Arròs de llamàntol

A casa ens agrada molt l’arròs, sobretot el de peix. 

Feia força temps que no en menjàvem i vaig pensar que potser era hora de tornar-ne a fer. 

En lloc de la recepta habitual (https://e-cuina.blogspot.com/2013/04/arros-de-peix.html), vaig pensar que el podria fer de llamàntol. 

Vaig comprar un llamàntol viu del païs, i aquí teniu el resultat!

Ingredients:       1 llamàntol de ½ kg
                           1 ceba de figueres
                           1 pebrot verd
                           2 grans d’all
                           1 tomàquet madur 
                           Arròs bomba (4 tasses)
                           Vi blanc (un rajolí)
                           1,5 l d’aigua
                           Sal i pebre negre

Elaboració:

Primer de tot tallem el llamàntol:

Amb un ganivet ben esmolat separem la cua del tronc i la tallem a rodanxes.

Separem les potes del cos. 

Amb un cop de ganivet o amb l’estri de tallar marisc, trenquem les pinces.

Obrim el tronc al llarg, separant bé les dues parts.

A una paella amb oli fregim els trossos de cua i les potes. 

Els reservem.

Amb el cos del llamàntol farem un fumet: 

el fregim amb el mateix oli 

i el posem a un pot amb l’aigua. 

Ho posem al foc. Quan bulli, ho deixem coure a foc lent uns 20’.

(Per la quantitat d’arròs que fem necessitarem aproximadament 1 litre i quart de fumet. Posem 1 litre i mig comptant que amb el que redueixi en bullir ens quedarà aquesta quantitat).

Tallem la ceba  i l’all ben petits. 

Tallem el pebrot a trossets.

Ratllem el tomàquet.

A la mateixa paella on hem fregit el llamànol sofregim a foc molt lent la ceba, l’all i el pebrot. 

Quan estigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt, remenant de tant en tant. 

Hi tirem un rajolí de vi blanc i deixem que es redueixi. 

Ho reservem.

Quan el fumet estigui a punt, posem el sofregit a la cassola. 

Afegim l’arròs i li donem un parell de voltes perquè es barregi bé amb el sofregit. 

Colem el fumet i l’aboquem a la cassola. 

Posem sal i pebre i ho remenem bé. 

Afegim el tronc del llamàntol. 

Un cop arrenqui el bull, ho tapem i ho deixem coure el temps que ens indiqui l’arròs que fem servir (en el meu cas, 18’). 

Quan faltin uns 5’, afegim els trossos de cua del llamàntol i les potes que havíem reservat.

Passat el temps, apaguem el foc i ho deixem reposar uns minuts. 

I a gaudir d’un bon arròs!

Arròs de calamars amb brou de galeres

 Aquesta recepta ha tingut dues fonts d’inspiració: d’una banda la meva amiga Julia, que fa uns dies em va comentar que havia fet un arròs de galeres i li havia sortit molt bo. D’altra banda, el nostre dinar de fa un parell de mesos al Mas Albereda, del Nandu Jubany, on vam gaudir d’un esplèndid menú degustació (regal d’aniversari de la meva família, s’ha de dir…). 

Un dels plats que ens van servir era un arròs de calamars amb brou d’escamarlans, que com la resta de l’àpat estava espectacular!. (Aprofito per recomanar-vos que hi aneu si podeu, val molt la pena). 

Com que tenia un calamar preciós i unes galeres que li havia comprat a la Sandra, la meva peixatera de capçalera, se’m va acudir que podia fer un arròs amb el calamar i coure’l amb un brou fet amb les galeres.

El resultat ha estat tot un èxit. Ha quedat boníssim!. 

Ara us explico com l’he fet.

 

 

 

 

Ingredients:    1 calamar gros, tallat a anelles 

                        3 galeres 

                        1 ceba de figueres

                        1 pebrot verd estret

                        1 tomàquet madur 

                        arròs bomba

                        sal i pebre negre

                        aigua 

 

 

 

 Elaboració: 

Posem aigua en un pot (la quantitat que necessitem per coure l’arròs, en el meu cas, 3 tasses per ració).

A una paella amb oli fregim les galeres. Les afegim a l’aigua. Posem el pot  al foc fort. Quan arrenqui el bull, el deixem a foc baix uns 20’. 

Passada aquesta estona, treiem les galeres i reservem el brou.

Mentrestant fem el sofregit: 

Tallem la ceba ben petita. 

Tallem el pebrot a trossets. 

Ratllem el tomàquet. 

A la mateixa paella on hem fregit les galeres, sofregim a foc molt lent la ceba amb el pebrot. 

Quan estigui transparent, hi afegim el calamar i ho deixem coure, remenant de tant en tant, fins que el s’hagi begut tota l’aigua. 

Hi afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt, remenant de tant en tant, fins que el tomàquet estigui cuit. 

(Si tenim salsa de tomàquet ja feta, hi podem posar un parell de cullerades en lloc del tomàquet ratllat).

Afegim l’arròs al sofregit i hi donem un parell de voltes, de manera que s’impregni bé.

Aboquem el brou de galeres bullent, sal i pebre negre. 

Remenem bé i un cop arrenqui el bull ho deixem coure el temps que necessiti el nostre arròs (en el meu cas, 15’). 

 

 

Apaguem el foc i el deixem reposar uns 5’ abans de servir. 

 

 

 Bon profit!.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arròs negre amb calamarsons

Fa molts dies que no penjo cap recepta al blog... No és que no hagi cuinat, és que he estat molt atrafegada entre la feina i la mudança: ens hem canviat de pis, amb tot l’enrenou que això comporta. Però ha valgut la pena!. Pel que fa al tema cuina, ara en tinc una de més gran, amb més espai i amb unes vistes espectaculars!. 

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia uns calamarsons molt macos i vaig comprar-ne uns quants. Havia pensat de fer-los amb tinta, però a l’hora de la veritat vaig decidir que podien anar molt bé per fer un arròs negre... I no em vaig equivocar!. La veritat és que va quedar molt bo...

He fet aquest arròs amb cassola de fang, com sempre, però aquest cop no l’he cuit al forn. Aquí us deixo la recepta...

Arròs amb calamars i carxofes

Aquesta recepta és fruit de la improvisació, però ha resultat tot un èxit!. 

Tenia dos calamars que havia comprat a la Sandra, la meva peixatera, i havia pensat fer-los a la planxa, darrera d’un plat de pasta. Però aleshores el Josep Maria, el meu marit, m’ha dit que feia temps que no feia arròs... 

Com que tenia a la nevera unes carxofes que calia gastar, se m’ha acudit que podia fer un arròs a la cassola amb els calamars i les carxofes. 

I ha resultat una combinació de gustos excel·lent!. Segur que el torno a fer aviat!.

Arròs amb bacallà

Aquest era un dels plats preferits del meu pare, i per això la meva mare en feia tot sovint.

A casa també ens agrada molt i n’acostumo a fer de tant en tant. La veritat és que és un arròs que dóna poca feina, i a més és un plat molt lleuger.

A veure si us agrada!.

Arròs amb col-i-flor

Aquesta és una recepta “de familia”. Concretament de la família del meu sogre, que és fill de Garraf. Es veu que aquest arròs és típic d’aquella zona, i a casa seva el feien tot sovint. Com que ens agrada molt, ara també el fem a casa nostra…

Hi ha variants de la recepta: es pot fer amb bacallà en lloc de tonyina (tot i que a nosaltres ens agrada molt l’arròs amb bacallà, aquest ens agrada més amb tonyina), amb o sense salsitxes, amb o sense trossets de pernil… Però el que no hi ha de faltar mai és la col-i-flor!.

Jo he fet servir arròs bomba i l’he cuit al forn en cassola de fang, però també queda bé si es fa amb arròs normal i es cou al foc amb una cassola. És un plat senzill i queda molt lleuger, i acompanyat d’una amanida resulta un dinar molt bo i complet.

A veure si us animeu a fer-lo!

Arròs de ceps

A casa ens agraden molt els bolets. Quan n’és el temps, sortim sempre que podem a buscar-ne. Si hi ha sort i en trobem força, aprofito per fer conserva i així en podem gaudir la resta de l’any. Aquesta darrera tardor vaig fer un munt de pots de camagrocs!.

 

Un dels bolets que més ens agrada és el cep. Com que per aquí, el Baix Llobregat, no se’n fan, en comprem de dessecats per poder-ne menjar fora de temporada. L’altre dia ens va venir de gust un arròs de ceps, o sigui que en vaig posar un bon grapat en remull per rehidratar-los i ...

Arròs de peix

Feia temps que no menjàvem arròs de peix, i l’altre dia vaig decidir fer-ne per dinar. 

Crec que aquest és un dels plats dels quals hi ha tantes receptes com cuiners: cadascú el fa a la seva manera, i tothom el fa diferent. Amb gambes o sense, amb llagostins o no, amb ceba i tomàquet o només amb ceba..., segons els gustos o els costums.

Jo normalment el faig amb escamarlans, sípia, musclos i cloïsses o rossellones i el coc amb aigua (no faig fumet) i em queda molt gustós. Sempre utilitzo arròs bomba: és una mica més car que el normal però val la pena perquè queda més bo. 

El vam acompanyar amb una ampolla de cava (que no surt a la foto) i vam acabar amb un pastisset: un dinar de luxe!.

 

Arròs de camagrocs

La temporada de bolets continua... 

El resultat de la nostra darrera expedició boletaire ha estat un cistell ben maco de camagrocs. Tocava doncs, aprofitar per fer uns quants pots de conserva i provar noves receptes amb aquest bolet... 

D’entrada se’m va acudir que podia fer un arròs, i la veritat és que va quedar molt bo.

Aquí el teniu: