divendres, 12 de juliol de 2013

Pa sense amassar

Des de fa temps tenia  ganes de provar de fer pa, però com que no tinc ni panificadora ni amassadora, em feia una mica de mandra haver d’amassar “a mà”. O sigui que quan l’altre dia vaig veure que la Marina del blog Tapa’tde tapes havia fet un pa que no cal amassar, vaig decidir de provar de fer-lo. Ella el va fer amb formatge i orenga, però jo vaig voler començar per un pa normal, per si de cas!. 

La veritat és que és molt fàcil de fer, i va quedar molt bo. Dic va quedar perquè ja no en queda: ens el vam menjar per sopar amb un bon pernil...

No em va quedar tan maco com a la Marina, però per ser el primer cop que el faig no em puc queixar!.








Ingredients:       650 g de farina de força
                           1 got i mig d’aigua tèbia
                           12 g de llevat de forner
                           10 g de sal


Elaboració:

Desfem el llevat en mig got d’aigua

A un bol o una enciamera gran posem la farina. Hi afegim l’aigua amb el llevat, un altre got d’aigua i la sal i ho barregem fins que ens quedi una massa més o menys homogènia (jo he hagut d’afegir una mica més d’aigua perquè se m’integrés bé la farina).

Tapem el bol amb film i el posem a la nevera 2 hores.

Passat aquest temps, ho treiem de la nevera (veurem que la massa ha crescut una mica), agafem més o menys la meitat de la massa i la posem a un recipient de pirex que haurem untat amb oli i empolsinat amb farina. Ho tapem amb film i ho deixem uns 40’ a temperatura ambient perquè llevi.

La resta de la massa la tornem a posar tapada a la nevera per utilitzar-la un altre dia (es veu que es pot tenir fins a dues setmanes a la nevera, però no crec que hi arribi!).

Escalfem el forn a 250ºC.

Treiem el film i tapem el pirex amb la seva tapa. Posem el pa al forn, baixem la temperatura a 200 ºC i el deixem coure durant 30’. Aleshores (si veiem que ja està cuit, sinó el deixem una estona més) treiem la tapa i encenem el grill durant uns 5’ perquè se’ns posi ros.

Treiem el pa del forn i el deixem refredar damunt d’una reixeta.

I ja està!. Genial, oi?.








2 comentaris:

  1. Marta! qui diu que no t'ha quedat tan bonic com el meu? Fa una pinta estupenda. Ara caldrà atrevir-se amb gustos i fórmules diverses, ja s'ha acabat patir pel pa, oi? He he he. Moltes gràcies per la menció! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que sembla mentida que sigui tan fàcil fer un pa tan bo!. Ara que he superat la primera fase passaré a la segona, la de variar la fórmula amb nous gustos: ja us aniré informant!.
      Una abraçada

      Elimina