Una
de les coses a què m’he afeccionat des de fa temps és a fer melmelades: en faig
de préssec, de gerds, de pruna... La veritat és que no és difícil, però sí una
mica entretingut en segons quins casos. La feina val la pena, perquè així podem
gaudir tot l’any de melmelada casolana.
Com
que a casa ens agrada trobar els trossets, tallo la fruita ben petita i vaig
remenant mentre es va coent, perquè es desfaci una mica. No la trinxo amb la
batedora, perquè aleshores queda massa líquida per al nostre gust.
Moltes
receptes de melmelades diuen que s’ha de posar el mateix pes de fruita que de
sucre. Per al meu gust així queda massa dolça, o sigui que jo acostumo a posar
aproximadament la meitat de pes de sucre.
Tota
aquesta introducció ve al cas perquè l’altre dia vaig aprofitar que som en
plena temporada de maduixots per fer uns quants pots de melmelada. Va quedar
boníssima!. Aquí us explico com la vaig fer.
Ingredients:
1 kg de maduixots ben madurs
½
kg de sucre
Elaboració:
Rentem bé els maduixots.
Traiem la cua i els tallem a trossets petits.
Els posem a una olla i hi afegim el sucre (hi ha qui hi posa també una mica de suc de llimona). Remenem amb una espàtula de fusta, de manera que es barregi tot bé.
Ho posem a foc suau durant aproximadament ½ hora (fins que veiem que es comença a espessir), remenant de tant en tant perquè la fruita es desfaci una mica.
Posem la melmelada en pots de vidre (ben nets i esterilitzats), els tapem, els posem dins d’una olla coberts d’aigua i els posem al bany maria uns 10’.
Els deixem refredar dins de l’olla, i ja els podem etiquetar i desar.
És important posar a cada pot una etiqueta amb la data, sobretot si en fem molta quantitat, perquè així controlarem bé l’ordre en què els hem de gastar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHa d'estar boníssima!!!!
ResponEliminaBoníssima!! I ja ho has dit bé, maduixots!!!
ResponEliminaNo hi ha res com les melmelades casolanes i la cuina de sempre! :)
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu bloc i m'ha semblat bé nominar-te per un premi...espero no et sabrà greu. Si et sembla pots donar-hi un cop d'ull al meu bloc:http://bruixesalacuina.blogspot.ch/p/gratitud.html
Salutacions