Sopa de fredolics

Després dels rovellons i els camagrocs, ha arribat l’hora dels fredolics!. 

A la nostra darrera sortida boletera (aquest any no parem, s’ha d’aprofitar!) vàrem trobar força fredolics, o sigui que vaig decidir fer un dels nostres plats preferits: la sopa de fredolics. 

És molt fàcil de fer, i està boníssima!

Tatin de llenegues i botifarra negra

Seguim amb receptes de bolets. Cal aprofitar que aquest any n’estem trobant molts: rovellons, camagrocs i llenegues negres... i algun fredolic. 

He fet pollastre rostit amb rovellons, fricandó amb rovellons i amb llenegues... i molta conserva!. 

Aprofitant una bona collita de llenegues negres, l’altre dia vaig voler provar una recepta que havia vist fa temps al blog cuina generosa i que m'havia guardat esperant l’ocasió per fer-la. La recepta original és amb pasta de full, però jo la vaig fer amb pasta brisa. 

Realment deliciosa!!!

 

Pollastre rostit amb rovellons

Comença la temporada de bolets!.

La primera sortida boletaire de la temporada pel Baix Llobregat es va saldar amb un bon grapat de rovellonets. Em vam trobar molts, però molt petits. Estaven sortint!. 

A l’hora de decidir com ens els menjàvem, el Josep Maria, el meu marit, va proposar fer-los amb pollastre rostit, com els feia la seva mare. I així els vaig fer. 

Va quedar boníssim. Tant, que amb els de la següent collita vam repetir plat! (amb una part, pequè em vam trobar un parell de quilos, je, je...).

Aquí us poso la recepta, per si voleu provar...

Pastís de trufa i taronja

L’altre dia vàrem tenir un dinar familiar, i com és habitual, em vaig encarregar jo de fer les postres...

Vaig decidir fer un pastís de trufa, que feia molt de temps que no havia fet. Com que a tots ens agrada molt la xocolata, l’èxit estava assegurat!. 

Per alegrar-lo una mica, en lloc de farcir-lo de trufa, com faig habitualment, el vaig farcir amb melmelada de taronja casolana. Va quedar boníssim!.

Gelat de vainilla i de xocolata

Aquesta recepta és del llibre de la Montserrat Seguí “Cuinar és senzill”. És molt fàcil de fer i surt un gelat boníssim... 

Per compensar el no utilitzar geladora i poder aconseguir un gelat cremós i sense cristalls de gel, cal remenar-lo un parell de cops mentre es congela.

La veritat és que queda molt bo. Si el feu, segur que repetireu!.

Podem aprofitar les clares fent unes llengües de gat per acompanyar...

Pastís de galetes, xocolata i nata

Aquestes són unes postres del receptari familiar, que la meva mare solia fer a l’estiu.

És un pastís fàcil de fer: només cal fer capes de galetes, nata muntada i xocolata desfeta i posar-lo unes hores a la nevera, per menjar-lo ben fred. I està boníssim!.

Jo el faig en una safata d’alumini de fer glaçons que encara tinc d’una antiga nevera de casa i que em va perfecte, perquè és la mida justa per a dues capes. Però podem fer servir un motlle de cake o qualsevol altre que ens agradi. O fer més capes. Només hem de tenir en compte que el motlle sigui prou alt...

Bastonets de carbassó

Aquesta recepta la vaig veure al blog lesreceptesquemagraden i em va agradar, així que me la vaig guardar per fer-la en algun moment...

A casa ens agrada molt el carbassó i a l’estiu en faig tot sovint: en truita, farcit, o arrebossat per acompanyar algun plat de carn o peix.  Pero l'altre dia vaig decidir fer alguna cosa nova i vaig fer aquests bastonets. La veritat és que van quedar molt bons!. 

Els podem fer d’aperitiu, d’acompanyament d’un segon plat, per a un pica-pica o fins i tot de primer plat, si en fem suficient quantitat. És una manera diferent de menjar el carbassó. 

A més, i això sempre és interessant, és fàcil i força ràpid de fer!.

Seitons en vinagre

Aquesta recepta és un clàssic. 

Els seitons en  vinagre es poden fer tot l’any, però ara amb la calor sembla que vénen més de gust aquests tipus de plats. Ens poden servir per a un pica pica, per a completar una amanida, per menjar amb una torrada per un sopar informal... 

A més, són molt fàcils de fer. L’únic problema és que hem d’esperar menjar-nos-els!. 

L’altra dia la Sandra, la meva peixatera, tenia uns seitons grans i molt macos, i vaig pensar que estarien genials en vinagre. I aquí els teniu!

Pastís de mousse d'avellanes

Aquest pastís ha estat tota una troballa... 

Estava donant voltes a quin pastís podia fer per al dinar de celebració dels 60 anys del Joan Maria, el meu germà. Volia fer alguna cosa diferent i molt especial, i se’m va acudir fer una versió del pastís de mousse de xocolata però canviant la xocolata per avellanes. 

La veritat és que va ser una gran idea, perquè va quedar boníssim. Va ser un èxit total!.

Per a la celebració vaig fer dos pastissos grans, perquè érem molta colla. Aquí us poso la versió “reduïda” que vaig fer de prova.

Feu-lo, no us en penedireu!

Ingredients:

Per a un motlle de 18 cm de diàmetre

Per a la base de pa de pessic:  2 ous
                                              66 g de farina
                                              66 g de sucre

Per a la mousse:     100 g  avellanes
                              2 ous
                              60 g de sucre
                              170 g de nata
                              4 fulles de gelatina

Per a la cobertura:  50 g de nata
                              50 g de xocolata 



Preparació: 

Primer fem la base da pa de pessic:

Folrem el motlle amb paper de forn o bé l’untem bé amb mantega.

Escalfem el forn a 180 ºC.

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegin.

Afegim la farina tamissada, barrejant amb cura amb una llengua o una espàtula de fusta (per no marejar gaire la massa).

Aboquem la massa dins del motlle.

Ho posem al forn fins que estigui cuit (uns 20’).

Ho deixem refredar.

Quan el estigui fred, el treiem del motlle i el posem a la safata on volguem servir el pastís. 

Folrem la paret d’un motlle desmuntable amb film i el posem al voltant de la base del pastís perquè ens ajudi a subjectar la mousse.

 

Si no tenim temps (o ganes) de fer la base de pa de pessic, podem fer una base amb galetes maries trinxades barrejades amb mantega.

 
Fem la mousse: 

Separem els rovells de les clares. 

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin.

Muntem la nata.

Muntem les clares a punt de neu.

Trinxem les avellanes amb la picadora. Les afegim als ous amb sucre i ho remenem fins que quedi ben integrat.

Posem les fulles de gelatina en un caçó amb una mica d’aigua freda. 

Les deixem una estona, remenant de tant en tant parquè es dissolguin. Podem escalfar-ho uns segons a foc molt suau per facilitar la barreja. Ens ha de quedar un líquid espès.

Anem afegint la nata a poc a poc, barrejant fins que s’integri. 

Quan haguem afegit la meitat més o menys afegim la gelatina dissolta molt a poc a poc. Ho remenem perquè s’integri. 

Acabem d’afegir la nata 

i per últim, les clares muntades a punt de neu, remenant amb molta cura perquè no ens baixin. 

Aboquem la “mousse” sobre la base, repartint-la de forma que ompli toda la superfície del motlle, i posem el pastis a la nevera unes hores perquè agafi consistència (millor fer-lo d’un dia per l’altre).

Quan estigui consistent, afegim la cobertura de xocolata: 

Posem a un cassó la nata líquida i la posem a foc suau fins que veiem que vol arrencar el bull. 

Apaguem el foc i afegim la xocolata trossejada. 

Remenem fins que la xocolata s’hagi fos i ens quedi una barreja homogènia i lluent. 

Repartim la barreja de xocolata i nata per sobre del pastís, de manera que quedi tota la superfície coberta.
 
Posem el pastís al congelador un parell d’hores abans de servir-lo, perquè agafi més cos.

Just abans de servir-lo, treiem el motlle amb cura.

 I a gaudir!!!!

Lluç amb nata i ametlles

Aquest és un plat del receptari familiar. Crec que va ser la meva tieta Margarita (una gran cuinera!) qui li va passar la recepta a la meva mare...

És un plat fàcil de fer i amb un resultat molt vistós. I malgrat el que pugui semblar, queda molt lleuger. 

Jo vaig fer només la part del tronc del lluç, perquè érem dos. Però si es fa amb el lluç sencer, queda espectacular!.

Els espinacs són opcionals, però jo trobo que donen color i un toc al plat...

Sardines marinades

Havia menjat sardines marinades en algun restaurant i m’havien agradat molt. O sigui que vaig fer una recerca per la xarxa per trobar la recepta i provar de fer-les a casa. La veritat és que són fàcils de preparar. L’única pega és que treure l’espina de les sardines és una mica entretingut... Però el resultat val la pena!. 

Peus de porc amb salsa

Aquesta és una recepta totalment nova: mai havia fet peus de porc, i tampoc tenia cap referent del receptari familiar perquè als meus pares no els hi agradaven i per tant la meva mare no en feia. 

Però al Josep Maria, el meu marit, i a mí sí que ens agraden, i alguna vegada en demanem quan anem a dinar al restaurant. 

O sigui que l’altre dia em vaig decidir a fer-ne!. 

Vam comprar els peus de porc ja cuits a la nostra tocineria de referència, la Xarcuteria Planas, vaig mirar diferents receptes per inspirar-me, i aquí teniu el resultat. 

No els vaig poder fer amb la cassola de fang perquè l’altre dia se’m va esquerdar la que tenia i encara no n’he pogut comprar una altra. Però la veritat és que van quedar molt bons!

Milfulls de mascarpone i xocolata

Aquesta ha estat una recepta improvisada...

Volia fer alguna cosa per postres però m’he decidit a mig matí, o sigui que no tenia temps de fer res que requerís una cocció llarga o molta estona per refredar-se. 

Aleshores he recordat que tenia una làmina de pasta de full a la nevera i també una terrina de mascarpone, i se m’ha acudit fer aquest milfulls. 

La veritat és que ha quedat molt bo!. El penso repetir!

Bocinets de pollastre arrebossats

Aquesta recepta la vaig veure al blog lesreceptesdelmiquel i em va semblar que era una bona manera de fer un pollastre diferent...

Ho vaig provar un dia per sopar, acompanyat d’un puré de patates, i ens va agradar molt. És un arrebossat, però com que es cou al forn queda molt lleuger.

Crec que també pot ser una bona opció per un aperitiu o un pica-pica, punxant els trossos de pollastre amb pals de brotxeta... Ho hauré de provar!