Lluç en salsa verda

Aquesta és una d’aquelles receptes senzilles, fàcils i “resultones”. Calen pocs ingredients i l’elaboració no és gens complicada. I, a més, està boníssima!. 

L’altre dia vaig comprar un “senyor” lluç al Dani, el meu peixater, i vaig pensar que podia aprofitar i fer els lloms amb salsa verda.

Vaig posar-hi també un grapat de cloïsses, per arrodonir el plat, però no és imprescindible…

 

 

 
 

Ingredients:    4 lloms de lluç (jo he posat lloms, sense espines, però es pot fer també amb rodanxes gruixudes)

                        200 g de cloïsses

                        1 ceba de figueres

                        3 grans d’all

                        1 cullerada de farina

                        ½ got de vi blanc

                        2 gots de fumet de peix (el vaig fer amb el cap i les espines del lluç)

                        Julivert

                        Oli, sal i pebre negre

La quantitat de fumet és orientativa. Dependrà de quanta salsa vulguem fer...

Si no teniu fumet, podeu posar aigua. També quedarà bo. 

 

Elaboració: 

Posem les cloïsses una estona en remull amb aigua i sal, per si tenen terra.

Les escorrem, les rentem i les posem a una paella. La tapem i la posem al foc fins que les cloïsses s’hagin obert. 

Les treiem i colem l’aigua que hagin donat. 

Reservem les cloïsses i l’aigua.

(Jo prefereixo obrir les cloïsses a banda per si en surt alguna de dolenta, però també les podem afegir a la cassola quan posem el lluç perquè s’obrin amb la salsa). 

Tallem la ceba i els alls ben petits (com més petits, millor).

 

Tallem el julivert ben petit.

Posem oli a una paella fonda (o una cassola). Hi posem la ceba i l’all i ho sofregim a foc suau. 

Quan la ceba estigui transparent, hi afegim la farina. 

Ho remenem bé i ho deixem coure un parell de minuts. 

Afegim el vi blanc i remenem. 

Afegim el fumet. Ho anem remenant (millor amb un batedor) fins que no ens quedin grumolls de la farina. 

Posem sal i pebre i ho deixem fer xup xup uns 10’. 

Tastem la salsa i, si cal, rectifiquem de sal i pebre. 

Afegim el julivert i remenem (el julivert és millor afegir-lo al final, perquè si es cou massa estona perd el color verd i es torna de marronós).

 

 

Salem els talls de lluç 

 

 

i els posem a la cassola amb la pell cap amunt. 

Els deixem coure 2 o 3 minuts i els hi tombem. 

Afegim les cloïses i l’aigua d’obrir-les i ho deixem coure 2 o 3 minuts més. 

 

 

 I ja ho tenim a punt!.

 

 

 

 

Pastís de peix

El pastís de peix és una recepta que admet molts tipus de peix. 

A més, el podem fer amb ingredients comprats expressament  però també ens permet aprofitar restes de peix que tinguem a la nevera o al congelador. 

Això és el que vaig fer jo l’altre dia. Endreçant el congelador vaig veure que hi havia uns trossos de lluç i un filet de llobarro i també unes gambetes que calia gastar, així que vaig decidir  que podia  aprofitar per fer un pastís de peix (que val a dir feia molt de temps que no n’havia fet...). 

Va quedar molt bo. Aquí teniu la recepta

 

 

Ingredients:    350 g de peix (lluç i llobarro)

                        100 g de gambes

                        1 cullerada de salsa de tomàquet

                        150 g de llet

                        150 g de nata líquida

                        3 ous

                        1 ceba de figueres petita

                        Oli, sal i pebre negre 

 

Elaboració: 

Encenem el forn a 180ºC.

Posem una paella amb oli al foc. 

Quan l’oli estigui calent, hi posem les gambes. Les deixem coure només un parell de minuts per cada banda, perquè no quedin seques. 

Les treiem i les reservem.

Al mateix oli, fregim els talls de peix. Els reservem.

 

Tallem la ceba molt petita i la sofregim am el mateix oli, a foc suau, fins que estigui transparent. La reservem.

Quan les gambes estiguin fredes, treiem el cap i les pelem. Les tallem en tres o quatre trossos. 

Posem els caps i les pells a un caçó amb la llet i ho posem al foc. Quan arrenqui el bull, ho treiem del foc i ho deixem infusionar una estona, aixafant de tant en tant els caps perquè deixin anar el seu suc. 

Mentrestant, treiem la pell del peix i l’esmicolem.

Posem el peix, les gambes i la ceba al got de la batedora. Colem la llet i també la posem. Afegim la salsa de tomàquet i ho trinxem amb la batedora.

 

 

Posem els ous a un bol. Els batem. 

Afegim la nata líquida i ho batem. 

Posem sal i pebre i ho batem fins que es barregi bé. 

Afegim la pasta de peix i ho remenem bé, fins que quedi ben integrat.

 

Untem un motlle de cake amb mantega. 

Tallem un tros de paper de forn de la mateix mida que la base i el posem al fons (ens facilitarà treure el pastís un cop cuit).

 

 

Aboquem la barreja al motlle i el sacsegem perquè es reparteixi uniforment.

Posem el motlle a una safata que pugui anar al forn i que tingui una mica d’alçada. Posem aigua (jo la poso ja calenta) a la safata de manera que cobreixi el motlle un parell de dits. 

 

 

Tapem el motlle amb paper d’alumini i ho posem al forn. 

Ho deixem coure un mínim de 30’, fins que estigui cuit. El temps dependrà del gruix del pastís. Ho haurem d’anar controlant a partir dels 30’ al forn, punxant el centre del pastís amb un escuradents. Si ens surt sec, és que ja està cuit.

Un cop cuit, ho treiem del forn. 

Treiem el motlle de la safata i ho deixem refredar (el millor és fer-lo d’un dia per l’altre).

 

Per desemmotllar-lo, passem un ganivet per tot el voltant i sacsegem el motlle. Si notem que es mou el pastís, posem una safata a sobre i el tombem. Si no es mou, posem el motlle uns segons a sobre d’un dels fogons de la cuina encès al mínim i anem sacsejant fins que notem que s’ha desenganxat. Aleshores ja podem tombar-lo a la safata.

Treiem el paper de forn que estarà enganxat a la part de sobre del pastís, i ja estarà a punt per menjar.

 

 

Jo el vaig cobrir amb maionesa i el vaig servir fred acompanyat d’uns espàrrecs. 

 

També el podem menjar sense salsa acompanyat d’una amanida.

Si no el volem menjar fred, el podem escalfar una mica al microones i cobrir-lo amb una beixamel lleugera.De totes maneres estarà boníssim...

 

 

 

Amanida de patata

 Aquesta és una recepta molt senzilla de fer (i molt econòmica) però amb un gran resultat. 

Ens pot servir de primer plat per a un dinar o un sopar i també com a acompanyament del tall o per a un pica pica. 

A més, ho podem deixar fet amb antelació.

Ho té tot!

 

 

Ingredients:   Patates 

                       Ceba (de figueres o tendra)

                       Alls

                       Julivert

                       Sal, pebre negre i oli d’oliva

Les quantitats dels diferents ingredients dependran de les racions que vulguem fer i de si ens agrada amb més o menys ceba i més o menys all 

 

 Elaboració:

Fem servir patates no gaire grosses. Millor que siguin de mida semblant perquè triguin el mateix temps en coure’s. 

Rentem les patates per treure les restes de terra que puguin tenir. 

Les posem dins d’una olla i les cobrim d’aigua. 

Posem l’olla al foc i les deixem bullir fins que estiguin cuites (de 20 a 30’, segons la mida).

Per saber si estan cuites les punxem amb una forquilla. 

Un cop cuites, les aboquem a una escorredora, les remullem amb aigua freda i les deixem refredar. 

(Va bé coure-les la nit abans, així segur que les tindrem a punt quan volguem fer l’amanida).

Un cop fredes les pelem. 

 

 Les tallem a trossets i les posem a una safata o una enciamera. 

 

Afegim sal i ho barregem bé.

Tallem la ceba a trossets ben petits. La posem a un bol.

Tallem els alls també a trossets ben petits i els afegim al bol. 

Fem el mateix amb el julivert. 

Hi aboquem un bon raig d’oli i un polsim de pebre. Ho remenem bé. 

 

Ho afegim a les patates i ho anem remenant amb cura fins que totes les patates quedin ben impregnades. 

 

 

Ho deixem reposar a la nevera fins al moment de menjar. 

I ja ho tenim!