Després del parèntesi de les vacances (i uns quants dies més...) reprenc la meva activitat "blocaire"...
M’encanten les albergínies. De totes maneres: arrebossades, farcides, escalivades... i, sobretot, fregides: l’únic problema que tenen és que agafen molt d’oli. Havia provat allò de deixar-les amb sal una bona estona, però també queden olioses, encara que no tant.
L’altre dia vaig decidir fer-les com les fa la meva amiga Lupe, que sempre diu que d’aquesta manera queden molt bones i gens olioses, i realment té tota la raó: van quedar molt cruixents i gairebé no van agafar oli!.
D’ara endavant les faré sempre així. Us recomano que ho proveu!.
M’encanten les albergínies. De totes maneres: arrebossades, farcides, escalivades... i, sobretot, fregides: l’únic problema que tenen és que agafen molt d’oli. Havia provat allò de deixar-les amb sal una bona estona, però també queden olioses, encara que no tant.
L’altre dia vaig decidir fer-les com les fa la meva amiga Lupe, que sempre diu que d’aquesta manera queden molt bones i gens olioses, i realment té tota la raó: van quedar molt cruixents i gairebé no van agafar oli!.
D’ara endavant les faré sempre així. Us recomano que ho proveu!.
Ingredients: Albergínies
Llet
Farina
Preparació:
Rentem les albergínies i les tallem a
rodanxes. Les salem i les posem a una escorredora una bona estona perquè deixin
anar l’aigua.
Posem una mica de llet a un plat i farina en
un altre.
Eixuguem bé les rodanxes d’albergínia amb
paper de cuina. Les passem per la llet i després per la farina i les fregim amb
oli ben calent.
Quan les treiem de la paella les deixem escórrer en un plat amb
paper de cuina.
Ens les podem menjar així mateix o amb un fil de mel per sobre: de les dues maneres estan boníssimes!
Bon profit!
Doncs jo no sóc massa d'albergínia però com més m'agraden es arrebossades i no acostume a fer-ne pel que tu dius de que surten massa olioses! Prenc nota del teu consell! Marta
ResponEliminaM'agraden molt les alberginies, a més a més el meu pare me'n porta moltíssimes de la masia, demà mateix les faré!
ResponEliminaA mi em recorden a la meva àvia, les albergínies fetes així... un clàssic que ens encantava al meu germà i a mi!! Petons
ResponEliminaProvaré de fer-les així. Ah! per cert records a la nostra "amiga" Lupe.
ResponEliminaPetons.
molt molt bones :-)
ResponElimina