dimarts, 25 de juny del 2019

Peus de porc amb camagrocs


A casa ens agraden molt els peus de porc. De tant en tant en faig, i quan anem a dinar a fora moltes vegades en demanem. De vegades a la brasa i d’altres amb salsa. 

L’altre dia en vam menjar en un restaurant uns de molt bons amb una salsa amb bolets i una picada. I com que encara em queden uns quants pots de conserva de bolets de la darrera collita, vaig decidir de fer-ne la meva versió. 

Van quedar molt bons, o sigui que penso repetir...






divendres, 7 de juny del 2019

Farcellets d'espàrrecs amb pernil i formatge


Aquesta recepta ha estat tota una troballa!. 

Se’m va acudir fer-la un dia per sopar després de veure una foto en una revista d’uns espàrrecs embolicats amb pasta de full. És molt fàcil de fer i queden boníssims. 

Ja n'he fet 3 o 4 cops... cal aprofitar abans de què s’acabi la temporada!. 




Si sou de sortir a la muntanya i teniu oportunitat de collir espàrrecs de marge, aprofiteu per fer-los així:  senzillament espectaculars!


diumenge, 19 de maig del 2019

Suquet d'anxoves


Aquesta recepta la vaig veure a la revista Cuina, a un número on explicaven plats que feien a alguns restaurants de la Costa Brava. 

Com que a casa ens agraden molt els seitons, la vaig guardar per provar-la. 

Ja l’he feta diverses vegades i la veritat és que queda molt bé. És una manera diferent de menjar els seitons... 

Us animo a provar-la!








dissabte, 4 de maig del 2019

Corona de nata i xocolata


Aquesta és una d’aquelles receptes que són fàcils de fer i tenen un resultat espectacular!. 

Només es tracta de fer un pa de pessic lleuger (en aquest cas el vaig fer amb un motlle tipus corona, perquè quedés més bonic), farcir-lo amb nata muntada i cobrir-lo amb una mica de xocolata fosa. 

Unes postres boníssimes. O també un bon berenar...





dilluns, 1 d’abril del 2019

Tonyina rostida


Aquest és un altre plat del meu receptari familiar. La meva mare en feia tot sovint, i a casa ens agradava molt. 

Es fa amb un tros de llom de tonyina no massa gruixut, que es rosteix com si fos un tall rodó. D’aquesta manera la tonyina queda molt melosa. 

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia un final de llom de tonyina i vaig pensar que podia aprofitar per fer la recepta de la meva mare. 

I aquí la teniu...