Amanida de patata

 Aquesta és una recepta molt senzilla de fer (i molt econòmica) però amb un gran resultat. 

Ens pot servir de primer plat per a un dinar o un sopar i també com a acompanyament del tall o per a un pica pica. 

A més, ho podem deixar fet amb antelació.

Ho té tot!

 

 

Ingredients:   Patates 

                       Ceba (de figueres o tendra)

                       Alls

                       Julivert

                       Sal, pebre negre i oli d’oliva

Les quantitats dels diferents ingredients dependran de les racions que vulguem fer i de si ens agrada amb més o menys ceba i més o menys all 

 

 Elaboració:

Fem servir patates no gaire grosses. Millor que siguin de mida semblant perquè triguin el mateix temps en coure’s. 

Rentem les patates per treure les restes de terra que puguin tenir. 

Les posem dins d’una olla i les cobrim d’aigua. 

Posem l’olla al foc i les deixem bullir fins que estiguin cuites (de 20 a 30’, segons la mida).

Per saber si estan cuites les punxem amb una forquilla. 

Un cop cuites, les aboquem a una escorredora, les remullem amb aigua freda i les deixem refredar. 

(Va bé coure-les la nit abans, així segur que les tindrem a punt quan volguem fer l’amanida).

Un cop fredes les pelem. 

 

 Les tallem a trossets i les posem a una safata o una enciamera. 

 

Afegim sal i ho barregem bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits. La posem a un bol.

Tallem els alls també a trossets ben petits i els afegim al bol. 

Fem el mateix amb el julivert. 

Hi aboquem un bon raig d’oli i un polsim de pebre. Ho remenem bé. 

 

Ho afegim a les patates i ho anem remenant amb cura fins que totes les patates quedin ben impregnades. 

 

 

Ho deixem reposar a la nevera fins al moment de menjar. 

I ja ho tenim!

 

 

 

 

Col-i-flor amb salsa romesco

 

Aquesta recepta la vaig veure a un programa del Jamie Oliver, a Canal Cocina. Vaig trobar que era una manera diferent de menjar la col-i-flor, i que valia la pena provar-la. 

L’altre dia, com que tenia una col-i-flor i ens havia quedat salsa romesco que havia fet per als calçots, em vaig decidir a fer-la.

És fàcil, però necessita una mica de temps perquè es cou al forn i triga més que si la bullim. 

Però val la pena, va quedar molt bona. 

 

 

Ingredients:    1 col-i-flor

                        2 o 3 cullerades d’oli d’oliva

                        Sal

                        Pebre negre

                        Salsa romesco 

Elaboració:

Preescalfem el forn a 180 °C.

 

 

Retallem les fulles exteriors i l'extrem de la tija de la col-i-flor, després la tallem per la meitat, en vertical. 

 

 La tallem a llesques d’uns 3 cm. 

 

 

A una safata d’anar al forn posem l’oli, la sal i el pebre negre (el Jamie també hi va posar un parell de cullerades de vinagre, però jo no n’hi vaig posar). Ho barregem bé. 

Hi posem els talls de col-i-flor i els untem bé amb la mescla (va bé posar-se uns guants, per no embrutar-nos les mans...).

 

 

Ho posem al forn fins que estigui ben daurat i tendre. 

(El temps dependrà de cada forn. Jo ho vaig tenir uns ¾ d’hora. El millor és deixar-ho uns 30’ i després anar controlant fins que veiem que està cuit). 

 

 

 Ho servim amb el romesco.

 

 

 

Bon profit!

 

 

 

 

Xampinyons farcits de pernil

Havia mejat algunes vegades xampinyons farcits, però no havia fet mai. Així que quan l’altre dia vaig veure uns xampinyons molt grossos a la verduleria, vaig pensar que podia aprofitar per fer-ne. 

És una recepta que ens pot servir tant de primer plat com per a un pica-pica, i la podem tenir preparada amb antelació i coure els xampinyons al darrer moment.

Aquests els vaig fer amb pernil, però els podem farcir amb el que se’ns acudeixi: botifarra negra, tonyina, bacallà... Queden bons de totes maneres!

Porros amb salsa

Aquesta recepta la vaig veure al programa de Canal Cocina “Cocina con Blanca”. 

Jo no tinc gaire costum de cuinar amb porro, però aquest plat em va agradar molt i vaig pensar que podia provar de fer-lo. Ella el va fer amb pernil dolç, però jo vaig pensar que quedaria més gustós amb pernil salat, o bé amb cansalada o beicon. 

També crec que ha de quedar molt bé amb calçots en lloc de porro. Ho hauré de provar!.

És una mica entretingut de fer, però el resultat val la pena. Us l’aconsello!

Canelons de camagrocs

Aquests canelons els vaig fer per primer cop un dels dies que havíem anat a  buscar bolets i vam trobar un cistell de camagrocs. Ens van agradar molt, perquè queden molt suaus i a l’hora són molt gustosos. 

Com que aquest any vam collir molts camagrocs, vaig poder fer molts pots de conserva i l’altre dia vam repetir de canelons... 

Aquí teniu la recepta per si us animeu a fer-los. Us aviso: creen addicció!.

Sopa de fredolics

Després dels rovellons i els camagrocs, ha arribat l’hora dels fredolics!. 

A la nostra darrera sortida boletera (aquest any no parem, s’ha d’aprofitar!) vàrem trobar força fredolics, o sigui que vaig decidir fer un dels nostres plats preferits: la sopa de fredolics. 

És molt fàcil de fer, i està boníssima!

Bastonets de carbassó

Aquesta recepta la vaig veure al blog lesreceptesquemagraden i em va agradar, així que me la vaig guardar per fer-la en algun moment...

A casa ens agrada molt el carbassó i a l’estiu en faig tot sovint: en truita, farcit, o arrebossat per acompanyar algun plat de carn o peix.  Pero l'altre dia vaig decidir fer alguna cosa nova i vaig fer aquests bastonets. La veritat és que van quedar molt bons!. 

Els podem fer d’aperitiu, d’acompanyament d’un segon plat, per a un pica-pica o fins i tot de primer plat, si en fem suficient quantitat. És una manera diferent de menjar el carbassó. 

A més, i això sempre és interessant, és fàcil i força ràpid de fer!.

Carbonara de botifarres

Aquesta recepta la vaig veure a un programa del Jaimie Olivier a Canal Cocina. Ell la va fer amb unes salsitxes, però jo l’he fet amb botifarres, de la Xarcuteria Planas és clar!. 

És un plat de pasta diferent, molt bo, i a més a més ràpid i fàcil de preparar. I si posem una botifarra per persona, tindrem un excel·lent plat únic per dinar o sopar.

Si us animeu a fer-lo, segur que repetireu...