Pop a la gallega

Aquesta és una recepta molt senzilla i ràpida de fer, sempre que disposem del pop ja cuit, és clar. Ens pot servir per a un aperitiu, un primer plat, un sopar… El principal és que el pop sigui bo i que el pebre vermell i l’oli amb què l’amanim sigui de bona qualitat. 

Jo li compro el pop a la Sandra, la meva peixatera, que té unes potes ja cuites envasades al buit que estan molt bé (com tot el seu peix, val a dir…).  I faig servir pebre vermell de la Vera, que sempe és garantia de qualitat!. Una curiositat: l’altre dia, veient un programa del Gordon Ramsay al canal cocina, vaig veure que fa servir el mateix pebre vermell que jo: “La Chinata”!.

El tipus de pebre que fem servir dependrà dels nostres gustos. Podem posar-ne només de dolç o posar-ne també de picant. Jo sempre amania el pop amb una mica del picant barrejat amb el dolç. Dic amania perquè fa uns dies una bona amiga em va regalar un pot de pebre agredolç i ara faig servir aquest...

Pastís de mousse de torró de xixona

Aquest és un pastís molt fàcil i molt ràpid de fer. A més a més, ens pot servir per acabar-nos alguna barra de torró de xixona que ens hagi quedat d’aquestes festes... Jo el vaig fer l’altre dia que érem 7 a dinar, i la veritat és que va tenir molt d’èxit!.

Podem fer una versió més ràpida d’aquestes postres fent la mousse amb el torró i la nata (sense posar-li la gelatina) i servir-la en copes. 

Això sí, s’ha de menjar ben freda...

    

Musclos farcits

L’altre dia una amiga em va dir que darrerament pujava poques receptes al blog... i té tota la raó: per una cosa o una altra, porto una temporada dedicant-li poc temps. O sigui que perquè no m’ho pugui tornar a dir, vaig a posar la segona recepta en menys d’una setmana... Carme, ja em diràs què et sembla...

Havia comprat uns musclos molt macos a la Sandra, la meva peixatera, amb la idea de fer-los a la marinera. Però quan va arribar el moment, vaig decidir fer-los d’una altra manera, per variar una mica... 

La veritat és que van quedar molt bons!

Pastís de Belem

Aquesta és la meva versió familiar dels “pastéis de Belem”, típics de Lisboa. 

Tenia una làmina de pasta de full rodona a la nevera i vaig pensar que podia aprofitar per fer algunes postres diferents... Mirant les receptes que tinc guardades, vaig trobar la dels “pastéis de Belem” (en realitat no és la recepta autèntica, perquè és secreta, com la de la coca-cola. La recepta que tinc i les que es poden trobar a la xarxa són “aproximacions” a l’original). 

Se’m va acudir que podia provar de fer-la. Però en lloc de pastissets individuals, em vaig decidir per fer un sol pastís... 

I aquí el teniu: boníssim!

Arròs de muntanya

La temporada de bolets tot just comença al Baix LLobregat... 

El resultat de la nostra primera expedició boletaire d’aquest any ha estat un plat de rovellons. 

 
Vaig pensar que podia aprofitar per fer un arròs de muntanya, i aquí el teniu: