dimarts, 7 de març del 2023

Sipionets amb carxofes

L’altre dia el Dani, el meu peixeter (que també és cuiner), tenia sipietes. Teníen una pinta espectacular!. 

Em va dir que estaven molt bones amb carxofes i em va explicar com fer-ho. 

Vaig seguir els seus consells i aquí teniu el resultat: boníssimes!

 

 


 

 Ingredients:      Sipietes (uns 300 g)
                           3 carxofes
                           Fumet de peix (o una mica d’aigua, si no en tenim)
                           Oli i sal  

 

Elaboració: 

Netegem les sipietes. Només cal treure la ploma (a mí me la va treure el Dani…). 

Les salem.

 


Treiem les fulles dures de les carxofes, les partim per la meitat i les fem a trossos no massa grossos. 

 

 


 

 

Les salem i les posem a una paella amb una mica d’oli, a foc suau. 

 



Les anem remenant de tant en tant. 

Quan portin una estona, afegim dues o tres cullerades de fumet (o d’aigua) perquè s’acabin de coure. 

 

 

Les reservem.

 

 

A una altra paella amb una mica d’oli, posem les sipietes. 

 

 


 

Les coem a foc suau, perquè donin l’aigua. 

Sacsegem la paella de tant en tant. 

Quan ja no quedi aigua, les aboquem a la paella on tenim les carxofes. 

 


 

 Ho barregem tot bé i ho deixem coure tot junt uns minuts. 

I ja ho tenim!!!

 



 

  

 

diumenge, 4 de desembre del 2022

"Callos" a la madrilenya

Aquesta recepta en realitat no és de "callos" (tripa) , sinó d'una barreja de de tripa i cap i pota, que vaig comprar a la Neus, la meva carnissera “de referència”. 

Altres vegades  els havia fet amb una salsa tipus fricandó, amb farigola i romaní i una picada, però aquest cop vaig pensar de fer-los a la madrilenya. 

Buscant per la xarxa vaig trobar diferents variants de la recepta. Vaig agafar el que em va agradar més de cada una, i vaig crear la meva pròpia versió. 

La veritat és que van quedar molt bons!. 

 

 



 

Ingredients:       cap i pota i tripa de vedella (1/2 kg de cada) 
                           1 xoriço picant
                           1 botifarra negra (a la recepta original posen morcilla)
                           pernil ibèric
                           cansalada viada (en un tros)
                           2 cebes
                           2 alls
                           1 tomàquet madur
                           2 fulles de llorer
                           pebre vermell picant (pimentón de la Vera)
                           aigua
                           sal i oli  

 

Elaboració: 

Posem la tripa i el cap i pota a una olla o una cassola. Si hi ha algún tros una mica gran, el tallem perquè tots els trossos siguin més o menys de la mateixa mida. 

 


Ho cobrim d’aigua i ho posem al foc. 

Ho deixem bullir uns 30’. 

Passat aquest temps, afegim 1 ceba sencera, el xoriço, la botifarra negra, la cansalada, el pernil i el llorer.

 


 Ho deixem bullir 30’ més.

Mentrestant fem un sofregit:

Tallem la ceba i els alls trossets petits. 

Ratllem el tomàquet. 

Posem la ceba i els alls a una paella amb una mica d’oli i ho sofregim a foc fluix fins que la ceba estigui transparent.

Aleshores afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure tot junt. 

Posem una culleradeta de pebre vermell i ho remenem bé. Ho reservem.

(la quantitat de pebre dependrà de com ens agradi de picant. Val més no passar-nos, i en tot cas afegir-ne una mica més al final).

 


Quan hagi passat la mitja hora del bullit, treiem la ceba i les carns de la cassola. 

 



 Posem la ceba al got de la batedora, hi afegim el sofregit i una mica del brou dels “callos”. 

Ho triturem bé i ho aboquem a la cassola. 

Posem sal, ho barregem bé i ho deixem coure una estona més a foc lent.

 


Quan hagi passat una estona i les carns ja estiguin tèbies, tallem el xoriço i la botifarra negra a rodanxes i la cansalada i el pernil a trossets.

 


Ho afegim a la cassola.


Quan hagin passat uns 10’ ho tastem, i rectifiquem si cal de sal i pebre vermell. 

Si veiem que la salsa està molt clara, desfem una cullerada de maizena en una mica d’aigua freda i l’afegim. 

Ho deixem coure una mica més.

I ja està!. 

 

 

És una mica entretingut, però no té cap dificultat, i està boníssim!.

Ens ho podem menjar com a entrant, o bé com a segon plat. Això sí, acompanyat d'un bon pa per poder sucar bé a la salsa!

Com tots els guisats amb salsa, està més bo d’un dia per l’altre.