Després
de més de dos mesos desapareguda per culpa de la feina, ja torno a ser aquí!.
Això de treballar per a un mateix té aquestes coses: de vegades tens molt poca feina (o gens) però d’altres se t’ajunten unes quantes coses... i no estan els temps per dir que no a res!.
Malgrat tot he seguit cuinant i provant noves receptes, però després de passar-me tot el dia davant de l’ordinador dibuixant mapes i redactant informes, no em quedaven ganes (ni temps) de preparar i penjar entrades al blog. O sigui que tinc força feina pendent... i espero posar-me al dia aviat!.
La recepta que us poso és un d’aquells plats que forma part del receptari tradicional de la meva família. A casa el coneixem com a “llomillo amb ametlles”, i és un clàssic: el feia la meva àvia, després la meva mare, i ara els meus germans i jo...
És un plat senzill de fer però amb un resultat espectacular, tant pel que fa a la vista com pel que fa al gust. M’ha semblat que era una bona manera de reprendre el blog i de desitjar-vos molt bon any a tothom!
Això de treballar per a un mateix té aquestes coses: de vegades tens molt poca feina (o gens) però d’altres se t’ajunten unes quantes coses... i no estan els temps per dir que no a res!.
Malgrat tot he seguit cuinant i provant noves receptes, però després de passar-me tot el dia davant de l’ordinador dibuixant mapes i redactant informes, no em quedaven ganes (ni temps) de preparar i penjar entrades al blog. O sigui que tinc força feina pendent... i espero posar-me al dia aviat!.
La recepta que us poso és un d’aquells plats que forma part del receptari tradicional de la meva família. A casa el coneixem com a “llomillo amb ametlles”, i és un clàssic: el feia la meva àvia, després la meva mare, i ara els meus germans i jo...
És un plat senzill de fer però amb un resultat espectacular, tant pel que fa a la vista com pel que fa al gust. M’ha semblat que era una bona manera de reprendre el blog i de desitjar-vos molt bon any a tothom!