Mini vol-au-vents de formatge

Aquest és un aperitiu molt ràpid i molt fàcil de fer, i que a més a més és boníssim... Què més podem demanar?. 

Jo l'he fet  amb mini vol-au-vents, però també queda molt bo amb minitartaletes de pasta trencada. 

A veure si us animeu!

Pizzetes amb "tortillas" mexicanes

Mai havia fet cap plat amb “tortillas” mexicanes, i un dia vaig veure al blog de la Pilar Les receptes que m’agraden, unes pizzes que en lloc de la clàssica massa de pizza tenien com a base una “tortilla”. Em va semblar una bona idea i vaig decidir provar-ho... i va ser tot un èxit!.

Es preparen en un moment, perquè ja tenim la base feta i cuita. Només cal posar-hi per sobre el que ens vingui de gust i posar-les al forn uns 10’. Com que la base es molt prima, queden unes pizzes molt lleugeres. 

Ara a casa sempre tinc un paquet de “tortillas”, i així si vaig molt atrafegada puc improvisar el sopar en un moment...

Bica blanca de Laza

La bica és una mena de pa de pessic típic de la província d’Ourense. 

Un dels seus ingredients és la mantega, la qual cosa li dóna una consistència i cos característics. Té un lleuger gust de canyella, i la capa de sobre torrada.

Cada poble té la seva pròpia recepta, encara que totes són semblants quant a ingredients i elaboració. La del poble de Laza, però,és una mica diferent, perquè es fa amb les clares dels ous i porta nata en lloc de mantega.

Havia vist la recepta en diferents blogs (Cocinando con Neus i Galletas habelas hailas, entre d'altres...) i feia temps que tenia ganes de fer-la. Però necessitava 6 clares... que em van quedar dels ous que vaig utilitzar per a la crema pastissera del pastís de crema i xocolata que vaig fer dies enrera per a la festa dels aniversaris.

O sigui que aquí el teniu...

Us el recomano, és boníssim!!!

Pastís de crema i xocolata (la meva versió del pastís de crema Boston)

Feia temps que tenia ganes de fer aquest pastís, que vaig veure per primer cop al blog delícies de llimona: em va semblar que havia de ser molt però que molt bo!.

L’altre dia vàrem tenir dinar familiar per celebrar els aniversaris que “cauen” aquest mes de febrer: el del meu nebot, el meu marit, el meu germà, i el meu (en aquest ordre...). A mí em va tocar fer les postres (com sempre en aquests casos!), i vaig pensar que podria ser un bon moment per fer aquest pastís...

El pa de pessic de la recepta original és una mica diferent del que faig jo habitualment. Com que no tenia temps de fer una prova per avançat per veure com em quedava, no em vaig voler arriscar i vaig fer la meva recepta de sempre.

El pastís era per a 11 persones, així que vaig optar per fer-lo rectangular i no rodó perquè fos més fàcil de fer les porcions... 

Va quedar boníssim, i amb una pinta espectacular!.

L’hauré de tornar a fer aviat, aquest cop amb el pa de pessic com a la recepta original...

Arròs amb bacallà

Aquest era un dels plats preferits del meu pare, i per això la meva mare en feia tot sovint.

A casa també ens agrada molt i n’acostumo a fer de tant en tant. La veritat és que és un arròs que dóna poca feina, i a més és un plat molt lleuger.

A veure si us agrada!.