El
nom d’aquesta recepta l’ha posat el Josep Maria, el meu marit...
L’altre dia estava rumiant quines postres podia fer que no em donessin gaire feina. També feia dies que anava donant voltes a què fer amb un parell de pots de crema de castanyes que m’han regalat darrerament dues persones diferents (ja és casualitat!).
Vaig pensar en fer una panna cotta de castanyes, però ja n’havia fet una de xocolata feia poc (tinc pendent de penjar la recepta...).
Aleshores vaig recordar la copa de mousse de mascarpone i xocolata que faig de vegades i se’m va acudir fer una cosa similar però canviant el mascarpone per panna cotta de castanyes... i va quedar molt bé!.
Li vaig preguntar al meu marit com podia anomenar aquesta recepta i ell em va dir que com que se m’havia acudit a mí, li havia de posar Marta cotta...
I aquí la teniu!
L’altre dia estava rumiant quines postres podia fer que no em donessin gaire feina. També feia dies que anava donant voltes a què fer amb un parell de pots de crema de castanyes que m’han regalat darrerament dues persones diferents (ja és casualitat!).
Vaig pensar en fer una panna cotta de castanyes, però ja n’havia fet una de xocolata feia poc (tinc pendent de penjar la recepta...).
Aleshores vaig recordar la copa de mousse de mascarpone i xocolata que faig de vegades i se’m va acudir fer una cosa similar però canviant el mascarpone per panna cotta de castanyes... i va quedar molt bé!.
Li vaig preguntar al meu marit com podia anomenar aquesta recepta i ell em va dir que com que se m’havia acudit a mí, li havia de posar Marta cotta...
I aquí la teniu!