dimarts, 13 d’octubre de 2020

Pastís de xocolata i nata

Aquesta recepta fa temps que la tenia pendent de pujar al blog. La vaig veure al blog webos fritos  i em va semblar que havia d’estar molt bé (de fet, totes les receptes que penja la Su ho estan...). 

És un pastís molt suau i molt bo, amb molt de gust de xocolata i que no enfarfega gens. Ens el podem menjar per postres, o per esmorzar o berenar... 

Sigui com sigui quan us el mengeu, segur que no durarà gaire a taula... 

 



Ingredients:   160 g de mantega a temperatura ambient
                       200 g de xocolata negra (jo, Nestlé Postres)
                       150 g de sucre4 ous L
                       75 g de nata per muntar (35,1% de MG)
                       150 g de farina 
                       50 g de farina d’ametlla
                       10 g de llevat químic (Royal)
                       Sucre llustre per decorar

 

Elaboració:

Escalfem el forn a 170ºC.

Folrem un motlle de 24 cm de diàmetre amb paper de forn (o l’untem bé amb mantega fosa). 

Posem la xocolata a trossos en un bol i hi afegim la mantega. 

 


 

Ho posem al microoenes perquè es fongui. 

Ho fem a potència baixa i a petites tandes, per evitar que se’ns cremi. No cal esperar a què es fongui del tot: quan veiem que la xocolata està molt tova, ja la podem treure. La remenem i s’acabarà de fondre. 

Ho deixem refredar una mica. 

Posem els ous i el sucre a un bol i ho batem bé amb la batedora de varetes (jo, amb la KA) fins que ens quedi una barreja blanquinosa i escumosa.

 


Afegim la xocolata amb la mantega al bol dels ous i ho remenem bé.

Afegim la nata sense muntar i remenem.

Afegim la farina tamissada, la farina d’ametlles i el llevat i ho anem incorporant a la massa, remenant amb cura, sense batre gaire.

Aboquem la barreja al motlle. 

Sacsegem una mica el motlle i li donem uns copets contra el marbre perquè es reparteixi bé tota la massa. 

 


 

Ho posem al forn fins que estigui cuit (uns 40’, però dependrà del nostre forn).

Un cop cuit, el treiem del forn i el deixem refredar a sobre d’una reixeta. 

Quan estigui fred, el desemmotllem i el posem a una safata. 

 

 

L’empolsinem amb sucre llustre i ja el tenim a punt.

 

 

 


 

 

diumenge, 20 de setembre de 2020

Tortell de cabell d'àngel

El tortell de cabell d’àngel era un clàssic de les postres dels diumenges quan  era petita, juntament amb el tortell de crema i el braç de gitano de trufa....

Fa uns dies, la meva amiga Maria Dolors em va regalar un pot de confitura de cabell d’àngel feta per ella. Com que tenia una làmina de pasta de full a la nevera, se’m va acudir que podia provar de fer-ne un... 

Vaig seguir les instruccions de la recepta del blog la cuina de sempre

És molt fàcil de fer i va quedar molt bo!. Aquí us ho explico ...

 


 

 

Ingredients:  1 làmina de pasta de full (millor si és rectangular)
                      cabell d’àngel
                      pinyons
                      1 ou
                      sucre normal
                      sucre llustre

 

Elaboració: 

Treiem la pasta de full de la nevera una estona abans perquè no estigui tan dura i la puguem treballar millor.

Encenem el forn a 180 ºC.

Folrem la safata del forn amb paper vegetal.

Descargolem la pasta de full. 

 


Per fer el tortell necessitem una base rectangular. Com que la meva làmina era rodona, la vaig retallar pels costats i vaig afegir els retalls a dalt i a baix, fins a fer un rectangle.

Perquè s’enganxin els trossos de pasta, només cal untar amb una mica d’aigua la zona on els volem afegir, posar-los i prémer amb els dits. S’enganxen molt fàcilment. 

Després podem passar una mica el corró per uniformitzar la làmina.

 


Un cop fet això, ja podem fer el tortell.

Posem una tira de cabell d’angel, de dalt a baix, a uns 5 cm d’un dels laterals. 

 


  Cargolem la massa, en el meu cas de dreta a esquerra, tapant el cabell d’àngel

 


 i fem una altra volta, deixant uns 2 cm a l’esquerra.

 


 Amb un ganivet, fem uns talls separats entre sí aproximadament 1 cm. 

 


Amb molta cura, agafem els dos extrems del rotlle i els ajuntem per donar-li la forma de tortell. 

Amb els dits mullats amb una mica d’aigua unim els dos extrems. 

 


 Posem el tortell a la safata del forn. 

El pintem amb ou batut, posem un bon grapat de pinyons pel damunt i l’empolsinem amb sucre. 

 


 Ho posem al forn i ho deixem coure de 20 a 30’ (com sempre, el temps depèn del forn), fins que veiem que està daurat. 

Quan estigui cuit, el treiem del forn i el deixem refredar a sobre d’una reixeta. 

Al moment de servir, el posem a una safata i l’empolsinem bé amb força sucre llustre. 

 


 


 Bon profit!

 

 

 

dimecres, 12 d’agost de 2020

Quiche de porros


A casa ens agraden molt les quiches, i en faig de moltes coses (com es pot veure clarament en aquest blog!). La veritat és que donen molt de joc, perquè ens servixen tant per a un pica-pica, com per a primer plat o, si l’acompanyem d’una bona amanida, com a sopar. A més, la podem fer de qualsevol cosa que se’ns acudeixi... 

Avui poso la recepta de la quiche de porros, que és una mica laboriosa perquè cal coure primer els porros, però el resultat val la pena... 

Per a nosaltres, potser és la millor!. 






dilluns, 27 de juliol de 2020

Rotllets de carbassó i pernil

A casa ens agrada molt el carbassó i en faig tot sovint, sobretot a l’estiu: en sopa, en truita, bastonets, croquetes... O sigui que quan vaig veure aquesta recepta un dia que voltava per la xarxa vaig pensar que l’havia de provar. 

Jo he canviat el pernil dolç per pernil salat, i en lloc de fregir les làmines de carbassó les he fet a la planxa. 

Potser és una mica entretinguda de fer, però el resultat val la pena. 

Aquí teniu la meva versió!.






dilluns, 20 de juliol de 2020

Besuc a l'estil Orio

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia besucs

Em vaig recordar del que havíem menjat a Getaria fa un parell d’estius, quan vam anar a Euskadi de vacances... En aquella zona (Getaria, Orio,...) els restaurants tenen les barbacoes a fora al carrer, i hi fan el peix a la brasa. 





Un cop cuit l’obren, treuen les espines i hi tiren per sobre un sofregit d’oli, alls a làmines, julivert i una mica de vinagre. Molt senzill però boníssim!. 

O sigui que me’n vaig endur un!. Com que jo no el podia fer a la brasa el vaig coure al forn, però amb patates i ceba. I després hi vaig tirar el sofregit d’alls. 

No va ser el mateix que menjar-lo a una terrassa al costat del mar, però no va quedar gens malament!. 

I el vam acompanyar d’una ampolla de cava...