Cloïsses en salsa verda

A casa en agraden molt les cloïsses. Feia temps que no en menjaven, o sigui que l’altre dia en vaig comprar quan vaig anar a la peixateria. En principi les anava a fer a la marinera, com sempre, però vaig pensar que podia variar una mica i fer-les en salsa verda. Són més ràpides de fer i també van quedar molt bones.

 Hi ha receptes de salsa verda que porten ceba i d’altres no. Jo n’hi vaig posar, perquè vaig pensar que quedaria més gustosa, però sense ceba també queda bona. El que no falta mai és l’all i el julivert.

 

Ingredients:   ½ kg de cloïsses
                       1 ceba petita
                       2 grans d’all
                       ½ got de vi blanc
                       1 got de fumet de peix o d’aigua
                       1 cullerada de farina
                       Julivert
                       Oli, sal i pebre negre

Elaboració:

Posem les cloïsses en un bol amb aigua i sal una bona estona abans de começar a cuinar perquè deixin anar la sorra que puguin tenir.

Tallem la ceba ben petita.

Tallem els alls a trossets petits.

Piquem el julivert amb el ganivet.

A una paella fonda (o una cassola) amb oli posem la ceba i l’all i ho sofregim a foc lent fins que la ceba estigui transparent. 

Afegim la farina, ho remenem bé i ho deixem coure un parell de minuts. 

Afegim el vi blanc. Ho remenem i quan comenci a espessir hi tirem l’aigua o el fumet.

Ho barregem bé i ho deixem coure 5’. 

Si veiem que s’espesseix molt afegim més líquid. 

Quan tinguem la salsa al nostre gust posem la sal i el pebre pebre.

Aboquem les cloïsses a un colador i les rentem sota l’aixeta. Les afegim a la cassola, sacsegem una mica i les tapem. 

Anem sacsejant la cassola de tant en tant fins que totes les cloïsses estiguin obertes (si n’hi ha alguna que no s’obre, la retirem).

Aleshores repartim el julivert per sobre, tornem a sacsejar i ja les tindrem a punt.

Mandonguilles de sípia amb salsa verda

L’altre dia el Jordi, el meu peixeter, havia portat sípies de platja de mida una mica gran. Així que les vaig veure me les vaig imaginar estofades amb patates (ara feia temps que no n’havia fet...), o sigui que me’n vaig endur una de ben maca amb la intenció de fer-la per dinar.

A l’hora de ficar-me a la cuina, però, se’m va acudir que la podria fer d’alguna altra manera, i després de mirar unes quantes receptes em vaig decidir a fer aquestes mandonguilles: i va ser tota una troballa, perquè van quedar boníssimes!.

Ja estic pensant en tornar-les a fer, però posant unes cloïses a la salsa o fins i tot fer-les amb salsa de tinta en lloc de salsa verda...