dimecres, 21 de juliol de 2021

Empanada gallega de carn

 Aquesta recepta me la va passar la meva amiga Julia, que és filla de gallegs i que fa unes empanades impressionants. Aquesta de carn, amb rellomillo i xoriço, li queda especialment bona. 

Jo he seguit les seves indicacions i crec que m’ha quedat força bé, tot i que no sé si a la seva alçada… 

Us animo a què proveu de fer-la, no us en penedireu!

 


 

 

Ingredients: 

Per a la massa:   500 g de farina
                          1 got d’aigua tèbia
                          1 rovell d’ou
                          25 g de llevat de forner
                          2 culleradetes de sal
                          Un raig d’oli
 
Un truc perquè la massa quedi més gustosa, és posar l’oli de sofregir el xoriço i el pebrot…
 
Si no teniu temps o ganes de fer la massa, podeu comprar la que venen feta.
 
Per al farcit:        1 tros de xoriço (jo he posat xoriço picant de León)
                          1 pebrot verd
                          1 ceba de figueres grossa
                          2 tomàquets madurs
                          1 rellomillo de porc (o puntes de rellomillo) 
1 ou per pintar 

 

Elaboració: 

Si volem posar l’oli del sofregit a la massa, cal que el fem el primer…

Tallem el xoriço a trossets.

Tallem el pebrot i la ceba a trossos no massa petits.

Posem el xoriço a una paella amb oli i el fregim una mica. 

 


El treiem, ben escorregut, i el reservem.

Posem el pebrot i la ceba a la paella i ho sofregim a foc lent en el mateix oli, fins que la ceba estigui transparent. 

 



Ho treiem i ho reservem.

Aboquem l’oli a un bol i el deixem refredar.

Ara ja podem fer la massa:

A un bol posem la farina, l’aigua, el rovell d’ou, el llevat esmicolat i l’oli. 

Ho barregem bé amb una espàtula. 

Afegim la sal. (la sal no la posem d’entrada per evitar que entri en contacte amb el llevat i ens l’espatlli). 

Ho amassem fins tenir una massa uniforme i flexible. 

Si a mig amassar veiem que la massa és molt consistent, hi afegim una mica d’aigua. 

Jo ho vaig fer amb la KA, de 10 a 15’. Si ho fem a mà, segurament necessitarem més estona.

Fem una bola amb la massa i la posem a un bol untat amb oli. El tapem i el deixem a un lloc sense corrents d’aire perquè llevi. 

Ha de doblar el volum. 

Si és hivern, procurem que estigui a un lloc amb escalfor (per exemple, a  la vora d’un radiador).

Mentrestant, podem acabar de fer el farciment.

Tallem el rellomillo a trossets.

 


Ratllem els tomàquets.

Posem una mica d’oli a la paella i hi tornem a posar el pebrot i la ceba. Hi afegim el rellomillo, ho barregem bé i ho deixem coure. 

Quan la carn hagi agafat color, hi posem el tomàquet ratllat. Ho deixem coure, remenant de tant en tant. 

Finalment, afegim el xoriço i ho barregem tot. Ho reservem.

 


Quan la massa hagi llevat, 

 


l’aboquem a sobre el marbre empolsinat amb una mica de farina. La dividim en dues parts, una una mica més gran que l’altra.

Encenem el forn a 200ºC.

Folrem la safata del forn amb paper vegetal.

Estirem la porció petita de massa amb el corró, donat-li forma de rectangle, fins deixar-la de la mida de la safata del forn. La posem a la safata.

 


Agafem l’altra tros de massa i l’estirem amb el corró, igual que hem fet abans, però deixant-la una mica més gran perquè ha de fer de tapa. 

 

 

Si ens sobra massa, la guardem i la farem servir per decorar.

Repartim el farciment per la base de l’empanada (si ens sembla que hi ha massa farciment, podem guardar el que ens sobri per fer unes crestes un altre dia)

 

 

i la tapem amb l’altra part de la massa. 

 

 

Apretem bé tota la vora i la cargolem una mica amb els dits. Així farem un dibuix que a més de fer bonic ens servirà per assegurar-nos que queda ben tancada pels costats. 

 

 

Si ens ha sobrat massa, en fem unes tires i les posem a sobre fent un dibuix. 

Batem l’ou i pintem la superfície de l’empanada amb un pinzell. Punxem a un parell de llocs amb un ganivet de punta, perquè pugui sortir el vapor.

 

 

Posem l’empanada al forn i la deixem coure uns 45’. Ha de quedar daurada per sobre i cuita per sota (el temps dependrà del forn. Pot ser que necessitem una mica més de ¾ d’hora). 

Si veiem que es torra de sobre i encara no està cuita, la podem tapar amb un tros de paper d’alumini.

Un cop cuita, la treiem del forn i la deixem refredar una mica

 


la posem a una safata


 

i ja ens la podem menjar!. 

 

 

És bona tan calenta com freda.

 

 

 

 

diumenge, 23 de maig de 2021

Magdalenes

Crec que les magdalenes són d’aquelles coses que agraden a tothom. I també que hi ha poques coses de les que hi hagi tantes receptes diferents, tant pel que fa als ingredients (només amb ous, amb ous i llet, amb oli, amb mantega…),  com a les proporcions de cadascun d’ells. Això sí, totes són igual de bones!. 

Després de provar moltes receptes, he arribat a la conclusió que una de les millors és aquesta, que he tret del blog La cuina de sempre. A més, és molt fàcil de fer: només cal posar tots els ingredients junts i batre’ls fins que estiguin ben barrejats. 

Si la voleu provar…

 

 


 

 

INGREDIENTS:    200 g de sucre
                            2 ous 
                            200 g d'oli d'oliva
                            200 g de llet
                            280 g de farina 
                            15 g de llevat en pols (1 sobre de Royal)
                            pell de llimona ratllada
                            un polsim de sal 

 

ELABORACIÓ: 

A un bol (jo ho vaig fer amb la KA) posem els ous. 

Afegim el sucre. 

Afegim l'oli. 

Afegim la llet. 

Afegim la pell de llimona ratllada. 

Afegim la farina i el llevat en pols.

Ho batem (es pot fer amb un batedor o amb la batedora de varetes) a velocitat mitjana fins que veiem que tots els ingredients estan ben integrats. 

Posem tota la barreja a un bol (o qualsevol altre recipient), la tapem i la posem a la nevera. 

Cal que reposi com a mínim 1 hora (jo la vaig deixar unes 6 hores, però també es pot deixar d’un dia per l’altre). Com més reposi més pujaran. 

Encenem el forn a 240ºC.

Omplim els motlles fins les ¾ parts. (si volem, podem posar un polsim de sucre per sobre). 

Les posem al forn. 

Passats els primers 10’ aproximadament, quan veiem que ja han pujat, baixem la temperatura a 180ºC, perquè s’acabin de coure (uns 10’ més, però cal anar vigilant perquè cada forn és diferent…). 

(La calor forta amb la pasta freda de la nevera les ajudarà a pujar).

Un cop cuites, les teiem del forn i les deixem refredar a sobre d’una reixeta.

 


 I ja ens les podem menjar. Són boníssimes!!!!



 

 

dissabte, 10 d’abril de 2021

Melmelada de llimona

 El meu cunyat Pere té un llimoner de quatre estacions que no para de fer llimones, que a més a més es fan molt grosses. Alguna fins i tot la podríem qualificar de “gegant” (622 g!).

 


L’altre dia vam anar a veure’l i vam aprofitar per collir-ne una bona bossa. Aleshores vaig pensar que podia fer-ne melmelada

No n’havia fet mai, però la meva amiga Maria Dolors en fa sovint (però amb llimones verdes) i li surt molt bona. 

Vaig estar “investigant” per la xarxa, i entre el que vaig trobar i la recepta de la Maria Dolors, vaig fer la meva pròpia fórmula. Va quedar molt bona. Consistent i amb un petit punt d’acidesa…

Deliciosa!!!!.

 


  

Ingredients:    1 kg de llimona escaldada
                        500 g de sucre
                        500 ml d’aigua 

(aquesta és la proporció dels diferents ingredients, després ho haurem d’adaptar al pes de llimona escaldada que tinguem) 

 

Preparació: 

Rentem bé les llimones.

Tallem les llimones a rodanxes molt primes (d’uns 2 mm de gruix, aproximadament).

Treiem els pinyols que hi pugui haver.

 


Les escaldem tres cops: les posem a una olla cobertes d’aigua freda. Posem l’olla al foc i quan arrenqui el bull les escorrem. 

Repetim el procés dues vegades més.

Posem les llimones escorregudes a un bol. 

 

 

Hi donem dos o tres “cops” de batedora a velocitat baixa  (només volem que no ens quedin trossos grossos, no volem que se’ns faci una pasta). 

 


 

Ho pesem. 

Afegim la meitat del pes de sucre i ho remenem bé. 

Ho tornem a posar a l’olla i afegim unes ¾ parts de l’aigua (és millor no posar-la tota de cop perquè no ens quedi massa líquida. Si veiem que queda molt espessa afegim la resta de l’aigua). 

Ho barregem bé i ho posem al foc. 

Ho deixem bullir a foc lent uns 25’, remenant de tant en tant.

Posem la melmelada en pots de vidre esterilitzats, els tapem, i els posem 10’ al bany maria. 

Els deixem refredar en la mateixa aigua. Un cop freds,  ja els podem etiquetar i desar.

 

 


 

 

diumenge, 22 de novembre de 2020

Arròs de calamars amb brou de galeres

 Aquesta recepta ha tingut dues fonts d’inspiració: d’una banda la meva amiga Julia, que fa uns dies em va comentar que havia fet un arròs de galeres i li havia sortit molt bo. D’altra banda, el nostre dinar de fa un parell de mesos al Mas Albereda, del Nandu Jubany, on vam gaudir d’un esplèndid menú degustació (regal d’aniversari de la meva família, s’ha de dir…). 

Un dels plats que ens van servir era un arròs de calamars amb brou d’escamarlans, que com la resta de l’àpat estava espectacular!. (Aprofito per recomanar-vos que hi aneu si podeu, val molt la pena). 

Com que tenia un calamar preciós i unes galeres que li havia comprat a la Sandra, la meva peixatera de capçalera, se’m va acudir que podia fer un arròs amb el calamar i coure’l amb un brou fet amb les galeres.

El resultat ha estat tot un èxit. Ha quedat boníssim!. 

Ara us explico com l’he fet.

 

 


 

 

Ingredients:    1 calamar gros, tallat a anelles 
                        3 galeres 
                        1 ceba de figueres
                        1 pebrot verd estret
                        1 tomàquet madur 
                        arròs bomba
                        sal i pebre negre
                        aigua 

 

 


 

 Elaboració: 

Posem aigua en un pot (la quantitat que necessitem per coure l’arròs, en el meu cas, 3 tasses per ració).

A una paella amb oli fregim les galeres. Les afegim a l’aigua. Posem el pot  al foc fort. Quan arrenqui el bull, el deixem a foc baix uns 20’. 

Passada aquesta estona, treiem les galeres i reservem el brou.

Mentrestant fem el sofregit: 

Tallem la ceba ben petita. 

Tallem el pebrot a trossets. 

Ratllem el tomàquet. 

A la mateixa paella on hem fregit les galeres, sofregim a foc molt lent la ceba amb el pebrot. 

Quan estigui transparent, hi afegim el calamar i ho deixem coure, remenant de tant en tant, fins que el s’hagi begut tota l’aigua. 

Hi afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt, remenant de tant en tant, fins que el tomàquet estigui cuit. 

(Si tenim salsa de tomàquet ja feta, hi podem posar un parell de cullerades en lloc del tomàquet ratllat).

Afegim l’arròs al sofregit i hi donem un parell de voltes, de manera que s’impregni bé.

Aboquem el brou de galeres bullent, sal i pebre negre. 

Remenem bé i un cop arrenqui el bull ho deixem coure el temps que necessiti el nostre arròs (en el meu cas, 15’). 

 


 

Apaguem el foc i el deixem reposar uns 5’ abans de servir. 

 

 


 Bon profit!.