L’altre dia tenia unes carxofes del Prat a la
nevera i vaig pensar que podia fer-les amb cloïsses...
O sigui que quan vaig anar a la peixeteria, vaig aprofitar per comprar també mig quilo de cloïsses. A l’hora de posar-me a la feina, se’m va acudir que hi podia afegir també uns lloms de lluç de palangre que tenia a la nevera i així fer un plat més complet...
O sigui que quan vaig anar a la peixeteria, vaig aprofitar per comprar també mig quilo de cloïsses. A l’hora de posar-me a la feina, se’m va acudir que hi podia afegir també uns lloms de lluç de palangre que tenia a la nevera i així fer un plat més complet...
La
veritat és que va quedar boníssim!
Ingredients: Lluç
Carxofes
Cloïsses
Alls
1 ceba de Figueres
Alls
Una mica de pernil (millor si és ibèric)
Vi blanc
Fumet de peix
Farina
Sal i pebre negre
Preparació:
Una bona estona abans de començar a cuinar posem les
cloïsses en un recipient amb aigua i força sal perquè deixin anar la sorra que
puguin tenir.
Netegem les carxofes
i les tallem en quatre trossos. Les salem, les enfarimen i les fregim. Les
reservem.
Tallem la ceba i els alls molt petits i ho sofregim a foc lent en una
cassola amb oli.
Quan la ceba estigui transparent, hi afegim el pernil tallat a
trossets petits i una cullerada de farina. Ho remenem una mica i afegim el vi
blanc i el fumet, sal i pebre (hem d’anar amb compte de no passar-nos amb la
sal, com sempre que cuinem amb pernil).
Ho barregem tot bé, i ho dexem coure
una mica.
Si la salsa se’ns torna massa espessa, hi afegim una mica més de
fumet (o d’aigua). Posem les carxofes i ho deixem fer “xup xup” uns 10’.
Enfarinem
els trossos de lluç i els sofregim a la mateixa paella on hem fregit les
carxofes. (Només una mica, volta i volta). Els afegim a la cassola.
Escorrem les
cloïsses i les rentem. Les posem a la cassola, la tapem i la deixem al foc,
fluix, sacsejant-la de tant en tant, fins que s’obrin.
I a dinar...
Una ricura con estos ingredientes que le pones tan buenos.Besosss
ResponEliminaAixò de fer les carxofes amb peix em sembla molt interessant...i no gaire habitual! Una abraçada!
ResponElimina