Tonyina en escabetx

El Dani, el meu peixater, té sempre una tonyina impressionant (Balfegó), i tot sovint n’hi compro. La faig a la planxa, amb samfaina, en marmitako... però mai l’havia escabetxat.

L’altre dia en vaig comprar i vaig pensar de provar-ho. 

Hi ha moltes maneres de fer l’escabetx. Crec que aquesta és una d’aquelles receptes que cadascú fa a la seva manera...i totes són bones!. Jo el faig tal com el feia la meva mare, que és com ens agrada a casa. 

Va quedar molt bé!

 

 

Ingredients:   1 tall gruixut de tonyina (de la peixateria del Dani, és clar)

                       3 alls

                       Un parell de branques de farigola

                       2 fulles de llorer

                       Pebre negre en gra

                       Pebre vermell dolç i picant (de La Vera)

                       Vinagre de xerès

                       Oli d’oliva

                       Sal i pebre negre 

 

Preparació: 

Tallem la tonyina a daus no gaire grossos. Els salem i empebrem.

Posem una paella amb força oli al foc i quan estigui calent hi afegim els trossos de tonyina. 

Els anem tombant perquè quedin marcats per tots els costats. 

Els treiem i els reservem.

Afegim oli a la paella (la quantitat d’oli dependrà de la quantiat de tonyina que tinguem). Hi posem els alls sencers, sense pelar i aixafats, la farigola, el llorer, els grans de pebre negre i ho sofregim. 

Quan els alls estiguin cuits, tirem una mica de pebre vermell dolç i picant. Ho remenem perquè es barregi bé i hi aboquem un bon raig de vinagre. (Aquí s’ha d’anar en compte, perquè quan tirem el vinagre ens esquitxarà!).

Sacsegem la paella i hi afegim la tonyina.

Ho deixem un parell de minuts al foc no gaire fort, remenant-ho bé perquè l’excabetx empapi bé la tonyina i ho aboquem a un recipient que tingui una mica de fondària. 

Ho deixem reposar, sacsejant de tant en tant. 

Si veiem que els trossos de tonyina no queden totalment coberts, de tant en tant els tombem.

Un cop fred, ja ens ho podem menjar, però és millor deixar-ho reposar unes hores, o fer-ho d’un dia per l’altre.

 I només ens farà falta un bon pa per sucar...

  

 

 

 

Pizza de tonyina i ceba

A casa ens agrada molt la pizza, i en faig tot sovint. 

Tenir amassadora és un aventatge, perquè es fa la massa en un tres i no res. L’únic que cal tenir en compte és que com que la massa ha de llevar, si volem menjar pizza per sopar has de posar-te a fer-la després de dinar, per donar-li temps a què pugi. 

La veritat és que és un menjar molt agraït, perquè queda bo li posis el que li posis. 

A nosaltres ens agrada molt la combinació de ceba i tonyina, amb la seva salsa de tomàquet i mozzarella, evidentment!.

 

Tonyina "en colorao"

Aquesta recepta la vaig trobar a internet, concretament al web de El comidista. 

Havia comprat dos talls de tonyina molt macos a la Sandra, la meva peixatera, i se’m va acudir buscar per la xarxa alguna manera diferent de fer-la. Em vaig trobar amb aquesta recepta, que es veu que és d’un restaurant de Cádiz que es diu El Campero, i em va semblar que podia estar bé. Això de “en colorao” és perquè porta pebre vermell. 

A la recepta original fan la tonyina a tacos, però jo vaig deixar els dos talls sencers. 

La veritat és que va quedar molt bona. La penso repetir!

Tonyina rostida

Aquest és un altre plat del meu receptari familiar. La meva mare en feia tot sovint, i a casa ens agradava molt. 

Es fa amb un tros de llom de tonyina no massa gruixut, que es rosteix com si fos un tall rodó. D’aquesta manera la tonyina queda molt melosa. 

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia un final de llom de tonyina i vaig pensar que podia aprofitar per fer la recepta de la meva mare. 

I aquí la teniu...

Tonyina amb ceba i tomàquet

Aquesta recepta la tenia pendent de penjar des de fa temps... i per fi li ha arribat l’hora!. 

És un d’aquells plats senzills però que queden fabulosos perquè els ingredients ho són. En aquest cas es tracta d’unes rodanxes de tonyina “yellowfin”, que segons em va explicar el Jordi, el meu peixeter, és la millor... 

La vaig fer només amb ceba, tomàquet i uns alls, i va quedar deliciosa!.

Braç de gitano de patata

Aquest plat és un clàssic del receptari de la meva família: el feia la meva mare, el fan els meus germans, el faig jo… Els únics que no el fan són els meus nebots, però sempre estan a punt per menjar-ne…

La veritat és que és un plat que sempre ve de gust, sobretot a l’estiu. A més, admet moltes variacions: jo l’acostumo a fer farcit de tonyina i guarnit amb pebrot escalivat i anxoves, però es pot farcir de moltes més coses…

"Marmitako" de tonyina

El "marmitako" de tonyina és un d’aquells plats senzills, dels típics dels pescadors, però que resulten espectaculars. 

El millor que hem menjat va ser ja fa uns quants anys, durant unes vacances per Cantabria, a Castro Urdiales. Vam arribar al poble a l’hora de dinar i vam entrar a un petit restaurant, molt casolà, que hi havia al costat del port. Vam menjar el menú: "marmitako" de tonyina i molls a la brasa. Ens van posar un "platàs" de "marmitako" i després dos molls que no cabien al plat. Encara ens en recordem: el "marmitako", boníssim, i els molls impressionants!. La feina va ser per acabar-s’ho tot!.

Com que ens agrada molt, en faig de tant en tant. No sé si el meu supera el de Castro Urdiales, però ho intento... De moment, a casa no se m’han queixat!. L’altre dia en vaig fer: us poso la recepta per si el voleu provar...

Arròs amb col-i-flor

Aquesta és una recepta “de familia”. Concretament de la família del meu sogre, que és fill de Garraf. Es veu que aquest arròs és típic d’aquella zona, i a casa seva el feien tot sovint. Com que ens agrada molt, ara també el fem a casa nostra…

Hi ha variants de la recepta: es pot fer amb bacallà en lloc de tonyina (tot i que a nosaltres ens agrada molt l’arròs amb bacallà, aquest ens agrada més amb tonyina), amb o sense salsitxes, amb o sense trossets de pernil… Però el que no hi ha de faltar mai és la col-i-flor!.

Jo he fet servir arròs bomba i l’he cuit al forn en cassola de fang, però també queda bé si es fa amb arròs normal i es cou al foc amb una cassola. És un plat senzill i queda molt lleuger, i acompanyat d’una amanida resulta un dinar molt bo i complet.

A veure si us animeu a fer-lo!

Tartaletes de crema de tonyina

Una forma ràpida de fer tartaletes salades és fer servir pasta per a crestes. No queden tan bé com si les fem amb pasta brisa però és fàcil i pràctic. 

La veritat és que es fan en un moment...