Pastís de xocolata i nata

Aquesta recepta fa temps que la tenia pendent de pujar al blog. La vaig veure al blog webos fritos  i em va semblar que havia d’estar molt bé (de fet, totes les receptes que penja la Su ho estan...). 

És un pastís molt suau i molt bo, amb molt de gust de xocolata i que no enfarfega gens. Ens el podem menjar per postres, o per esmorzar o berenar... 

Sigui com sigui quan us el mengeu, segur que no durarà gaire a taula... 

 

Ingredients:   160 g de mantega a temperatura ambient

                       200 g de xocolata negra (jo, Nestlé Postres)

                       150 g de sucre4 ous L

                       75 g de nata per muntar (35,1% de MG)

                       150 g de farina 

                       50 g de farina d’ametlla

                       10 g de llevat químic (Royal)

                       Sucre llustre per decorar

 

Elaboració:

Escalfem el forn a 170ºC.

Folrem un motlle de 24 cm de diàmetre amb paper de forn (o l’untem bé amb mantega fosa). 

Posem la xocolata a trossos en un bol i hi afegim la mantega. 

 

 

Ho posem al microoenes perquè es fongui. 

Ho fem a potència baixa i a petites tandes, per evitar que se’ns cremi. No cal esperar a què es fongui del tot: quan veiem que la xocolata està molt tova, ja la podem treure. La remenem i s’acabarà de fondre. 

Ho deixem refredar una mica. 

Posem els ous i el sucre a un bol i ho batem bé amb la batedora de varetes (jo, amb la KA) fins que ens quedi una barreja blanquinosa i escumosa.

 

Afegim la xocolata amb la mantega al bol dels ous i ho remenem bé.

Afegim la nata sense muntar i remenem.

Afegim la farina tamissada, la farina d’ametlles i el llevat i ho anem incorporant a la massa, remenant amb cura, sense batre gaire.

Aboquem la barreja al motlle. 

Sacsegem una mica el motlle i li donem uns copets contra el marbre perquè es reparteixi bé tota la massa. 

 

 

Ho posem al forn fins que estigui cuit (uns 40’, però dependrà del nostre forn).

Un cop cuit, el treiem del forn i el deixem refredar a sobre d’una reixeta. 

Quan estigui fred, el desemmotllem i el posem a una safata. 

 

 

L’empolsinem amb sucre llustre i ja el tenim a punt.

 

 

 

 

 

Pastís de xocolata i ametlla

La recepta d’aquest pastís la vaig trobar fa temps a la web de Nestlé cocina. Em va agradar i la vaig guardar, però no m’havia animat a fer-la fins fa uns dies. 

És força fàcil i ràpida de fer, i el resultat és espectacular.

És ideal tant per unes postres i per un berenar. Nosaltres ens l’hem menajt tot sol, però segur que acompanyat amb un bon gelat de vainilla o de torró està impressionant. 

Si sou uns fanàtics de la xocolata, l’heu de fer sí o sí!.

Corona de nata i xocolata

Aquesta és una d’aquelles receptes que són fàcils de fer i tenen un resultat espectacular!. 

Només es tracta de fer un pa de pessic lleuger (en aquest cas el vaig fer amb un motlle tipus corona, perquè quedés més bonic), farcir-lo amb nata muntada i cobrir-lo amb una mica de xocolata fosa. 

Unes postres boníssimes. O també un bon berenar...

Pastís d'ametlla, taronja i xocolata

Tenia un paquet encetat de farina d’ametlla que volia gastar. D’entrada vaig pensar en fer el pastís d’ametlla però després se'm va acudir que podia fer alguna cosa diferent.

Mirant per la xarxa vaig trobar pastissos d’ametlla amb taronja, però em van semblar massa enrevessats: s’havien de bullir les taronges senceres i després trinxar-les, i a més, necessitaves força temps perquè havies de deixar refredar bé les taronges abans de trinxar-les i afegir-les a la massa del pastís. Total, que havia de coure les taronges el dia abans de fer el pastís o coure-les al matí i fer el pastís al vespre, deixar-lo refredar i l’endemà acabar-lo amb la cobertura de xocolata... 

Aleshores vaig trobar el canal de YouTube  Tonio.cocina amb una recepta  que afegia pell de taronja ratllada a la massa del pastís i després empapava el pa de pessic amb un xarop fet amb suc de taronja, i acabava cobrint-lo  amb una "ganache" de xocolata. Em va semblar que era una opció molt més senzilla i que podia ser tan bona com les altres. O sigui que vaig adaptar això a la meva recepta de pastís d'ametlla. 

I aquí la teniu:

Pastís de trufa i taronja

L’altre dia vàrem tenir un dinar familiar, i com és habitual, em vaig encarregar jo de fer les postres...

Vaig decidir fer un pastís de trufa, que feia molt de temps que no havia fet. Com que a tots ens agrada molt la xocolata, l’èxit estava assegurat!. 

Per alegrar-lo una mica, en lloc de farcir-lo de trufa, com faig habitualment, el vaig farcir amb melmelada de taronja casolana. Va quedar boníssim!.

Gelat de vainilla i de xocolata

Aquesta recepta és del llibre de la Montserrat Seguí “Cuinar és senzill”. És molt fàcil de fer i surt un gelat boníssim... 

Per compensar el no utilitzar geladora i poder aconseguir un gelat cremós i sense cristalls de gel, cal remenar-lo un parell de cops mentre es congela.

La veritat és que queda molt bo. Si el feu, segur que repetireu!.

Podem aprofitar les clares fent unes llengües de gat per acompanyar...

Pastís de galetes, xocolata i nata

Aquestes són unes postres del receptari familiar, que la meva mare solia fer a l’estiu.

És un pastís fàcil de fer: només cal fer capes de galetes, nata muntada i xocolata desfeta i posar-lo unes hores a la nevera, per menjar-lo ben fred. I està boníssim!.

Jo el faig en una safata d’alumini de fer glaçons que encara tinc d’una antiga nevera de casa i que em va perfecte, perquè és la mida justa per a dues capes. Però podem fer servir un motlle de cake o qualsevol altre que ens agradi. O fer més capes. Només hem de tenir en compte que el motlle sigui prou alt...

Milfulls de mascarpone i xocolata

Aquesta ha estat una recepta improvisada...

Volia fer alguna cosa per postres però m’he decidit a mig matí, o sigui que no tenia temps de fer res que requerís una cocció llarga o molta estona per refredar-se. 

Aleshores he recordat que tenia una làmina de pasta de full a la nevera i també una terrina de mascarpone, i se m’ha acudit fer aquest milfulls. 

La veritat és que ha quedat molt bo!. El penso repetir!

Marta cotta de castanyes i xocolata

El nom d’aquesta recepta l’ha posat el Josep Maria, el meu marit... 

L’altre dia estava rumiant quines postres podia fer que no em donessin gaire feina. També feia dies que anava donant voltes a què fer amb un parell de pots de crema de castanyes que m’han regalat darrerament dues persones diferents (ja és casualitat!). 

Vaig pensar en fer una panna cotta de castanyes, però ja n’havia fet una de xocolata feia poc (tinc pendent de penjar la recepta...).

Aleshores vaig recordar la copa de mousse de mascarpone i xocolata que faig de vegades i se’m va acudir fer una cosa similar però canviant el mascarpone per panna cotta de castanyes... i va quedar molt bé!.

Li vaig preguntar al meu marit com podia anomenar aquesta recepta i ell em va dir que com que se m’havia acudit a mí, li havia de posar Marta cotta... 

I aquí la teniu!

Pastís de mousse de mascarpone i xocolata

A casa ens agraden molt els pastissos tipus mousse: en faig de xocolata, de préssec, de taronja, de maduixots... 

La majoria de vegades hi poso una base de galetes trinxades amb mantega, perquè es fa de pressa i no cal encendre el forn. Fa uns dies, però, vaig trobar per casualitat el blog Julia y sus recetas , i vaig veure que hi tenia la recepta d’una base de xocolata per a pastissos cuita al microones, que es fa en un moment. Com que tenia una terrina de mascarpone a la nevera i ens agrada molt la combinació del mascarpone amb la xocolata, se’m va acudir que podia fer un pastís de mousse de mascarpone amb la base de la Julia.

I aquí el teniu!.

Pastís de crema i xocolata (la meva versió del pastís de crema Boston)

Feia temps que tenia ganes de fer aquest pastís, que vaig veure per primer cop al blog delícies de llimona: em va semblar que havia de ser molt però que molt bo!.

L’altre dia vàrem tenir dinar familiar per celebrar els aniversaris que “cauen” aquest mes de febrer: el del meu nebot, el meu marit, el meu germà, i el meu (en aquest ordre...). A mí em va tocar fer les postres (com sempre en aquests casos!), i vaig pensar que podria ser un bon moment per fer aquest pastís...

El pa de pessic de la recepta original és una mica diferent del que faig jo habitualment. Com que no tenia temps de fer una prova per avançat per veure com em quedava, no em vaig voler arriscar i vaig fer la meva recepta de sempre.

El pastís era per a 11 persones, així que vaig optar per fer-lo rectangular i no rodó perquè fos més fàcil de fer les porcions... 

Va quedar boníssim, i amb una pinta espectacular!.

L’hauré de tornar a fer aviat, aquest cop amb el pa de pessic com a la recepta original...

Mousse de xocolata

Aquesta és la primera recepta que vaig fer amb la Kitchen Aid!. 

La vaig triar perquè (a part de què sempre ve de gust una bona mousse de xocolata...) per fer-la s’han de batre rovells d’ou amb sucre, muntar clares i muntar nata. I em va semblar que seria una bona manera de provar la meva nova "joguina" i veure si el resultat era gaire diferent a quan feia totes aquestes "operacions" amb la batedora de varetes. 

I la veritat és que sí!.  A part del tema de la rapidesa  (es fa tot molt més de pressa) i la comoditat (no has d’estar aguantant tota l’estona la batedora ni anar-la movent pel recipient...) els ous queden molt més esponjosos i la nata i les clares molt més fortes. 

Va quedar una mousse amb un gust igual de bo que les que havia fet fins aleshores, però molt més consistent. En resum, molt millor!. 

Com a conseqüència, ara la meva estimada batedora de varetes treballa molt menys: quan he de muntar clares, o nata... faig servir la KA!. 

Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...

Mousse "lleugera" de xocolata

Aquesta mousse és lleugera perquè no porta ous ni nata...

Aquesta és una recepta de fusió, és dir, és el resultat de fusionar parts de dues receptes: la de la mousse de llimona "expréss" i la de la trufa"ràpida"!. 

Feia temps que em voltava pel cap que igual que faig mousse de llimona amb llet evaporada, la podria fer de xocolata. I si faig trufa "ràpida" amb cacau, també podria fer la mousse amb cacau en lloc de xocolata fosa. 

Total que l’altre dia la vaig fer: mousse de xocolata sense ous ni nata!. Va tenir un èxit total...

Té una textura i un gust una mica diferents de la mousse de xocolata clàssica, però és igual de bona.

Us la recomano!

Sablés viennois de dos colors

Des de que vaig fer les sablés viennois, que havia vist al bloc Ensucrat de la Mònica Tarradellas, vaig tenir clar que les havia de tornar a fer, però amb xocolata!. 

L’altre dia tenia una clara d'ou a la nevera, que m’havia quedat d’un all-i-oli, i vaig decidir-me a fer-les: la veritat és que van quedar boníssimes.... 

Us recomano que les proveu!.

Pastís de mousse de xocolata i mascarpone

M’agrada molt la combinació de la xocolata amb el mascarpone.

L’altre dia tenia una terrina de mascarpone a la nevera, i se’m va acudir fer una mousse de mascarpone i servir-la en una copa empolsinada amb força cacau pur en pols. Però quan m'hi anava a posar, vaig pensar que hi podria barrejar gelatina perquè agafés més consistència i fer-ne un pastís sobre una base de galeta. I d’aquí vaig passar a pensar que, en lloc de posar cacau per sobre, podria afegir xocolata fosa a la mousse de mascarpone... 

Total, que al final en va resultar un pastís de mousse de xocolata i mascarpone (empolsinat amb força cacau, això sí) que estava per llepar-se els dits!.

Aquí el teniu...

Pastís-mousse trilogia de xocolates

Fa uns dies la meva germana va organitzar un dinar familiar a casa seva. I, per no perdre el costum, em vaig encarregar jo de les postres.

Feia temps que duia de cap fer el pastís de 3 xocolates i vaig pensar que era una bona ocasió per fer-lo.

Vaig mirar diferents receptes, i vaig trobar diferents propostes: algunes feien la base de pa de pessic i d’altres de galetes trinxades amb mantega, i pel que fa a les mousses de xocolata, algunes les fan amb quallada i altres la fan amb ous i gelatina.

He provat en alguna ocasió de fer mousse amb quallada i tot i que és prou bona, queda massa consistent per al meu gust. Trobo que queda més flonja i menys pesada feta amb ous.

Total, que vaig fer una mix a partir de totes les receptes, i fent servir de referència la recepta del pastís de mousse de xocolata que faig habitualment. Vaig fer les mousses amb les proporcions que faig per aquest pastís i una base de bescuit lleuger, de braç de gitano. El resultat el teniu aquí:

Pastís de mousse de xocolata

La recepta d’aquest pastís la vaig trobar fa temps en una rajola de xocolata Nestlé Postres (és el que faig servir habitualment) i l’he fet moltes vegades. No és difícil, encara que sí una mica laboriosa, però el resultat val la pena!. 

Mitges llunes de taronja amb xocolata

Tenint en compte que aquesta és la primera recepta de l’any (ja començava a ser hora de reprendre el blog!) i que avui és el dia de Reis, he pensat que el més adient era posar la recepta d’una llaminadura. I com que dues coses que lliguen d’allò més bé són la xocolata i la taronja, aquí teniu una combinació d’ambdues per llepar-se els dits!.

Aquesta recepta la vaig trobar fa uns dies al blog de cuina de la Dolorss, que em miro de tant en tant, i la vaig voler provar. És una mica entretinguda de fer, però el resultat val la pena: impressionant!.

Copa de mousse de mascarpone i xocolata

Tenia a la nevera una tarrina de mascarpone que vaig comprar ja fa uns quants dies i he pensat que podia fer unes postres pel dinar d’avui. 

Com que no se m’acudia què fer, he fet una recerca per internet per buscar idees i he trobat algunes receptes que m’han agradat. Al final, he decidit fer un "mix" de dues: la "copa de mascarpone y chocolate", del blog Miguitas en la mesa i la "crema de mascarpone y ron" de Directo al paladar. 

El resultat ha quedat prou bé!. Aquí el podeu veure:

Panellets

S’apropa la castanyada i com cada any toca fer panellets!.

És una mica entretingut, però el resultat val la pena. Es tracta de fer el massapà i a partir d’aquí, les formes i sabors que vulguem. Només depèn dels nostres gustos i la nostra imaginació.

Hi ha diverses fórmules per fer el massapà: amb ous o sense, amb més o menys patata, fent un almívar amb el sucre...El que no ha de faltar mai és l’ametlla i el sucre. 

Jo aquí us poso la que hem fet sempre a casa, però cadascú que triï la que més li agradi.