Pastetes salades

Aquestes pastetes són molt fàcils de fer i queden molt bé. Són ideals per a un aperitiu o un pica-pica. 

Només necessitem unes làmines de pasta de full i els ingredients que ens vinguin de gust, o que tinguem a mà. 

Jo aquest cop les he fet de sobrassada, anxoves, formatge i ametlla, però també les podem fer de paté, pernil dolç, salsitxes de frankfurt… 

I també els hi podem donar diferents formes, segons la nostra imaginació.

 

 

 

 

Ingredients:      Pasta de full (jo vaig gastar 2 làmines)
                          1 ou
                          Ametlles torrades
                          Sobrassada
                          Anxoves
                          Formatge emmental ratllat

Elaboració:

Encenem el forn a 200ºC.

Folrem una safata de forn amb paper sulfurat (o dues, segons la quantitat de pastetes que vulguem fer...).

Despleguem la pasta de full. 

Per fer les d’ametlla:

Amb un ganivet esmolat o un tallador de pizza (jo faig servir el tallador, em va millor) tallem unes tires amples i després dividim cada tira en quadrats. 

Posem una ametlla torrada (pelada) a sobre de cada quadrat i els posem a la safata, procurant que no es toquin.

Per fer les de sobrassada:

A uns 3 cm de la vora posem una tira de sobrassada de banda a banda. 

Ho tapem amb la part que hem deixat lliure. 

La mullem amb una mica d’aigua (amb un pinzell o amb el dit ben net mullat) i la cargolem (com si féssim un caneló). 

Amb el ganivet o el tallador de pizzes tallem la làmina de pasta per separar el rul·lo que hem fet. 

El tombem i apretem bé amb els dits per assegurar-nos que la junta de la pasta està ben enganxada. Si no, quan es coguin se’ns obriran. 

El tornem a tombar, perquè la part de la junta quedi a sota. 

Amb el mateix ganivet tallem fent porcions de la mida que ens agradi.  (jo acostumo a tallar per la meitat i després faig quatre porcions de cada meitat). 

Les posem a la safata.

Per fer les d’anxova:

Fem el mateix procés que per a les de sobrassada, però posant filets d’anxova. 

Les posem a la safata.

Per fer les de formatge:

Tallem unes tires de pasta no gaire amples i les dividim en porcions rectangulars. 

Si ens queden trossos de pasta, els podem aprofitar ajuntant-los tots fent una bola i estirant-la amb el corró per tornar a fer una làmina fina.  

Batem un ou i pintem les pastetes amb un pinzell. 

Ara és el moment de posar el formatge ratllat a sobre les porcions rectangulars (si el posem abans, quan les pintem ens “endurem” el formatge). 

Potser se’ns mouran les ametlles, però les tornem a posar al seu lloc i les pressionem bé. Amb l’ajut de l’ou ens quedaran ben fixades a la pasta. 

Podem posar una mica de formatge ratllat per sobre de les de sobrassada. 

Les posem al forn, a la part central, fins que veiem que estan daurades i cuites. 

Triguen uns 15’, segons el forn.      

Les deixem refredar a sobre d'una reixeta, 

i quan estiguin fredes ja ensles podrem menjar!.

 Es poden fer d'un dia per l'altre. S'aguanten molt bé.

  

Patates (a grills) al forn

Aquestes patates són molt fàcils de fer i queden boníssimes. 

Només ens cal tallar-les, afegir les herbes o espècies que més ens agradin, i posar-les al forn. 

Les podem menjar de primer plat o d’acompanyament d’un segon. També les podem posar d’aperitiu, tal qual o acompanyades amb alguna salsa (all-i-oli, brava...).

Proveu-les, segur que us agradaran!

Patates braves

 A qui no li agraden unes bones patates braves?. 

Aquesta és una tapa que no pot faltar a cap pica-pìca. Cadascú les fa a la seva manera, però sempre tenint en compte que han de picar força!. 

Jo les faig fregint les patates, sene bullir-les prèviament, per això no les tallo gaire grosses. I la salsa la faig una mica a ull, afegint ketchup, mostassa i pebre vermell a una maionesa casolana. La tasto i vaig rectificant els ingredients fins aconseguir el punt que m’agrada... 

 Aquí us poso la recepta, per si la voleu provar!.

Seitons en vinagre

Aquesta recepta és un clàssic. 

Els seitons en  vinagre es poden fer tot l’any, però ara amb la calor sembla que vénen més de gust aquests tipus de plats. Ens poden servir per a un pica pica, per a completar una amanida, per menjar amb una torrada per un sopar informal... 

A més, són molt fàcils de fer. L’únic problema és que hem d’esperar menjar-nos-els!. 

L’altra dia la Sandra, la meva peixatera, tenia uns seitons grans i molt macos, i vaig pensar que estarien genials en vinagre. I aquí els teniu!

Sardines marinades

Havia menjat sardines marinades en algun restaurant i m’havien agradat molt. O sigui que vaig fer una recerca per la xarxa per trobar la recepta i provar de fer-les a casa. La veritat és que són fàcils de preparar. L’única pega és que treure l’espina de les sardines és una mica entretingut... Però el resultat val la pena!. 

Musclos farcits

L’altre dia una amiga em va dir que darrerament pujava poques receptes al blog... i té tota la raó: per una cosa o una altra, porto una temporada dedicant-li poc temps. O sigui que perquè no m’ho pugui tornar a dir, vaig a posar la segona recepta en menys d’una setmana... Carme, ja em diràs què et sembla...

Havia comprat uns musclos molt macos a la Sandra, la meva peixatera, amb la idea de fer-los a la marinera. Però quan va arribar el moment, vaig decidir fer-los d’una altra manera, per variar una mica... 

La veritat és que van quedar molt bons!

Mini vol-au-vents de formatge

Aquest és un aperitiu molt ràpid i molt fàcil de fer, i que a més a més és boníssim... Què més podem demanar?. 

Jo l'he fet  amb mini vol-au-vents, però també queda molt bo amb minitartaletes de pasta trencada. 

A veure si us animeu!

Bunyols de bacallà

Aquest és un plat que crec que agrada a tothom!. A més, tant pot ser un bon aperitiu, com un primer plat o bé el tall. 

A casa ens agraden molt, i en faig de tant en tant. Crec que és d’aquells menjars que hi ha tantes receptes com cuiners i cuineres, doncs cadascú els fa a la seva manera... i totes són bones!. 

Aquí us poso la que vaig fer l’altre dia, que és molt senzilla però amb un resultat fabulós!.

Coca de camagrocs amb foie

Ja tornem a ser en temporada de bolets!!!!. 

Tot i que per aquí, al Baix Llobregat, encara no n’hem collit, a casa ja n’hem menjat un parell de cops. De la botiga, és clar!.

L’altre dia vam comprar uns camagrocs  la mar de “macos”, i vaig pensar en fer la coca de fredolics als 3 formatges, que ens agrada molt (i que queda boníssima amb qualsevol tipus de bolet!). Per canviar una mica la recepta, vaig posar només un formatge, de gust suau, i hi vaig donar un toc amb una mica de foie. 

La veritat és que va resultar una combinació molt bona, que va tenir molt d’èxit. O sigui que la penso repetir aviat!

Quiche d'albergínies i formatge de cabra

Ja he dit moltes vegades que a casa ens agraden molt les albergínies, i que quan és temporada en faig tot sovint, de diferents maneres: farcides, fregides, en truita, amb bacallà... Una altra cosa que també ens agrada molt són les quiches, i també en faig sovint, de tot el que se m’acudeix. 

L’altre dia vaig voler provar alguna cosa nova i se’m va acudir combinar aquestes dues coses: quiche i albergínies. Per donar-li un toc hi vaig afegir formatge de cabra, i aquí ho teniu: una quiche d’albergínia amb formatge de cabra... 

Boníssima! 

Quiche d'alls tendres i espàrrecs de marge

Fa uns dies vaig comprar un manat d’alls tendres amb la intenció de fer-ne una truita per sopar. Finalment no la vaig fer, i els alls es van quedar al calaix de la nevera...

També havia collit un grapadet d’espàrrecs de marge (probablement els darrers de la temporada!), però no n’hi havia prou per a una truita. 

Aleshores vaig pensar que podia ajuntar les dues coses. I en lloc d’una truita, finalment vaig decidir fer una quiche...

 
Boníssima!!!

Copa de crema de formatge de cabra i pebrots del piquillo

Aquesta copa és la meva versió d’una recepta del blog del Miquel , que quan la vaig veure vaig tenir clar que l’havia de provar... (Aprofito per recomanar-vos el seu blog, si és que no el coneixeu: val la pena!).

És una recepta fàcil i ràpida de preparar i amb uns resultats realment espectaculars: la combinació de sabors és boníssima i la presentació queda molt vistosa. La vaig fer el dia de Reis com a aperitiu i us puc assegurar que vaig triomfar!.

Jo la vaig servir en copes de martini, però també podem presentar-la en gotets o en qualsevol altre recipient. Això si, que sigui transparent, perquè es puguin veure bé els dos colors...

Miniquiches de camagrocs

A casa ja fa dies que mengem bolets, alguns comprats, d’altres trobats i d’altres regalats. Però com que darrerament vaig molt atrafegada, encara no havia pogut penjar cap recepta al blog. 

Ahir vaig comprar uns quants camagrocs, i aprofitant que tenia un paquet de pasta de crestes a la nevera, he pensat que podia fer unes miniquiches. 

La veritat és que han quedat molt bones, i sense gaire feina, que sempres s’agraeix...

"Mitzza"

Aquest és un plat de fusió de cuina internacional (o de cuina de fusió internacional…), com indica el seu nom: "mit" (de meat, carn en anglès) i "zza" (de pizza, que no necessita traducció). És a dir, una pizza amb base de carn. 

La veritat és que no me l’he inventat jo!. Li vaig veure fer a la Nigella Lawson al seu programa Nigellisima del Canal Cocina, i em va agradar la idea. O sigui que l’altre dia vaig anar a la carnisseria a comprar carn picada i el vaig fer per dinar. 

Acompanyat d’una bona amanida, vàrem fer un àpat ben complet. I també és bona una opció per a un sopar informal…

A veure si us animeu a fer-lo!

Coca de tomàquet i ceba

Aquesta és la primera recepta d’una massa que he fet amb la KitchenAid. 

Volia provar amb alguna cosa que no fos gaire complicada, per anar-li trobant el punt, i vaig pensar en aquesta coca que ja havia fet alguna altra vegada (però amasant a mà, és clar). És una mena de “mix” entre una coca mallorquina i una pissaladière. 

He fet la coca amb la base de la mallorquina, amb les verdures tallades i en cru, i després hi he afegit uns filets d’anxova i unes olives negres. 

...I en poca estona hem tingut un sopar de luxe!

Coca d'espàrrecs de marge i formatge

Seguim en temporada d’espàrrecs de marge!. 

L’altre dia en vaig tornar a collir i els anava a fer per sopar, però no volia fer la típica truita. Aleshores vaig recordar que a la nevera hi havia uns talls de formatge havarti i vaig pensar que estaria bé fer una coca amb aquests dos ingredients. Com que era massa tard per fer una base amb massa tipus pizza i deixar-la que llevés, faig decidir fer-la de pasta brisa, que es fa en un no res (i si en teniu a la nevera de la que venen ja feta, encara més!). 

El resultat el podeu veure: un sopar senzill però realment deliciós...

MIniquiches d'espàrrecs de marge

Un dels avantatges de tenir la muntanya al costat de casa és que tenim molt a l’abast els productes que ens ofereix: herbes aromàtiques (farigola, romaní,...), bolets, espàrrecs... Alguns els podem trobar tot l’any, com el romaní o la farigola, però d’altres només en èpoques concretes, com els bolets o els espàrrecs. Tanmateix, sempre és un plaer una bona passejada per gaudir de la natura!.

Ara hi podem trobar un romaní preciós, molt florit, i també els primers espàrrecs!.

Jo ja he collit un bon grapat d’espàrrecs un parell de cops aquesta temporada (de romaní en cullo tot l’any...). Acostumo a fer-los en truita, però l’altre dia vaig pensar en variar una mica i, aprofitant que tenia un paquet de pasta per a crestes, vaig fer unes miniquiches. La veritat és que van tenir molt d’èxit!.

Són fàcils de fer, i ens poden servir tant d’aperitiu com de primer plat... A veure si us agraden!.

Tartaletes de palets de cranc

Aquesta és una recepta molt senzilla, que es fa en un moment i que ens pot servir tant per a un “pica pica” com per a un primer plat si l’acompanyem d’una bona amanida.

Jo he fet les tartaletes amb pasta per a crestes, però les podem fer amb pasta brisa o comprar-ne de fetes. No ho he provat, però suposo que també pot quedar molt bé amb vol-au-vents de pasta de full...

Croquetes de bacallà

A casa ens agraden molt les croquetes, del que sigui, i per això en faig tot sovint: de carn, de peix, de bolets,... Normalment quan m’hi poso en faig moltes i les congelo, i així sempre en tinc de reserva. Em va molt bé per preparar sopars ràpids: una bona amanida i unes quantes croquetes i ja està!.

A més, des de que tinc la meva meravellosa màquina de fer croquetes (que vaig descobrir gràcies a la meva amiga Julita), no em fa gens de mandra posar-me a fer-les, perquè m’estalvia molta feina:

Hi poses la massa acabada de fer i en surten 3 “xurrros”, que un cop freds (es refreden molt de pressa) només cal tallar amb un ganivet a la mida que volguem i arrebossar-les: t’estalvies la part d’anar agafant porcions de massa i moldejar-la. 

A més, també la faig servir per al farcit dels canelons i per fer mandonguilles: la veritat és que li trec molt de suc!.

 

Bé, el motiu de tota aquesta explicació és que l’altre dia vaig fer croquetes de bacallà i us volia posar la recepta... Aquí les teniu!

Bunyols de carbassó

Seguim amb la temporada carbassonera...

M'encanten els carbassons, de totes maneres!. O sigui que quan vaig veure la recepta de Bunyols de carbassó i formatge del blog de la Núria , vaig decidir que els havia de fer. Així que l’altre dia m’hi vaig posar, i la veritat és que va valdre la pena: van quedar boníssims!.

He canviat algun dels ingredients, més que res per adaptar-me al que tenia a la nevera, però bàsicament la recepta és la mateixa. Aquí us explico com la vaig fer i us poso la foto corresponent.

Us els recomano!