Mandonguilles de sípia amb salsa verda

L’altre dia el Jordi, el meu peixeter, havia portat sípies de platja de mida una mica gran. Així que les vaig veure me les vaig imaginar estofades amb patates (ara feia temps que no n’havia fet...), o sigui que me’n vaig endur una de ben maca amb la intenció de fer-la per dinar.

A l’hora de ficar-me a la cuina, però, se’m va acudir que la podria fer d’alguna altra manera, i després de mirar unes quantes receptes em vaig decidir a fer aquestes mandonguilles: i va ser tota una troballa, perquè van quedar boníssimes!.

Ja estic pensant en tornar-les a fer, però posant unes cloïses a la salsa o fins i tot fer-les amb salsa de tinta en lloc de salsa verda...

Pastís de mousse de xocolata i mascarpone

M’agrada molt la combinació de la xocolata amb el mascarpone.

L’altre dia tenia una terrina de mascarpone a la nevera, i se’m va acudir fer una mousse de mascarpone i servir-la en una copa empolsinada amb força cacau pur en pols. Però quan m'hi anava a posar, vaig pensar que hi podria barrejar gelatina perquè agafés més consistència i fer-ne un pastís sobre una base de galeta. I d’aquí vaig passar a pensar que, en lloc de posar cacau per sobre, podria afegir xocolata fosa a la mousse de mascarpone... 

Total, que al final en va resultar un pastís de mousse de xocolata i mascarpone (empolsinat amb força cacau, això sí) que estava per llepar-se els dits!.

Aquí el teniu...

Sablés viennois

Aquesta recepta la va penjar fa uns dies la Mònica al seu magnífic blog Ensucrat (us recomano que hi doneu un cop d’ull: no us en penedireu!) i així que la vaig veure vaig pensar que l’havia de provar. O sigui que me la vaig guardar al meu arxiu de receptes esperant el moment oportú per fer-la (no és l’única, en tinc unes quantes més del seu blog a la "reserva"!).

Com que l’altre dia vaig fer all-i-oli per acompanyar una fideuà, em va quedar la clara de l’ou perduda per la nevera, i vaig pensar que la podia aprofitar fent aquestes galetes. Us recomano que us animeu a fer-les: són realment espectaculars!!!!

Arròs amb col-i-flor

Aquesta és una recepta “de familia”. Concretament de la família del meu sogre, que és fill de Garraf. Es veu que aquest arròs és típic d’aquella zona, i a casa seva el feien tot sovint. Com que ens agrada molt, ara també el fem a casa nostra…

Hi ha variants de la recepta: es pot fer amb bacallà en lloc de tonyina (tot i que a nosaltres ens agrada molt l’arròs amb bacallà, aquest ens agrada més amb tonyina), amb o sense salsitxes, amb o sense trossets de pernil… Però el que no hi ha de faltar mai és la col-i-flor!.

Jo he fet servir arròs bomba i l’he cuit al forn en cassola de fang, però també queda bé si es fa amb arròs normal i es cou al foc amb una cassola. És un plat senzill i queda molt lleuger, i acompanyat d’una amanida resulta un dinar molt bo i complet.

A veure si us animeu a fer-lo!

Tronc (cogote) de lluç a la Donosti

A aquestes alçades crec que ja no sorprenc ningú si dic que a casa ens encanta el peix al forn amb patates. Ja havia pujat la recepta del llobarro i del turbot, però faltava el lluç!. O sigui que quan l’altre dia en vaig comprar un la mar de maco al Jordi (ja sabeu, el meu peixeter de capçalera…), vaig pensar que podia fer la part del tronc (el "cogote") al forn, en un sol tros.

Aquesta vegada l’he volgut fer una mica diferent, per variar una mica, i al peix cuit hi he afegit un sofregit d’alls, julivert i unes gotes de vinagre, tal com el fan a la zona de Donosti  (us recomano que en mengeu si aneu per allà..., no us en penedireu!).

Un plat de luxe!.