Crestes de fredolics i botifarra negra

Tot i que aquest no ha estat un bon any de bolets, nosaltres n’hem trobat alguns. 

L’altre dia vam trobar uns quants fredolics i se’m va acudir que podria fer unes crestes amb els bolets i una mica de botifarra negra que tenia a la nevera. 

Van quedar molt bones!

  

Bacallà amb ametlles

L’altre dia vaig comprar bacallà fresc a la peixateria (a la de la Sandra, com sempre...).

Mirant entre les moltes receptes que tinc per veure com el feia, vaig trobar aquesta a un llibre que del Karlos Arguiñano i em va semblar que podia estar bé...

No l’he feta ben bé igual, perquè ell la fa amb bacallà salat i jo, a més, hi he posat una mica de pebre vermell i l’he acabada amb un gratinat.

Sigui com sigui, ha quedat boníssim!.

Llengües de gat de formatge

Aquesta recepta se’m va acudir un dia que havia fet una mica de crema catalana i tenia 2 clares sobrants. Anava a fer unes llengües de gat dolces per aprofitar-les, i aleshores vaig pensar que amb la mateixa recepta, canviant el sucre per formatge ralltat, sortirien unes galetes de formatge lleugeres i la mar de bones... 

Vaig decidir provar-ho, i la veritat és que van quedar molt bé!.

A més, són molt fàcils i ràpides de fer, que també és important...

Ja tinc una altra opció per aprofitar clares... i per als pica-pica!.

 

 

Tripa i cap i pota amb suc

L’altre dia quan vaig anar a la Carneusseria (no, no m’he equivocat!) a comprar carn, la Neus (d’aquí ve això de Carneusseria...) tenia  tripa i cap i pota de vedella. A casa ens agrada molt i de vegades en demanem quan anem a menjar al restaurant (a Cal Xim el fan espectacular!). 

...O sigui que vaig pensar que podia aprofitar l’avinentesa per fer-ne. 

Vaig mirar diferents receptes, i entre el que en vaig treure i el record del que he menjat a Cal Xim, vaig fer el meu propi plat. I no va quedar gens malament!. 

Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...

Llampuga amb pebres torrats

La llampuga amb pebres és un plat tradicional mallorquí. 

Jo no coneixia aquest peix ni tampoc, és clar, aquesta recepta. L’altre dia però, la Sandra, la meva peixatera, tenia una llampuga molt maca i em va cridar l’atenció. Em va dir que era un peix molt bo i que ara estava en plena temporada, així que me la vaig endur per provar-la. 

Buscant per la xarxa com la podia cuinar vaig trobar diverses receptes, totes molt engrescadores, però al final em vaig decidir per la llampuga amb pebres, que em va semblar la més tradicional. 

La majoria de receptes que vaig trobar la fan amb pebrots vermells tallats a tires i fregits però n’hi havia alguna que la feia amb pebrots escalivats (torrats, com diuen els mallorquins!). Com que jo justament acabava d’escalivar uns pebrots, em vaig decidir per aquesta darrera versió. Va quedar boníssima!. 

Si teniu l’ocasió de comprar llampuga, us recomano que la feu. És una mica entretinguda però val la pena!.

Croquetes de carbassó

Aquesta és una manera diferent de menjar el carbassó. L’he anomenat croquetes per la forma que els hi he donat, no pels ingredients ni l’elaboració, que és completament diferent. 

És una recepta semblant als bunyols de carbassó que he fet en alguna ocasió, però sense farina ni llet. 

Ens pot servir tant de primer plat en qualsevol àpat com per un pica-pica...

Si us agrada el carbassó, l'heu de provar!.

Mussaka

A casa ens agraden molt les albergínies, i a l’estiu en faig sovint: en truita, en bunyols, arrebossades, escalivades... 

L’altre dia tenia unes albergínies a la nevera, i pensant com fer-les vaig recordar que feia molt de temps que no havíem menjat mussaka, així que em vaig decidir a fer-ne. És una recepta una mica laboriosa, però el resultat val la pena!. 

La recepta original es fa amb carn de be picada, però jo vaig fer la meva pròpia versió amb botifarra. Va quedar molt bona!

"Cheescake" salat

Aquesta recepta la va penjar fa uns dies la Mònica Tarradellas al seu blog Ensucrat, i així que la vaig veure vaig pensar que l’havia de fer. Tenia molt bona pinta!. 

Jo l’he modificat una mica, canviant el formatge ratllat per formatge de rul·lo de cabra i fent la cobertura només amb pebrots del piquillo. També he afegit els ous ja batuts, en lloc de barrejar-los directament amb el formatge. Vaig pensar que així quedaria més flonjo. Suposo que permet tantes variacions com se’ns acudeixin, totes igual de bones!.

És molt fàcil i ràpid de fer, i està boníssim. Jo ja l’he fet dues vegades... 

A més, tant ens serveix com a primer plat com per un pica-pica o per un sopar informal. Què més volem?.

Us el recomano!

Tonyina "en colorao"

Aquesta recepta la vaig trobar a internet, concretament al web de El comidista. 

Havia comprat dos talls de tonyina molt macos a la Sandra, la meva peixatera, i se’m va acudir buscar per la xarxa alguna manera diferent de fer-la. Em vaig trobar amb aquesta recepta, que es veu que és d’un restaurant de Cádiz que es diu El Campero, i em va semblar que podia estar bé. Això de “en colorao” és perquè porta pebre vermell. 

A la recepta original fan la tonyina a tacos, però jo vaig deixar els dos talls sencers. 

La veritat és que va quedar molt bona. La penso repetir!

Sardines escabetxades

Aquest és un plat molt estiuenc, i que a més dóna molt de joc. 

Les sardines escabetxades les podem menjar com a tall, en un dinar o sopar informal, posar-les en un pica-pica...  Qualsevol moment és bo!!!

Hi ha moltes maneres de fer l’escabetx. Crec que aquesta és una d’aquelles receptes que cadascú fa a la seva manera...i totes són bones!. Jo el faig tal com el feia la meva mare, que és com ens agrada a casa. 

Ara us l’explico...

Peus de porc amb camagrocs

A casa ens agraden molt els peus de porc. De tant en tant en faig, i quan anem a dinar a fora moltes vegades en demanem. De vegades a la brasa i d’altres amb salsa. 

L’altre dia en vam menjar en un restaurant uns de molt bons amb una salsa amb bolets i una picada. I com que encara em queden uns quants pots de conserva de bolets de la darrera collita, vaig decidir de fer-ne la meva versió. 

Van quedar molt bons, o sigui que penso repetir...

Farcellets d'espàrrecs amb pernil i formatge

Aquesta recepta ha estat tota una troballa!. 

Se’m va acudir fer-la un dia per sopar després de veure una foto en una revista d’uns espàrrecs embolicats amb pasta de full. És molt fàcil de fer i queden boníssims. 

Ja n'he fet 3 o 4 cops... cal aprofitar abans de què s’acabi la temporada!. 

Si sou de sortir a la muntanya i teniu oportunitat de collir espàrrecs de marge, aprofiteu per fer-los així:  senzillament espectaculars!

Suquet d'anxoves

Aquesta recepta la vaig veure a la revista Cuina, a un número on explicaven plats que feien a alguns restaurants de la Costa Brava. 

Com que a casa ens agraden molt els seitons, la vaig guardar per provar-la. 

Ja l’he feta diverses vegades i la veritat és que queda molt bé. És una manera diferent de menjar els seitons... 

Us animo a provar-la!

Corona de nata i xocolata

Aquesta és una d’aquelles receptes que són fàcils de fer i tenen un resultat espectacular!. 

Només es tracta de fer un pa de pessic lleuger (en aquest cas el vaig fer amb un motlle tipus corona, perquè quedés més bonic), farcir-lo amb nata muntada i cobrir-lo amb una mica de xocolata fosa. 

Unes postres boníssimes. O també un bon berenar...

Tonyina rostida

Aquest és un altre plat del meu receptari familiar. La meva mare en feia tot sovint, i a casa ens agradava molt. 

Es fa amb un tros de llom de tonyina no massa gruixut, que es rosteix com si fos un tall rodó. D’aquesta manera la tonyina queda molt melosa. 

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia un final de llom de tonyina i vaig pensar que podia aprofitar per fer la recepta de la meva mare. 

I aquí la teniu...

Pollastre a la cervesa al forn

Aquesta recepta la vaig trobar un dia navegant per la xarxa (https://www.cocinacaserayfacil.net/pollo-a-la-cerveza-al-horno/) i em va agradar, o sigui que la vaig guardar per provar-la. I l’altre dia em vaig decidir a fer-la... 

És fàcil de preparar i a més es cou al forn, cosa que sempre és interessant, doncs ni embrutem els fogons ni hem d’estar pendents d’anar remenant la cassola. A més, si posem força patates ens serveix de plat únic...

Jo la vaig fer amb cervesa Alhambra 1925, que és la que habitualment prenem a casa. Però com diu la recepta original, es pot fer amb qualsevol tipus de cervesa, rossa, torrada, negra... i en cada cas el resultat final serà diferent. Ho hauré de provar!

              

Pa d'espiga

Aquest pa li vaig veure fer a la Lorraine Pascale a un dels seus programes del Canal Cocina. És fàcil de fer (sobretot si tens amassadora...) i queda molt bo. 

Jo el faig algun cap de setmana, i el mengem per sopar amb pernil o embotit.

No és la primera de les seves receptes que faig (o tinc pendent de fer). M’agraden molt els seus programes, perquè acostuma a fer receptes no gaire complicades i que tenen molt bona pinta. A més, explica molt bé tots els passos a fer...   

La Lorraine fa la massa, dóna forma al pa, el deixa llevar i el cou. Jo faig doble fermentació, perquè trobo que el pa queda més esponjós... 

Pastís d'ametlla, taronja i xocolata

Tenia un paquet encetat de farina d’ametlla que volia gastar. D’entrada vaig pensar en fer el pastís d’ametlla però després se'm va acudir que podia fer alguna cosa diferent.

Mirant per la xarxa vaig trobar pastissos d’ametlla amb taronja, però em van semblar massa enrevessats: s’havien de bullir les taronges senceres i després trinxar-les, i a més, necessitaves força temps perquè havies de deixar refredar bé les taronges abans de trinxar-les i afegir-les a la massa del pastís. Total, que havia de coure les taronges el dia abans de fer el pastís o coure-les al matí i fer el pastís al vespre, deixar-lo refredar i l’endemà acabar-lo amb la cobertura de xocolata... 

Aleshores vaig trobar el canal de YouTube  Tonio.cocina amb una recepta  que afegia pell de taronja ratllada a la massa del pastís i després empapava el pa de pessic amb un xarop fet amb suc de taronja, i acabava cobrint-lo  amb una "ganache" de xocolata. Em va semblar que era una opció molt més senzilla i que podia ser tan bona com les altres. O sigui que vaig adaptar això a la meva recepta de pastís d'ametlla. 

I aquí la teniu:

Pastís de formatge del Gordon Ramsay

M’he adonat que fa molt que no poso una recepta de postres, i no serà perquè no n’hagi fet... O sigui que avui toca pastís!. De formatge, i concretament, del Gordon Ramsay. 

Aquest pastís el vaig veure en un dels seus programes del Canal Cocina i tenia tan bona pinta que en vaig prendre nota per fer-lo. És molt senzill i ràpid de fer, i està boníssim.

Ell barreja gerds amb la massa, però jo no n’hi vaig posar i la veritat és que va quedar molt bé. Suposo que també es podria cobrir de melmelada de gerds o de maduixa... Ho hauré de provar la propera vegada que el faci!

Canelons de camagrocs

Aquests canelons els vaig fer per primer cop un dels dies que havíem anat a  buscar bolets i vam trobar un cistell de camagrocs. Ens van agradar molt, perquè queden molt suaus i a l’hora són molt gustosos. 

Com que aquest any vam collir molts camagrocs, vaig poder fer molts pots de conserva i l’altre dia vam repetir de canelons... 

Aquí teniu la recepta per si us animeu a fer-los. Us aviso: creen addicció!.

Rotlle de bonítol

Aquesta recepta tenia pendent de pujar-la des de fa dies... 

Vaig comprar a la Sandra, la meva peixatera, un bonítol sencer quan estàvem en plena temporada. Li vaig dir que em treiés el cap i l’espina central perquè no sabia com el faria. Vaig estar mirant receptes per la xarxa, i em vaig trobar amb la del rotlle de bonítol, que es veu que és típic d’Astúries. Em va semblar que no era difícil de fer, tot i que una mica entretingut, i vaig decidir provar-ho... 

És un plat que ens pot servir tant de tall com d'entrant o per a un pica-pica.

Aquí el teniu!.

Tatin de fredolics i botifarra negra

Tenia pendent de pujar aquesta recepta des de fa dies. És la darrera d’aquesta temporada de bolets... 

En la nostra última expedició, vàrem trobar força fredolics, alguns de molt grans, i vaig pensar que podia aprofitar per repetir la tatin de bolets però aquest cop amb fredolics.

La vaig fer de la mateixa manera que la tatin de llenegues, només vaig canviar el tipus de bolet. Va ser tot un èxit!. 

La pena és que haurem d’esperar uns quants mesos per tornar-ne a menjar...