Pastís de xocolata i nata

Aquesta recepta fa temps que la tenia pendent de pujar al blog. La vaig veure al blog webos fritos  i em va semblar que havia d’estar molt bé (de fet, totes les receptes que penja la Su ho estan...). 

És un pastís molt suau i molt bo, amb molt de gust de xocolata i que no enfarfega gens. Ens el podem menjar per postres, o per esmorzar o berenar... 

Sigui com sigui quan us el mengeu, segur que no durarà gaire a taula... 

 

Ingredients:   160 g de mantega a temperatura ambient

                       200 g de xocolata negra (jo, Nestlé Postres)

                       150 g de sucre4 ous L

                       75 g de nata per muntar (35,1% de MG)

                       150 g de farina 

                       50 g de farina d’ametlla

                       10 g de llevat químic (Royal)

                       Sucre llustre per decorar

 

Elaboració:

Escalfem el forn a 170ºC.

Folrem un motlle de 24 cm de diàmetre amb paper de forn (o l’untem bé amb mantega fosa). 

Posem la xocolata a trossos en un bol i hi afegim la mantega. 

 

 

Ho posem al microoenes perquè es fongui. 

Ho fem a potència baixa i a petites tandes, per evitar que se’ns cremi. No cal esperar a què es fongui del tot: quan veiem que la xocolata està molt tova, ja la podem treure. La remenem i s’acabarà de fondre. 

Ho deixem refredar una mica. 

Posem els ous i el sucre a un bol i ho batem bé amb la batedora de varetes (jo, amb la KA) fins que ens quedi una barreja blanquinosa i escumosa.

 

Afegim la xocolata amb la mantega al bol dels ous i ho remenem bé.

Afegim la nata sense muntar i remenem.

Afegim la farina tamissada, la farina d’ametlles i el llevat i ho anem incorporant a la massa, remenant amb cura, sense batre gaire.

Aboquem la barreja al motlle. 

Sacsegem una mica el motlle i li donem uns copets contra el marbre perquè es reparteixi bé tota la massa. 

 

 

Ho posem al forn fins que estigui cuit (uns 40’, però dependrà del nostre forn).

Un cop cuit, el treiem del forn i el deixem refredar a sobre d’una reixeta. 

Quan estigui fred, el desemmotllem i el posem a una safata. 

 

 

L’empolsinem amb sucre llustre i ja el tenim a punt.

 

 

 

 

 

Corona de nata i xocolata

Aquesta és una d’aquelles receptes que són fàcils de fer i tenen un resultat espectacular!. 

Només es tracta de fer un pa de pessic lleuger (en aquest cas el vaig fer amb un motlle tipus corona, perquè quedés més bonic), farcir-lo amb nata muntada i cobrir-lo amb una mica de xocolata fosa. 

Unes postres boníssimes. O també un bon berenar...

Gelat de vainilla i de xocolata

Aquesta recepta és del llibre de la Montserrat Seguí “Cuinar és senzill”. És molt fàcil de fer i surt un gelat boníssim... 

Per compensar el no utilitzar geladora i poder aconseguir un gelat cremós i sense cristalls de gel, cal remenar-lo un parell de cops mentre es congela.

La veritat és que queda molt bo. Si el feu, segur que repetireu!.

Podem aprofitar les clares fent unes llengües de gat per acompanyar...

Pastís de galetes, xocolata i nata

Aquestes són unes postres del receptari familiar, que la meva mare solia fer a l’estiu.

És un pastís fàcil de fer: només cal fer capes de galetes, nata muntada i xocolata desfeta i posar-lo unes hores a la nevera, per menjar-lo ben fred. I està boníssim!.

Jo el faig en una safata d’alumini de fer glaçons que encara tinc d’una antiga nevera de casa i que em va perfecte, perquè és la mida justa per a dues capes. Però podem fer servir un motlle de cake o qualsevol altre que ens agradi. O fer més capes. Només hem de tenir en compte que el motlle sigui prou alt...

Torró de nata i nous

No havia fet mai torró de nata i nous, i un dia em vaig dedicar a buscar receptes per la xarxa i en vaig trobar unes quantes. Totes tenen els mateixos ingredients, només varien una mica les proporcions. També hi ha qui fa una cobertura de xocolata i qui només el guarneix una mica. 

Jo vaig fer aquesta i la veritat és que a casa ens va agradar molt. És molt fàcil de fer. 

A veure si us animeu!

Bica blanca de Laza

La bica és una mena de pa de pessic típic de la província d’Ourense. 

Un dels seus ingredients és la mantega, la qual cosa li dóna una consistència i cos característics. Té un lleuger gust de canyella, i la capa de sobre torrada.

Cada poble té la seva pròpia recepta, encara que totes són semblants quant a ingredients i elaboració. La del poble de Laza, però,és una mica diferent, perquè es fa amb les clares dels ous i porta nata en lloc de mantega.

Havia vist la recepta en diferents blogs (Cocinando con Neus i Galletas habelas hailas, entre d'altres...) i feia temps que tenia ganes de fer-la. Però necessitava 6 clares... que em van quedar dels ous que vaig utilitzar per a la crema pastissera del pastís de crema i xocolata que vaig fer dies enrera per a la festa dels aniversaris.

O sigui que aquí el teniu...

Us el recomano, és boníssim!!!

Mousse de xocolata

Aquesta és la primera recepta que vaig fer amb la Kitchen Aid!. 

La vaig triar perquè (a part de què sempre ve de gust una bona mousse de xocolata...) per fer-la s’han de batre rovells d’ou amb sucre, muntar clares i muntar nata. I em va semblar que seria una bona manera de provar la meva nova "joguina" i veure si el resultat era gaire diferent a quan feia totes aquestes "operacions" amb la batedora de varetes. 

I la veritat és que sí!.  A part del tema de la rapidesa  (es fa tot molt més de pressa) i la comoditat (no has d’estar aguantant tota l’estona la batedora ni anar-la movent pel recipient...) els ous queden molt més esponjosos i la nata i les clares molt més fortes. 

Va quedar una mousse amb un gust igual de bo que les que havia fet fins aleshores, però molt més consistent. En resum, molt millor!. 

Com a conseqüència, ara la meva estimada batedora de varetes treballa molt menys: quan he de muntar clares, o nata... faig servir la KA!. 

Aquí us poso la recepta per si la voleu provar...

Crema de plàtans amb xocolata

Aquesta recepta la vaig veure fa anys al programa del Karlos Arguiñano i l’he fet moltes vegades...

Són unes postres molt fàcils i ràpides de fer, a part de què són molt bones (faltaria més...). 

A més, és una bona manera de gastar aquells plàtans que de vegades se’ns han fet molt madurs i que no es menja ningú!.