Pastís d'ametlla, taronja i xocolata

Tenia un paquet encetat de farina d’ametlla que volia gastar. D’entrada vaig pensar en fer el pastís d’ametlla però després se'm va acudir que podia fer alguna cosa diferent.

Mirant per la xarxa vaig trobar pastissos d’ametlla amb taronja, però em van semblar massa enrevessats: s’havien de bullir les taronges senceres i després trinxar-les, i a més, necessitaves força temps perquè havies de deixar refredar bé les taronges abans de trinxar-les i afegir-les a la massa del pastís. Total, que havia de coure les taronges el dia abans de fer el pastís o coure-les al matí i fer el pastís al vespre, deixar-lo refredar i l’endemà acabar-lo amb la cobertura de xocolata... 

Aleshores vaig trobar el canal de YouTube  Tonio.cocina amb una recepta  que afegia pell de taronja ratllada a la massa del pastís i després empapava el pa de pessic amb un xarop fet amb suc de taronja, i acabava cobrint-lo  amb una "ganache" de xocolata. Em va semblar que era una opció molt més senzilla i que podia ser tan bona com les altres. O sigui que vaig adaptar això a la meva recepta de pastís d'ametlla. 

I aquí la teniu:

Orange pound cake

Fa uns dies, la Mònica del blog Ensucrat va penjar aquesta recepta. Així que la vaig veure vaig pensar que l’havia de provar... i ho vaig fer l’endemà mateix!. 

Explica la Mònica que és una recepta anglesa molt antiga, i que s’anomena “pound” perquè en els seus origens es feia amb una lliura (pound) de cada un dels quatre ingredients principals: farina, ous, sucre i mantega. 

És un bescuit molt fàcil de fer, ideal per esmorzar o berenar, acompanyant una tassa de cafè ....o de xocolata. Val la pena fer-lo: està boníssim!

Mitges llunes de taronja amb xocolata

Tenint en compte que aquesta és la primera recepta de l’any (ja començava a ser hora de reprendre el blog!) i que avui és el dia de Reis, he pensat que el més adient era posar la recepta d’una llaminadura. I com que dues coses que lliguen d’allò més bé són la xocolata i la taronja, aquí teniu una combinació d’ambdues per llepar-se els dits!.

Aquesta recepta la vaig trobar fa uns dies al blog de cuina de la Dolorss, que em miro de tant en tant, i la vaig voler provar. És una mica entretinguda de fer, però el resultat val la pena: impressionant!.