Melmelada de llimona

 El meu cunyat Pere té un llimoner de quatre estacions que no para de fer llimones, que a més a més es fan molt grosses. Alguna fins i tot la podríem qualificar de “gegant” (622 g!).

 

L’altre dia vam anar a veure’l i vam aprofitar per collir-ne una bona bossa. Aleshores vaig pensar que podia fer-ne melmelada. 

No n’havia fet mai, però la meva amiga Maria Dolors en fa sovint (però amb llimones verdes) i li surt molt bona. 

Vaig estar “investigant” per la xarxa, i entre el que vaig trobar i la recepta de la Maria Dolors, vaig fer la meva pròpia fórmula. Va quedar molt bona. Consistent i amb un petit punt d’acidesa…

Deliciosa!!!!.

 

  

Ingredients:    1 kg de llimona escaldada
                        500 g de sucre

                        500 ml d’aigua 

(aquesta és la proporció dels diferents ingredients, després ho haurem d’adaptar al pes de llimona escaldada que tinguem) 

 

Preparació: 

Rentem bé les llimones.

Tallem les llimones a rodanxes molt primes (d’uns 2 mm de gruix, aproximadament).

Treiem els pinyols que hi pugui haver.

 

Les escaldem tres cops: les posem a una olla cobertes d’aigua freda. Posem l’olla al foc i quan arrenqui el bull les escorrem. 

Repetim el procés dues vegades més.

Posem les llimones escorregudes a un bol. 

 

 

Hi donem dos o tres “cops” de batedora a velocitat baixa  (només volem que no ens quedin trossos grossos, no volem que se’ns faci una pasta). 

 

 

Ho pesem. 

Afegim la meitat del pes de sucre i ho remenem bé. 

Ho tornem a posar a l’olla i afegim unes ¾ parts de l’aigua (és millor no posar-la tota de cop perquè no ens quedi massa líquida. Si veiem que queda molt espessa afegim la resta de l’aigua). 

Ho barregem bé i ho posem al foc. 

Ho deixem bullir a foc lent uns 25’, remenant de tant en tant.

Posem la melmelada en pots de vidre esterilitzats, els tapem, i els posem 10’ al bany maria. 

Els deixem refredar en la mateixa aigua. Un cop freds,  ja els podem etiquetar i desar.

 

 

 

 

Melmelada de taronja amarga

A casa ens agrada molt la melmelada de taronja amarga i en mengem sovint: amb pa o galetes per esmorzar, en pastissos, o fins i tot com a acompanyament en algun plat de llomillo rostit. O sigui que un dia vaig pensar que podia provar de fer-ne jo!. Ja n’havia fet d’altres fruites (de préssec, de maduixots,…),  però en el cas de la taronja la cosa és més complicada. 

Buscant als meus llibres de cuina i a internet, vaig trobar un munt de receptes molt diferents (i algunes realment molt complicades!), però cap que m’acabés convèncer del tot. Així que, a partir del que he trobat aquí i allà i la meva pròpia experiència en melmelades, he fet unes quantes proves i he arribat a aquesta fórmula per fer la melmelada de taronja… I la veritat és que està molt bona!...

Melmelada de préssec

Aprofitant que el meu sogre ens va donar fa uns dies un munt de préssecs molt madurs del seu hort, vaig aprofitar per fer uns quants pots de melmelada. Em va donar una mica de feina, però ara estem servits de melmelada per una bona temporada!.

Em va quedar una mica líquida i de color bastant fosc perquè són préssecs d’aigua que tenen la pell vermella. Amb préssecs grocs de vinya queda més espessa i de color més clar, però de les dues maneres és boníssima.

Ja vaig comentar a la recepta de melmelada de maduixots que a casa ens agrada trobar els trossets, per això tallo la fruita ben petita i vaig remenant mentre es va coent perquè es desfaci una mica, però no la trinxo amb la batedora.

També comentava que pel que fa a les quantitats, poso la meitat de sucre que de fruita, perquè posant igual pes de les dues coses trobo que queda massa dolça.

Bé després de tota aquesta introducció, potser ja toca posar la recepta!

Melmelada de maduixots

Una de les coses a què m’he afeccionat des de fa temps és a fer melmelades: en faig de préssec, de gerds, de pruna... La veritat és que no és difícil, però sí una mica entretingut en segons quins casos. La feina val la pena, perquè així podem gaudir tot l’any de melmelada casolana.

Com que a casa ens agrada trobar els trossets, tallo la fruita ben petita i vaig remenant mentre es va coent, perquè es desfaci una mica. No la trinxo amb la batedora, perquè aleshores queda massa líquida per al nostre gust.

Moltes receptes de melmelades diuen que s’ha de posar el mateix pes de fruita que de sucre. Per al meu gust així queda massa dolça, o sigui que jo acostumo a posar aproximadament la meitat de pes de sucre.

Tota aquesta introducció ve al cas perquè l’altre dia vaig aprofitar que som en plena temporada de maduixots per fer uns quants pots de melmelada. Va quedar boníssima!. Aquí us explico com la vaig fer.