Aquesta recepta en realitat no és de "callos" (tripa) , sinó d'una barreja de de tripa i cap i pota, que vaig comprar a la Neus, la meva carnissera “de referència”.
Altres vegades els havia fet amb una salsa tipus fricandó, amb farigola i romaní i una picada, però aquest cop vaig pensar de fer-los a la madrilenya.
Buscant per la xarxa vaig trobar diferents variants de la recepta. Vaig agafar el que em va agradar més de cada una, i vaig crear la meva pròpia versió.
La veritat és que van quedar molt bons!.
Elaboració:
Posem la tripa i el cap i pota a una olla o una cassola. Si hi ha algún tros una mica gran, el tallem perquè tots els trossos siguin més o menys de la mateixa mida.
Ho cobrim d’aigua i ho posem al foc.
Ho deixem bullir uns 30’.
Passat aquest temps, afegim 1 ceba sencera, el xoriço, la botifarra negra, la cansalada, el pernil i el llorer.
Ho deixem bullir 30’ més.
Mentrestant fem un sofregit:
Tallem la ceba i els alls trossets petits.
Ratllem el tomàquet.
Posem la ceba i els alls a una paella amb una mica d’oli i ho sofregim a foc fluix fins que la ceba estigui transparent.
Aleshores afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt.
Posem una culleradeta de pebre vermell i ho remenem bé. Ho reservem.
(la quantitat de pebre dependrà de com ens agradi de picant. Val més no passar-nos, i en tot cas afegir-ne una mica més al final).
Quan hagi passat la mitja hora del bullit, treiem la ceba i les carns de la cassola.
Posem la ceba al got de
la batedora, hi afegim el sofregit i una mica del brou dels “callos”.
Ho triturem bé i ho aboquem a la cassola.
Posem sal, ho barregem bé i ho deixem coure una estona més a foc lent.
Quan hagi passat una estona i les carns ja estiguin tèbies, tallem el xoriço i la botifarra negra a rodanxes i la cansalada i el pernil a trossets.
Ho afegim a la cassola.
Quan hagin passat uns 10’ ho tastem, i rectifiquem si cal de sal i pebre vermell.
Si veiem que la salsa està molt clara, desfem una cullerada de maizena en una mica d’aigua freda i l’afegim.
Ho deixem coure una mica més.
I ja està!.
És una mica entretingut, però no té cap dificultat, i està boníssim!.
Ens ho podem menjar com a entrant, o bé com a segon plat. Això sí, acompanyat d'un bon pa per poder sucar bé a la salsa!
Com tots els guisats amb salsa, està més bo d’un dia per l’altre.
Segur que els faré. Tenen mol bona pinta.
ResponElimina