Tonyina en escabetx

El Dani, el meu peixater, té sempre una tonyina impressionant (Balfegó), i tot sovint n’hi compro. La faig a la planxa, amb samfaina, en marmitako... però mai l’havia escabetxat.

L’altre dia en vaig comprar i vaig pensar de provar-ho. 

Hi ha moltes maneres de fer l’escabetx. Crec que aquesta és una d’aquelles receptes que cadascú fa a la seva manera...i totes són bones!. Jo el faig tal com el feia la meva mare, que és com ens agrada a casa. 

Va quedar molt bé!

 

 

Ingredients:   1 tall gruixut de tonyina (de la peixateria del Dani, és clar)

                       3 alls

                       Un parell de branques de farigola

                       2 fulles de llorer

                       Pebre negre en gra

                       Pebre vermell dolç i picant (de La Vera)

                       Vinagre de xerès

                       Oli d’oliva

                       Sal i pebre negre 

 

Preparació: 

Tallem la tonyina a daus no gaire grossos. Els salem i empebrem.

Posem una paella amb força oli al foc i quan estigui calent hi afegim els trossos de tonyina. 

Els anem tombant perquè quedin marcats per tots els costats. 

Els treiem i els reservem.

Afegim oli a la paella (la quantitat d’oli dependrà de la quantiat de tonyina que tinguem). Hi posem els alls sencers, sense pelar i aixafats, la farigola, el llorer, els grans de pebre negre i ho sofregim. 

Quan els alls estiguin cuits, tirem una mica de pebre vermell dolç i picant. Ho remenem perquè es barregi bé i hi aboquem un bon raig de vinagre. (Aquí s’ha d’anar en compte, perquè quan tirem el vinagre ens esquitxarà!).

Sacsegem la paella i hi afegim la tonyina.

Ho deixem un parell de minuts al foc no gaire fort, remenant-ho bé perquè l’excabetx empapi bé la tonyina i ho aboquem a un recipient que tingui una mica de fondària. 

Ho deixem reposar, sacsejant de tant en tant. 

Si veiem que els trossos de tonyina no queden totalment coberts, de tant en tant els tombem.

Un cop fred, ja ens ho podem menjar, però és millor deixar-ho reposar unes hores, o fer-ho d’un dia per l’altre.

 I només ens farà falta un bon pa per sucar...

  

 

 

 

"Merlitones"

Fa uns dies vaig llegir al web de El Comidista un article sobre aquests pastissets que s’anomenen “merlitones”, i que són típics de Madrid. Jo no els coneixia. 

Són una mena de tartaletes de pasta de full farcides d’una pasta d’ametlles. 

Vaig pensar que havien de ser molt bons. 

Hi havia la recepta, i semblava fàcil i força ràpida de fer. 

Com que tenia al congelador una làmina de pasta de full i a l’armari mig paquet de farina d’ametlla, em vaig decidir a fer-los. 

I aquí els teniu. Fàcils de fer i boníssims!

 

 

 

Ingredients: 

Per a 8 merlitones 

                           1 làmina de pasta de full

                           2 ous

                           50 g de sucre

                           10 g de farina

                           65 g de farina d’ametlla (ametlla molta)

                           25 g de mantega

                           Un polsim de sal 

 

Elaboració:

 Escalfem el forn a 190ºC.

Untem els motlles amb mantega (si són de silicona no cal). Va millor utilitzar un motlle de magdalenes, però jo no en tinc, o sigui que vaig fer servir uns motlles individuals de silicona i unes flameres.

Fonem la mantega al microones, a potència baixa i temps curts.

Estirem la làmina de pasta de full. 

 

La tallem en cercles de 10 cm de diàmetre amb l’ajut d’un aro. 

 

 

 

 

La massa que ens quedi entre els cercles l’ajuntem bé i l’estenem amb l’ajut del corró per poder fer un o dos cercles més.

Posem amb cura la massa dins dels motlles, ajustant-la bé al fons i als laterals. 

 

 

Punxem el fons amb una forquilla perquè no ens pugi quan la posem al forn. 

Posem els motlles a la nevera perquè la massa es mantingui ben freda.

Barregem les dues farines.

Muntem els ous amb el sucre amb la batedora de varetes (jo, amb la KA) fins que blanquegin i agafin el punt de “cinta”. (El punt de “cinta” s’assoleix quan, en deixar de batre i aixecar el batedor, la barreja cau en forma de cinta). 

Hi afegim una mica de sal.

Ho aboquem a un bol més gran. 

Afegim la barreja de les farines a poc a poc mentre anem remenant amb molta suavitat, per evitar que perdi aire.

 

 

 Afegim la mantega fosa i seguim remenant fins que ens quedi una mescla homogènia.

Treiem els motlles de la nevera i els omplim fins unes ¾ parts. 

 

 

Ho posem a la part baixa del forn fins que veiem que la pasta de full està cuita (uns 15-20’, segons el forn).

Si veiem que se’ns comencen a torrar de dalt i la pasta de full encara no està cuita, els tapem amb un tros de paper d’alumini.

Un cop cuits els treiem del forn i els deixem refredar. 

 

 

Quan estiguin freds del tot, els desemmotllem. I ja ens els podem menjar!

 

 

 

 

 

Bacallà skrei amb ceba

L’altre dia el Dani, el meu peixeter, tenia bacallà skrei. No n’havia fet mai, ni n’havia menjat enlloc, així que vaig pensar que potser ja era hora de tastar-lo. 

Vaig agafar-ne tot un llom. El Dani em va treure les espines i me’l va fer a trossos. 

A l’hora de fer-lo, vaig buscar per la xarxa per veure diferents receptes, i al final em vaig decidir per aquesta. La vaig trobar al web Cocina familiar, d’un cuiner que es diu Javier Romero. Aprofito per dir que val la pena mirar aquest web. Hi ha moltes receptes interessants, i estan molt ben explicades, tant en text com en vídeo.

 

 

 

 

Ingredients:   1 llom de bacallà Skrei a trossos

                        4 grans d’all

                        2 cebes de figueres

                        1 got petit de vi blanc

                        1 got d’aigua

                        Julivert

                        Farina

                        Oli d’oliva, sal i pebre negre 

 

Elaboració:

Tallem els alls a trossets.

 Tallem la ceba en juliana fina.

 

 Posem oli a una cassola i hi posem l’all. 

 

 

La posem al foc, suau, i quan es comenci a coure hi afegim la ceba. 

 

Ho sofregim a foc lent, remenant de tant en tant, fins que la ceba estigui transparent.

Tallem el julivert ben petit i l’afegim a la cassola. 

 

 

Ho remenem.

Afegim una cullerada de farina. Remenem perquè es barregi bé i es cogui. 

Aboquem el vi blanc, i quan s’hagi evaporat hi posem l’aigua. No la posem tota de cop, l’anem afegint a poc a poc fins que veiem que la salsa té la consistència que volem, ni massa espessa ni massa clara. 

Posem sal i pebre, i ho deixem coure tot junt una estona, remenant de tant en tant.

 

Posem una mica de farina en un plat.

Posem una paella amb oli al foc.

Assequem els talls de bacallà amb paper de cuina, 

 

 els salem, els passem per la farina i els fregim 1 minut per cada costat. Només els volem marcar. 

 

 

Els treiem de la paella i els anem posant a la cassola amb la salsa. 

Sacsegem la cassola perquè es barregi el bacallà amb la salsa i ho deixem coure uns 5’, o fins que veiem que el bacallà està cuit del tot (el temps és aproximat, dependrà del gruix dels talls). 

 

 

Apaguem el foc, ho deixem reposar uns 10’, i ja ho tenim a punt.