La
garlanda és una coca típica del Penedès, que tradicionalment s’utilitzava com a
mona de Pasqua. Té forma de tortell ensucrat, porta matafaluga i va remullada
amb anís. Es pot menjar sola, però també està molt bona sucada a la xocolata
desfeta.
Nosaltres
la vàrem conèixer ja fa uns quants anys, al forn de Cal Pelegrí, al poble
d’Ordal. La fan tots els caps de setmana entre Tots Sants i la Segona Pasqua.
Com
que ens agrada molt, vaig pensar que estaria bé fer-la a casa, i buscant per la
xarxa vaig trobar un parell de receptes (https://www.catalunyamagrada.cat/cuina/la-coca-garlanda-la-coca-tipica-de-vilafranca_1936299102.html).
L’altre dia em vaig animar a fer-la. Potser no
em va quedar ben bé com la de Cal Pelegrí, però s’hi assembla força. I el més
important, va quedar molt bona!.
Ingredients: 250 g farina de força
60
g d'aigua
10 g llevat fresc (1/2 pastilla)
1 ou
5 g de sal
38 g de sucre
25 g de mantega tova
10 g de moscatell
20 g d’anís (dolç)
Ratlladura
de la pell d’una llimona petita
2 g de canyella en pols
10 g de matafaluga
Un got
d’anís per pintar la garlanda
Una mica de sucre per ensucrar-la
Elaboració:
Començarem
fent l’esponja de la massa:
En un bol, posem 100 g de la farina, el llevat i
l'aigua.
Ho barregem bé fins que ens quedi una bola tova.
Ho tapem amb film o
amb un drap i ho deixem a un lloc calent fins que hagi doblat el volum (entre ½
hora i 1 hora).
Quan l’esponja estigui a punt, seguim amb la recepta:
En un bol
gros, posem tots els ingredients sòlids: la farina restant, la sal, el sucre, la ratlladura de llimona, la canyella i la matafaluga, i ho
baregem bé.
A continuació afegim la resta d’ingredients: l’ou, l’anís, el
moscatell, la mantega estovada, i l’esponja.
Ho barregem bé i ho pastem, a mà o
a màquina (jo, amb la KA), fins que tinguem una massa consistent, llisa i
lluent.
La posem a un bol untat amb oli (perquè
no se’ns enganxi).
La tapem amb film i la podem deixar a un lloc càlid fins que
dobli el volum (aproximadament 1 hora) o bé deixar-la reposar tota la nit a la
nevera. Si ho fem així, la fermentació serà més lenta i la massa adquirirà més
aroma i sabor.
Jo la vaig deixar tota la nit a la nevera.
L’endemà al matí,
treiem la massa de la nevera i la deixem atemperar una mica.
Folrem una safata
d’anar al forn amb paper sulfurat.
Aboquem la bola sobre el marbre empolsinat i
amb els dits hi fem un forat al mig, que anirem ampliant el màxim possible,
fins aconseguir un cercle gran (la forma de la gralanda).
Ho posem a la safata
del forn i la pintem amb anís.
La tapem amb film i la deixem a un lloc càlid
durant un parell d’hores, fins que hagi doblat el seu volum.
Preescalfem el forn
a 200ºC.
Tornarem a pintar la garlanda amb anís i la posarem
durant 15-20 minuts al forn, amb calor a dalt i a baix.
Un cop cuita, la traiem
del forn.
Quan s’hagi refredat una mica, la tornem a pintar amb anís i
l’empolsinem amb força sucre.
I un cop estigui freda del tot, ja ens la podem
menjar!
