La garlanda és una coca típica del Penedès, que tradicionalment s’utilitzava com a mona de Pasqua. Té forma de tortell ensucrat, porta matafaluga i va remullada amb anís. Es pot menjar sola, però també està molt bona sucada a la xocolata desfeta.
Nosaltres
la vàrem conèixer ja fa uns quants anys, al forn de Cal Pelegrí, al poble
d’Ordal. La fan tots els caps de setmana entre Tots Sants i la Segona Pasqua.
Com
que ens agrada molt, vaig pensar que estaria bé fer-la a casa, i buscant per la
xarxa vaig trobar un parell de receptes (https://www.catalunyamagrada.cat/cuina/la-coca-garlanda-la-coca-tipica-de-vilafranca_1936299102.html).
L’altre dia em vaig animar a fer-la. Potser no
em va quedar ben bé com la de Cal Pelegrí, però s’hi assembla força. I el més
important, va quedar molt bona!.
60 g d'aigua
10 g llevat fresc (1/2 pastilla)
1 ou
5 g de sal
38 g de sucre
25 g de mantega tova
10 g de moscatell
20 g d’anís (dolç)
Ratlladura de la pell d’una llimona petita
2 g de canyella en pols
10 g de matafaluga
Un got d’anís per pintar la garlanda
Elaboració:
Començarem fent l’esponja de la massa:
En un bol, posem 100 g de la farina, el llevat i l'aigua.
Ho barregem bé fins que ens quedi una bola tova.
Ho tapem amb film o amb un drap i ho deixem a un lloc calent fins que hagi doblat el volum (entre ½ hora i 1 hora).
Quan l’esponja estigui a punt, seguim amb la recepta:
En un bol gros, posem tots els ingredients sòlids: la farina restant, la sal, el sucre, la ratlladura de llimona, la canyella i la matafaluga, i ho baregem bé.
A continuació afegim la resta d’ingredients: l’ou, l’anís, el moscatell, la mantega estovada, i l’esponja.
Ho barregem bé i ho pastem, a mà o a màquina (jo, amb la KA), fins que tinguem una massa consistent, llisa i lluent.
La posem a un bol untat amb oli (perquè no se’ns enganxi).
La tapem amb film i la podem deixar a un lloc càlid fins que dobli el volum (aproximadament 1 hora) o bé deixar-la reposar tota la nit a la nevera. Si ho fem així, la fermentació serà més lenta i la massa adquirirà més aroma i sabor.
Jo la vaig deixar tota la nit a la nevera.
L’endemà al matí, treiem la massa de la nevera i la deixem atemperar una mica.
Folrem una safata d’anar al forn amb paper sulfurat.
Aboquem la bola sobre el marbre empolsinat i amb els dits hi fem un forat al mig, que anirem ampliant el màxim possible, fins aconseguir un cercle gran (la forma de la gralanda).
Ho posem a la safata del forn i la pintem amb anís.
La tapem amb film i la deixem a un lloc càlid durant un parell d’hores, fins que hagi doblat el seu volum.
Preescalfem el forn a 200ºC.
Tornarem a pintar la garlanda amb anís i la posarem durant 15-20 minuts al forn, amb calor a dalt i a baix.
Un cop cuita, la traiem del forn.
Quan s’hagi refredat una mica, la tornem a pintar amb anís i l’empolsinem amb força sucre.
I un cop estigui freda del tot, ja ens la podem menjar!
