas hailas, entre d'altres...) i feia temps que tenia ganes de fer-la. Però necessitava 6 clares... que em van quedar dels ous que vaig utilitzar per a la crema pastissera del pastís de crema i xocolata que vaig fer dies enrera per a la festa dels aniversaris.

O sigui que aquí el teniu...

Us el recomano, és boníssim!!!





divendres, 5 de febrer del 2016

Pastís de crema i xocolata (la meva versió del pastís de crema Boston)



Feia temps que tenia ganes de fer aquest pastís, que vaig veure per primer cop al blog delícies de llimona: em va semblar que havia de ser molt però que molt bo!.

L’altre dia vàrem tenir dinar familiar per celebrar els aniversaris que “cauen” aquest mes de febrer: el del meu nebot, el meu marit, el meu germà, i el meu (en aquest ordre...). A mí em va tocar fer les postres (com sempre en aquests casos!), i vaig pensar que podria ser un bon moment per fer aquest pastís...

El pa de pessic de la recepta original és una mica diferent del que faig jo habitualment. Com que no tenia temps de fer una prova per avançat per veure com em quedava, no em vaig voler arriscar i vaig fer la meva recepta de sempre.

El pastís era per a 11 persones, així que vaig optar per fer-lo rectangular i no rodó perquè fos més fàcil de fer les porcions... 

Va quedar boníssim, i amb una pinta espectacular!.

L’hauré de tornar a fer aviat, aquest cop amb el pa de pessic com a la recepta original...






dimarts, 19 de gener del 2016

Arròs amb bacallà


Aquest era un dels plats preferits del meu pare, i per això la meva mare en feia tot sovint.

A casa també ens agrada molt i n’acostumo a fer de tant en tant. La veritat és que és un arròs que dóna poca feina, i a més és un plat molt lleuger.

A veure si us agrada!.