dimarts, 30 de desembre de 2014

Llomillo farcit, amb salsa d'ametlles


Després de més de dos mesos desapareguda per culpa de la feina, ja torno a ser aquí!. 

Això de treballar per a un mateix té aquestes coses: de vegades tens molt poca feina (o gens) però d’altres se t’ajunten unes quantes coses... i no estan els temps per dir que no a res!. 

Malgrat tot he seguit cuinant i provant noves receptes, però després de passar-me tot el dia davant de l’ordinador dibuixant mapes i redactant informes, no em quedaven ganes (ni temps) de preparar i penjar entrades al blog. O sigui que tinc força feina pendent... i espero posar-me al dia aviat!. 

La recepta que us poso és un d’aquells plats que forma part del receptari tradicional de la meva família. A casa el coneixem com a “llomillo amb ametlles”, i és un clàssic: el feia la meva àvia, després la meva mare, i ara els meus germans i jo... 

És un plat senzill de fer però amb un resultat espectacular, tant pel que fa a la vista com pel que fa al gust. M’ha semblat que era una bona manera de reprendre el blog i de desitjar-vos molt bon any a tothom!

   


 

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Miniquiches de camagrocs


A casa ja fa dies que mengem bolets, alguns comprats, d’altres trobats i d’altres regalats. Però com que darrerament vaig molt atrafegada, encara no havia pogut penjar cap recepta al blog. 

Ahir vaig comprar uns quants camagrocs, i aprofitant que tenia un paquet de pasta de crestes a la nevera, he pensat que podia fer unes miniquiches

La veritat és que han quedat molt bones, i sense gaire feina, que sempres s’agraeix...






diumenge, 28 de setembre de 2014

Mousse de xocolata

Aquesta és la primera recepta que vaig fer amb la Kitchen Aid!. 

La vaig triar perquè (a part de què sempre ve de gust una bona mousse de xocolata...) per fer-la s’han de batre rovells d’ou amb sucre, muntar clares i muntar nata. I em va semblar que seria una bona manera de provar la meva nova "joguina" i veure si el resultat era gaire diferent a quan feia totes aquestes "operacions" amb la batedora de varetes. 

I la veritat és que sí!.  A part del tema de la rapidesa  (es fa tot molt més de pressa) i la comoditat (no has d’estar aguantant tota l’estona la batedora ni anar-la movent pel recipient...) els ous queden molt més esponjosos i la nata i les clares molt més fortes. 

Va quedar una mousse amb un gust igual de bo que les que havia fet fins aleshores, però molt més consistent. En resum, molt millor!. 

Com a conseqüència, ara la meva estimada batedora de varetes treballa molt menys: quan he de muntar clares, o nata... faig servir la KA!. 

Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...







dilluns, 15 de setembre de 2014

Tatin d'albergínies amb sobrassada


Després del parèntesi de les vacances torno a reprendre el blog!. 

No he penjat receptes des de fa dies però he seguit cuinant i provant plats nous, i també fent variacions d’algunes receptes... La veritat és que tinc força coses pendents de penjar, però ara no tinc massa temps per dedicar-hi i se m’està acumulant la feina!.

Una de les receptes que he provat aquests dies, aprofitant que estem en temporada d’albergínies, és aquesta tatin. La recepta original, que em va passar la meva amiga Maria Dolors, es fa amb tomàquets secs, però jo no en tenia i se’m va acudir fer-la amb sobrassada. Va quedar una combinació boníssima!. 

La pasta brisa la vaig fer jo (es fa en un moment, ja ho he comentat altres vegades), però si no la volem fer (o no la podem fer) podem utilitzar una làmina de la que venen feta.

És una recepta que ens pot servir tant de primer plat en un àpat “normal” com per fer un dinar o un sopar informal. Tant se val, perquè si us agraden les albergínies... l’heu de provar!  







dissabte, 16 d’agost de 2014

"Mitzza"



Aquest és un plat de fusió de cuina internacional (o de cuina de fusió internacional…), com indica el seu nom: "mit" (de meat, carn en anglès) i "zza" (de pizza, que no necessita traducció). És a dir, una pizza amb base de carn

La veritat és que no me l’he inventat jo!. Li vaig veure fer a la Nigella Lawson al seu programa Nigellisima del Canal Cocina, i em va agradar la idea. O sigui que l’altre dia vaig anar a la carnisseria a comprar carn picada i el vaig fer per dinar. 

Acompanyat d’una bona amanida, vàrem fer un àpat ben complet. I també és bona una opció per a un sopar informal…

A veure si us animeu a fer-lo!





diumenge, 3 d’agost de 2014

Braç de gitano de patata


Aquest plat és un clàssic del receptari de la meva família: el feia la meva mare, el fan els meus germans, el faig jo… Els únics que no el fan són els meus nebots, però sempre estan a punt per menjar-ne…

La veritat és que és un plat que sempre ve de gust, sobretot a l’estiu. A més, admet moltes variacions: jo l’acostumo a fer farcit de tonyina i guarnit amb pebrot escalivat i anxoves, però es pot farcir de moltes més coses…







dilluns, 21 de juliol de 2014

"Fabes" amb cloïsses



Aquest potser no és el plat més adequat per aquests dies de calor, però em va venir de gust provar de fer-lo... 

Resulta que la meva germana em va portar l’altre dia unes quantes "fabes", del “lot” que li havia donar un amic seu asturià, que quan va al seu poble torna carregat de productes de la terra. I vaig pensar que les podria fer amb cloïsses.

No n'havia fet mai, o sigui que vaig mirar diferents receptes aquí i allà... i al final vaig fer la meva pròpia versió. La veritat és que van quedar molt bones...

A veure si ma germana em torna a donar "fabes" aviat i les puc tornar a fer!.






dissabte, 5 de juliol de 2014

Coca de tomàquet i ceba


Aquesta és la primera recepta d’una massa que he fet amb la KitchenAid

Volia provar amb alguna cosa que no fos gaire complicada, per anar-li trobant el punt, i vaig pensar en aquesta coca que ja havia fet alguna altra vegada (però amasant a mà, és clar). És una mena de “mix” entre una coca mallorquina i una pissaladière

He fet la coca amb la base de la mallorquina, amb les verdures tallades i en cru, i després hi he afegit uns filets d’anxova i unes olives negres. 

...I en poca estona hem tingut un sopar de luxe!



Ja la tinc!!!!!

Oi que és maca?. 


  



Feia mooooolt de temps que la volia, i per fí ha arribat!. 

Cada vegada que la veia en algun programa de cuina o en una recepta d’algun blog, li ensenyava al meu marit perquè veiés com anava de bé i què ens estàvem perdent... Sempre deiem que l’hauriem de comprar!. 

Total, que l’altre dia em va preguntar si volia que me la regalés pel meu sant i, és clar, li vaig dit que sí!. Encara que el meu sant és a final de mes, vam pensar que no calia esperar fins aleshores... i la vam anar a comprar!

De moment només he fet un parell de cosetes, però estic encantada!. I el meu marit també, per la part que li toca... la de menjar-s’ho!







diumenge, 29 de juny de 2014

Pastís de mousse de llimona


Aquest és un pastís molt fàcil i molt ràpid, que no necessita forn. També molt lleuger, perquè no porta ni farina ni ou ni greixos. I molt refrescant!...

Tenia mig brick de llet evaporada a la nevera que volia gastar. La primera idea va ser fer una mousse de llimona, però després vaig pensar que si hi afegia una mica de gelatina, podia fer un pastís. A més, així evitava el problema que té aquesta mousse, que com està feta només amb llet evaporada, al cap d’unes hores perd consistència i es va tornant líquida... 

La veritat és que va quedar molt bo. A veure si us animeu a fer-lo!


 




dissabte, 14 de juny de 2014

"Marmitako" de tonyina



El "marmitako" de tonyina és un d’aquells plats senzills, dels típics dels pescadors, però que resulten espectaculars. 

El millor que hem menjat va ser ja fa uns quants anys, durant unes vacances per Cantabria, a Castro Urdiales. Vam arribar al poble a l’hora de dinar i vam entrar a un petit restaurant, molt casolà, que hi havia al costat del port. Vam menjar el menú: "marmitako" de tonyina i molls a la brasa. Ens van posar un "platàs" de "marmitako" i després dos molls que no cabien al plat. Encara ens en recordem: el "marmitako", boníssim, i els molls impressionants!. La feina va ser per acabar-s’ho tot!.

Com que ens agrada molt, en faig de tant en tant. No sé si el meu supera el de Castro Urdiales, però ho intento... De moment, a casa no se m’han queixat!. L’altre dia en vaig fer: us poso la recepta per si el voleu provar...







dissabte, 7 de juny de 2014

Mousse "lleugera" de xocolata


Aquesta mousse és lleugera perquè no porta ous ni nata...

Aquesta és una recepta de fusió, és dir, és el resultat de fusionar parts de dues receptes: la de la mousse de llimona "expréss" i la de la trufa"ràpida"!. 

Feia temps que em voltava pel cap que igual que faig mousse de llimona amb llet evaporada, la podria fer de xocolata. I si faig trufa "ràpida" amb cacau, també podria fer la mousse amb cacau en lloc de xocolata fosa. 

Total que l’altre dia la vaig fer: mousse de xocolata sense ous ni nata!. Va tenir un èxit total...

Té una textura i un gust una mica diferents de la mousse de xocolata clàssica, però és igual de bona.

Us la recomano!





divendres, 30 de maig de 2014

Mandonguilles de sípia amb salsa de tinta


Aquesta recepta la tenia al cap des del dia que vaig fer les mandonguilles de sípia amb salsa verda. Mentre ens les menjàvem, anava pensant que havien d’estar també molt bones fetes amb salsa de tinta...

Total, que l’altre dia En Jordi, el meu peixeter de capçalera, tenia unes sípies de platja precioses i en vaig comprar un parell per provar-ho. Va ser tot un èxit!. Les vaig acompanyar d’un puré de patates casolà, fet amb patates noves, i vam fer un dinar de primera...

Si us agrada la salsa de tinta, us recomano que us animeu a fer-les: val la pena!

 





diumenge, 18 de maig de 2014

Sablés viennois de dos colors

Des de que vaig fer les sablés viennois, que havia vist al bloc Ensucrat de la Mònica Tarradellas, vaig tenir clar que les havia de tornar a fer, però amb xocolata!. 

L’altre dia tenia una clara d'ou a la nevera, que m’havia quedat d’un all-i-oli, i vaig decidir-me a fer-les: la veritat és que van quedar boníssimes.... 

Us recomano que les proveu!.






dissabte, 3 de maig de 2014

Milfulls de trufa "ràpida"

L’altre dia tenia a la nevera una làmina de pasta de full que havia comprat al Lidl i que estava a punt de caducar. Vaig decidir fer alguna cosa per postres per gastar-la, i se’m va acudir fer uns milfulls

Com que no tenia massa temps, vaig pensar fer-los de nata, que era el més ràpid (sempre tinc algun brick de nata líquida a la nevera, a punt per muntar si fa falta!). Però aleshores vaig recordar que la meva amiga Maria Dolors (que és una gran cuinera...) m’havia comentat que ella de vegades fa, per cobrir els pastissos, una mena de trufa “ràpida” barrejant nata muntada amb sucre i cacau pur, que queda molt bé. I vaig decidir provar-ho... 

La veritat és que va quedar molt bo!. 







diumenge, 20 d’abril de 2014

Lluç amb cloïses i carxofes


L’altre dia tenia unes carxofes del Prat a la nevera i vaig pensar que podia fer-les amb cloïses...

O sigui que quan vaig anar a la peixeteria, vaig aprofitar per comprar també mig quilo de cloïses. A l’hora de posar-me a la feina, se’m va acudir que hi podia afegir també uns lloms de lluç de palangre que tenia a la nevera i així fer un plat més complet... 

La veritat és que va quedar boníssim!





dimecres, 9 d’abril de 2014

Bunyols de Quaresma


A casa, com que som molt llaminers i ens agrada mantenir les tradicions (sobretot les culinàries!), no poden faltar cap any els bunyols de quaresma. 

M’agrada fer-ne com a mínim una tongada, però darrerament vaig molt atrafegada i ja em pensava que arribariem a Setmana Santa i no els hauria fet!.No són difícils de fer, però el procés és una mica laboriós i cal un cert marge de temps, doncs la massa ha de fermentar dues vegades. Si a més hem de pastar a mà, es fa una mica pesat, però val la pena!.

Hi ha moltes receptes de bunyols, amb diferents proporcions de farina, ous, llet… Aquí us poso la meva, per si la voleu provar.





dimarts, 1 d’abril de 2014

Melmelada de taronja amarga


A casa ens agrada molt la melmelada de taronja amarga i en mengem sovint: amb pa o galetes per esmorzar, en pastissos, o fins i tot com a acompanyament en algun plat de llomillo rostit. O sigui que un dia vaig pensar que podia provar de fer-ne jo!. Ja n’havia fet d’altres fruites (de préssec, de maduixots,…),  però en el cas de la taronja la cosa és més complicada. 

Buscant als meus llibres de cuina i a internet, vaig trobar un munt de receptes molt diferents (i algunes realment molt complicades!), però cap que m’acabés convèncer del tot. Així que, a partir del que he trobat aquí i allà i la meva pròpia experiència en melmelades, he fet unes quantes proves i he arribat a aquesta fórmula per fer la melmelada de taronja… I la veritat és que està molt bona!...





dissabte, 22 de març de 2014

Coca d'espàrrecs de marge i formatge

Seguim en temporada d’espàrrecs de marge!. 

L’altre dia en vaig tornar a collir i els anava a fer per sopar, però no volia fer la típica truita. Aleshores vaig recordar que a la nevera hi havia uns talls de formatge havarti i vaig pensar que estaria bé fer una coca amb aquests dos ingredients. Com que era massa tard per fer una base amb massa tipus pizza i deixar-la que llevés, faig decidir fer-la de pasta brisa, que es fa en un no res (i si en teniu a la nevera de la que venen ja feta, encara més!). 

El resultat el podeu veure: un sopar senzill però realment deliciós...





diumenge, 16 de març de 2014

Petxines de peix

Aquesta és una d’aquelles receptes que podriem anomenar “de família” o “de tota la vida”, perquè jo recordo haver-la vist fer a casa des de que erem petits, i nosaltres la continuem fent perquè ens agrada molt. L’única diferència és que les petxines que teníem a casa, la meva mare les havia comprat (crec que a la seva peixetera), i les que jo faig servir són de vieires que nosaltres ens hem cruspit (aprofito per dir que les vieires ens encanten... per això tenim tantes petxines, je je!).

El plat no té cap secret: de fet és la massa que faríem per a unes croquetes de peix però una mica menys consistent. Jo les he fet amb lluç i gambes, però es pot fer amb qualsevol tipus de peix que ens agradi, tant fresc com congelat. També ens pot servir per aprofitar restes de peix que tinguem pel congelador. 

Siguin quins siguin els ingredients, però, sempre queden boníssimes!.




diumenge, 9 de març de 2014

MIniquiches d'espàrrecs de marge

Un dels avantatges de tenir la muntanya al costat de casa és que tenim molt a l’abast els productes que ens ofereix: herbes aromàtiques (farigola, romaní,...), bolets, espàrrecs... Alguns els podem trobar tot l’any, com el romaní o la farigola, però d’altres només en èpoques concretes, com els bolets o els espàrrecs. Tanmateix, sempre és un plaer una bona passejada per gaudir de la natura!.

Ara hi podem trobar un romaní preciós, molt florit, i també els primers espàrrecs!.

Jo ja he collit un bon grapat d’espàrrecs un parell de cops aquesta temporada (de romaní en cullo tot l’any...). Acostumo a fer-los en truita, però l’altre dia vaig pensar en variar una mica i, aprofitant que tenia un paquet de pasta per a crestes, vaig fer unes miniquiches. La veritat és que van tenir molt d’èxit!.

Són fàcils de fer, i ens poden servir tant d’aperitiu com de primer plat... A veure si us agraden!.





dissabte, 1 de març de 2014

Tartaletes de palets de cranc

Aquesta és una recepta molt senzilla, que es fa en un moment i que ens pot servir tant per a un “pica pica” com per a un primer plat si l’acompanyem d’una bona amanida.

Jo he fet les tartaletes amb pasta per a crestes, però les podem fer amb pasta brisa o comprar-ne de fetes. No ho he provat, però suposo que també pot quedar molt bé amb vol-au-vents de pasta de full...







dimarts, 25 de febrer de 2014

Mandonguilles de sípia amb salsa verda

L’altre dia el Jordi, el meu peixeter, havia portat sípies de platja de mida una mica gran. Així que les vaig veure me les vaig imaginar estofades amb patates (ara feia temps que no n’havia fet...), o sigui que me’n vaig endur una de ben maca amb la intenció de fer-la per dinar.

A l’hora de ficar-me a la cuina, però, se’m va acudir que la podria fer d’alguna altra manera, i després de mirar unes quantes receptes em vaig decidir a fer aquestes mandonguilles: i va ser tota una troballa, perquè van quedar boníssimes!.

Ja estic pensant en tornar-les a fer, però posant unes cloïses a la salsa o fins i tot fer-les amb salsa de tinta en lloc de salsa verda...







divendres, 14 de febrer de 2014

Pastís de mousse de xocolata i mascarpone

M’agrada molt la combinació de la xocolata amb el mascarpone.

L’altre dia tenia una terrina de mascarpone a la nevera, i se’m va acudir fer una mousse de mascarpone i servir-la en una copa empolsinada amb força cacau pur en pols. Però quan m'hi anava a posar, vaig pensar que hi podria barrejar gelatina perquè agafés més consistència i fer-ne un pastís sobre una base de galeta. I d’aquí vaig passar a pensar que, en lloc de posar cacau per sobre, podria afegir xocolata fosa a la mousse de mascarpone... 

Total, que al final en va resultar un pastís de mousse de xocolata i mascarpone (empolsinat amb força cacau, això sí) que estava per llepar-se els dits!.

Aquí el teniu...





dimarts, 28 de gener de 2014

Sablés viennois

Aquesta recepta la va penjar fa uns dies la Mònica al seu magnífic blog Ensucrat (us recomano que hi doneu un cop d’ull: no us en penedireu!) i així que la vaig veure vaig pensar que l’havia de provar. O sigui que me la vaig guardar al meu arxiu de receptes esperant el moment oportú per fer-la (no és l’única, en tinc unes quantes més del seu blog a la "reserva"!).

Com que l’altre dia vaig fer all-i-oli per acompanyar una fideuà, em va quedar la clara de l’ou perduda per la nevera, i vaig pensar que la podia aprofitar fent aquestes galetes. Us recomano que us animeu a fer-les: són realment espectaculars!!!!





dimecres, 15 de gener de 2014

Arròs amb col-i-flor

Aquesta és una recepta “de familia”. Concretament de la família del meu sogre, que és fill de Garraf. Es veu que aquest arròs és típic d’aquella zona, i a casa seva el feien tot sovint. Com que ens agrada molt, ara també el fem a casa nostra…

Hi ha variants de la recepta: es pot fer amb bacallà en lloc de tonyina (tot i que a nosaltres ens agrada molt l’arròs amb bacallà, aquest ens agrada més amb tonyina), amb o sense salsitxes, amb o sense trossets de pernil… Però el que no hi ha de faltar mai és la col-i-flor!.

Jo he fet servir arròs bomba i l’he cuit al forn en cassola de fang, però també queda bé si es fa amb arròs normal i es cou al foc amb una cassola. És un plat senzill i queda molt lleuger, i acompanyat d’una amanida resulta un dinar molt bo i complet.

A veure si us animeu a fer-lo!