Paté d'albergínies

 Aquesta recepta me la va passar ja fa molt de temps la meva tieta Margarida, que era una gran cuinera. 

És molt adient  per a aperitiu, un pica-pica o per a un sopar informal. 

No és gens complicada de fer i el resultat és impressionant. 

L’altre dia en vaig fer per portar-ne a un sopar amb unes amigues i va tenir molt d’èxit. 

Us recomano que el feu: no us en penedireu!

Ingredients:      3 albergínies
                          50 g de nous
                          1 ceba tendra petita
                          Sal i oli d’oliva

                          Torradetes 

Elaboració:

Escalfem el forn a 200ºC.

Primer de tot escalivem les albergínies: 

Les rentem, les punxem i les posem a una safata per anar al forn folrada amb paper sulfurat. 

Les posem al forn fins que veiem que la pell està ben torrada i les albergínies estan toves. 

Les anem tombant de tant en tant perquè es coguin bé per tots costats (trigaran en estar llestes uns 30’, però el temps dependrà del nostre forn). 

Les treiem del forn, les posem a un plat o una safata i les deixem refredar tapades amb un drap (així les podrem pelar millor).

Mentrestant, tallarem la ceba i les nous a trossets petits.

Quan estiguin fredes, les pelem. 

Les tallem a trossos i les posem  al got de la batedora.

Afegim la ceba i les nous, sal i un bon raig d’oli. 

Ho trinxem amb la batedora fins que ens quedi una pasta. 

Si queda molt espessa, afegim més oli fins que tingui la consistència adequada. 

Ho tastem i si cal rectifiquem de sal. 

Si volem que tingui més gust de ceba o de nous, afegim el que calgui fins que estigui al nostre gust. 

I ja està. És fàcil de fer i està boníssim!.

Ho posem a la nevera fins el moment de servir. 

Ho mengem untant les torradetes.

Arròs de llamàntol

A casa ens agrada molt l’arròs, sobretot el de peix. 

Feia força temps que no en menjàvem i vaig pensar que potser era hora de tornar-ne a fer. 

En lloc de la recepta habitual (https://e-cuina.blogspot.com/2013/04/arros-de-peix.html), vaig pensar que el podria fer de llamàntol. 

Vaig comprar un llamàntol viu del païs, i aquí teniu el resultat!

Ingredients:       1 llamàntol de ½ kg
                           1 ceba de figueres
                           1 pebrot verd
                           2 grans d’all
                           1 tomàquet madur 
                           Arròs bomba (4 tasses)
                           Vi blanc (un rajolí)
                           1,5 l d’aigua
                           Sal i pebre negre

Elaboració:

Primer de tot tallem el llamàntol:

Amb un ganivet ben esmolat separem la cua del tronc i la tallem a rodanxes.

Separem les potes del cos. 

Amb un cop de ganivet o amb l’estri de tallar marisc, trenquem les pinces.

Obrim el tronc al llarg, separant bé les dues parts.

A una paella amb oli fregim els trossos de cua i les potes. 

Els reservem.

Amb el cos del llamàntol farem un fumet: 

el fregim amb el mateix oli 

i el posem a un pot amb l’aigua. 

Ho posem al foc. Quan bulli, ho deixem coure a foc lent uns 20’.

(Per la quantitat d’arròs que fem necessitarem aproximadament 1 litre i quart de fumet. Posem 1 litre i mig comptant que amb el que redueixi en bullir ens quedarà aquesta quantitat).

Tallem la ceba  i l’all ben petits. 

Tallem el pebrot a trossets.

Ratllem el tomàquet.

A la mateixa paella on hem fregit el llamànol sofregim a foc molt lent la ceba, l’all i el pebrot. 

Quan estigui transparent, hi afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt, remenant de tant en tant. 

Hi tirem un rajolí de vi blanc i deixem que es redueixi. 

Ho reservem.

Quan el fumet estigui a punt, posem el sofregit a la cassola. 

Afegim l’arròs i li donem un parell de voltes perquè es barregi bé amb el sofregit. 

Colem el fumet i l’aboquem a la cassola. 

Posem sal i pebre i ho remenem bé. 

Afegim el tronc del llamàntol. 

Un cop arrenqui el bull, ho tapem i ho deixem coure el temps que ens indiqui l’arròs que fem servir (en el meu cas, 18’). 

Quan faltin uns 5’, afegim els trossos de cua del llamàntol i les potes que havíem reservat.

Passat el temps, apaguem el foc i ho deixem reposar uns minuts. 

I a gaudir d’un bon arròs!

Pastís-mousse de llimona

Fa uns dies uns amics ens van convidar a fer una costellada a casa seva. Jo vaig dir que portaria les postres. 

Com que ja fa calor, vaig pensar de fer alguna cosa que no fos massa consistent i que fos refrescant. 

Vaig recordar que tenia llimones del llimoner del meu cunyat, així que vaig decidir aprofitar-ho i fer un pastís de mousse de llimona. Va quedar molt bo!

 

Ingredients:       

                    - Per a la base:   180 g de galetes maria
                                             90 g de mantega
                    

                    - Per al pastís:    300 g de formatge per untar (tipus Philadelphia)       
                                             8 fulls de gelatina
                                             0,5 l de nata líquida (35% M.G.)
                                             150 g de sucre   
                                              2 o 3 llimones grosses (el suc i la pell)

Preparació:

Fem el pastís directament sobre la safata on el servirem, utilitzant un motlle desmuntable sense la seva base.

Folrem la paret del motlle amb film i el posem a sobre de la safata. 

Primer fem la base del pastís:

Posem la mantega a trossets a un bol i la posem uns segons al microones perquè es fongui.

Trenquem les galetes a trossets i les posem per tandes a la picadora. Les trinxem fins que quedin com una pasta. 

Les posem a un bol i hi afegim la mantega fosa. 

Ho remenem bé fins que tota la pols de galeta quedi impregnada de mantega.

Repartim aquesta pasta per la safata, la premem bé (va bé ajudar-se d’una cullereta) fins a formar una base que ocupi tot el fons del motlle. 

El posem a la nevera perquè amb el fred agafi cos.

Ratllem la pell de les llimones i després les expremem. Necessitem uns 120 g de suc.

Posem la gelatina en remull en aigua freda perquè s’estovi. Mentrestant, muntem la nata amb el sucre.

Escalfem una mica el suc de llimona i hi afegim la gelatina ben escorreguda. Ho remenem bé fins que veiem que s’ha desfet completament.

A un bol (o una enciamera grossa), posem el formatge. 

Hi afegim la gelatina i la pell de llimona ratllada 

i ho remenem amb cura fins que quedi tot ben integrat.

Afegim la nata en dues o tres tandes, remenant amb suavitat perquè quedi una barreja uniforme. 

Ho tastem per si té prou gust de llimona. Si cal, afegim una mica més de suc.

Aboquem la barreja dins el motlle i amb una espàtula ho repartim bé perquè quedi d’un gruix uniforme. 

Ho posem a la nevera.

Cal deixar-ho com a mínim 4 o 5 hores a la nevera perquè quedi ben consistent, però és millor fer-lo d’un dia per l’altre.

Quan l’anem a servir, escampem una mica de pell de llimona ratllada per tota la superfície del pastís. 

Treiem el motlle amb cura i ja ho tenim a punt.

A gaudir!

 

Pastetes salades

Aquestes pastetes són molt fàcils de fer i queden molt bé. Són ideals per a un aperitiu o un pica-pica. 

Només necessitem unes làmines de pasta de full i els ingredients que ens vinguin de gust, o que tinguem a mà. 

Jo aquest cop les he fet de sobrassada, anxoves, formatge i ametlla, però també les podem fer de paté, pernil dolç, salsitxes de frankfurt… 

I també els hi podem donar diferents formes, segons la nostra imaginació.

 

 

 

 

Ingredients:      Pasta de full (jo vaig gastar 2 làmines)
                          1 ou
                          Ametlles torrades
                          Sobrassada
                          Anxoves
                          Formatge emmental ratllat

Elaboració:

Encenem el forn a 200ºC.

Folrem una safata de forn amb paper sulfurat (o dues, segons la quantitat de pastetes que vulguem fer...).

Despleguem la pasta de full. 

Per fer les d’ametlla:

Amb un ganivet esmolat o un tallador de pizza (jo faig servir el tallador, em va millor) tallem unes tires amples i després dividim cada tira en quadrats. 

Posem una ametlla torrada (pelada) a sobre de cada quadrat i els posem a la safata, procurant que no es toquin.

Per fer les de sobrassada:

A uns 3 cm de la vora posem una tira de sobrassada de banda a banda. 

Ho tapem amb la part que hem deixat lliure. 

La mullem amb una mica d’aigua (amb un pinzell o amb el dit ben net mullat) i la cargolem (com si féssim un caneló). 

Amb el ganivet o el tallador de pizzes tallem la làmina de pasta per separar el rul·lo que hem fet. 

El tombem i apretem bé amb els dits per assegurar-nos que la junta de la pasta està ben enganxada. Si no, quan es coguin se’ns obriran. 

El tornem a tombar, perquè la part de la junta quedi a sota. 

Amb el mateix ganivet tallem fent porcions de la mida que ens agradi.  (jo acostumo a tallar per la meitat i després faig quatre porcions de cada meitat). 

Les posem a la safata.

Per fer les d’anxova:

Fem el mateix procés que per a les de sobrassada, però posant filets d’anxova. 

Les posem a la safata.

Per fer les de formatge:

Tallem unes tires de pasta no gaire amples i les dividim en porcions rectangulars. 

Si ens queden trossos de pasta, els podem aprofitar ajuntant-los tots fent una bola i estirant-la amb el corró per tornar a fer una làmina fina.  

Batem un ou i pintem les pastetes amb un pinzell. 

Ara és el moment de posar el formatge ratllat a sobre les porcions rectangulars (si el posem abans, quan les pintem ens “endurem” el formatge). 

Potser se’ns mouran les ametlles, però les tornem a posar al seu lloc i les pressionem bé. Amb l’ajut de l’ou ens quedaran ben fixades a la pasta. 

Podem posar una mica de formatge ratllat per sobre de les de sobrassada. 

Les posem al forn, a la part central, fins que veiem que estan daurades i cuites. 

Triguen uns 15’, segons el forn.      

Les deixem refredar a sobre d'una reixeta, 

i quan estiguin fredes ja ensles podrem menjar!.

 Es poden fer d'un dia per l'altre. S'aguanten molt bé.

  

Conill a l'allet

L’altre dia vaig tornar a comprar conill i vaig pensar que podia provar de fer-lo a l’allet (“al ajillo”), que no l’havia fet mai. 

Vaig mirar diferents receptes i vaig veure que totes eren més o menys iguals, i que era molt senzill de fer. 

Aquí el teniu! 

 

  

Ingredients:      1 conill a trossos
                          8-10 grans d’all
                          200 ml. de vi blanc
                          Oli d’oliva, sal i pebre negre
                          Una branqueta de farigola

Preparació:

Comencem salant i empebrant els talls de conill.

Pelem els alls.

Posem oli a una cassola. 

Quan estigui calent, hi posem els alls i els fregim a foc suau perquè vagin deixant anar el seu gust però no se’ns cremin. 

Quan comencin a agafar color, els treiem de la cassola i els reservem.

Tornem a pujar el foc i quan l’oli estigui ben calent anem marcant els trossos de conill.

 (Jo ho veig fer en dues tandes).

Posem tot el conill a la cassola 

i hi afegim el vi blanc. 

Ho deixem coure, sacsejant la cassola de tant en tant.

Veurem com se’ns farà una salsa entre l’oli, el vi i els sucs que va deixant anar el conill.

Quan s’hagi evaporat l’alcohol, afegim els alls i la farigola. 

Ho tapem i ho deixem coure a foc lent uns 20’. 

Com que els talls de conill no queden del tot coberts per la salsa, a mitja cocció els tombem per assegurar-nos que tots es coguin bé. 

Si veiem que se’ns evapora el líquid, hi afegim una mica d’aigua.

Un cop cuit, ho deixem reposar uns minuts i ja ens ho podem menjar.

Podem acompanyar-ho amb unes patates fregides.

 

Bon profit!