Calamarcets amb tinta

Diuen que la salsa feta amb tinta és l’unica salsa negra de la cuina. No sé si és cert, però el que sí sé és que té un gust únic, diferent de qualsevol altra salsa. I està boníssima!. Tot i que el primer cop que la tastes potser ho fas amb una mica de recel, per això del color negre, un cop l’has provat ja no t’hi pots ressistir...

L’altre dia En Jordi, el meu peixeter, tenia calamarcets de platja a la parada. Preciosos. Feia temps que no en portava (almenys els dies que jo hi havia anat), o sigui que quan els vaig veure no vaig tenir cap dubte: els havia de fer amb tinta!. I aquí els teniu...

Pastís d'ametlla

La recepta d’aquest pastís me la va donar ja fa força temps la meva tieta Margarida (que ja he comentat en alguna altra ocasió que és una molt bona cuinera), i encara no l’havia fet. 

L’altre dia, revisant el rebost, vaig veure que tenia un pot amb farina d'ametlla que s’havia de gastar i vaig pensar que havia arribat el moment de fer-lo. És molt fàcil de fer i molt bo, o sigui que a veure si us animeu...

Pastissets de mató i figues

Aquesta recepta no és original meva: la va penjar fa uns dies la Marina de Tapa’t de Tapes al seu bloc i me la vaig “apuntar” per fer-la. La veritat és són unes postres molt fàcils de fer i molt bones. A més no són gens empalagoses, o sigui que són ideals per a aquells a qui no els agrada massa el dolç. A casa van triomfar: gràcies per la idea Marina!

Perquè no sigui dit que m’ho he copiat tot, li he donat el meu toc personal a la recepta fent els pastissets allargats en lloc de rodons...

Us recomano que els proveu abans que se’ns acabin les figues. Val la pena!.

Croquetes de bacallà

A casa ens agraden molt les croquetes, del que sigui, i per això en faig tot sovint: de carn, de peix, de bolets,... Normalment quan m’hi poso en faig moltes i les congelo, i així sempre en tinc de reserva. Em va molt bé per preparar sopars ràpids: una bona amanida i unes quantes croquetes i ja està!.

A més, des de que tinc la meva meravellosa màquina de fer croquetes (que vaig descobrir gràcies a la meva amiga Julita), no em fa gens de mandra posar-me a fer-les, perquè m’estalvia molta feina:

Hi poses la massa acabada de fer i en surten 3 “xurrros”, que un cop freds (es refreden molt de pressa) només cal tallar amb un ganivet a la mida que volguem i arrebossar-les: t’estalvies la part d’anar agafant porcions de massa i moldejar-la. 

A més, també la faig servir per al farcit dels canelons i per fer mandonguilles: la veritat és que li trec molt de suc!.

 

Bé, el motiu de tota aquesta explicació és que l’altre dia vaig fer croquetes de bacallà i us volia posar la recepta... Aquí les teniu!

Albergínies fregides

Després del parèntesi de les vacances (i uns quants dies més...) reprenc la meva activitat "blocaire"...

M’encanten les albergínies. De totes maneres: arrebossades, farcides, escalivades... i, sobretot, fregides: l’únic problema que tenen és que agafen molt d’oli. Havia provat allò de deixar-les amb sal una bona estona, però també queden olioses, encara que no tant. 

L’altre dia vaig decidir fer-les com les fa la meva amiga Lupe, que sempre diu que d’aquesta manera queden molt bones i gens olioses, i realment té tota la raó: van quedar molt cruixents i gairebé no van agafar oli!. 

D’ara endavant les faré sempre així. Us recomano que ho proveu!.