Tonyina amb ceba i tomàquet

Aquesta recepta la tenia pendent de penjar des de fa temps... i per fi li ha arribat l’hora!. 

És un d’aquells plats senzills però que queden fabulosos perquè els ingredients ho són. En aquest cas es tracta d’unes rodanxes de tonyina “yellowfin”, que segons em va explicar el Jordi, el meu peixeter, és la millor... 

La vaig fer només amb ceba, tomàquet i uns alls, i va quedar deliciosa!.

Copa de crema de formatge de cabra i pebrots del piquillo

Aquesta copa és la meva versió d’una recepta del blog del Miquel , que quan la vaig veure vaig tenir clar que l’havia de provar... (Aprofito per recomanar-vos el seu blog, si és que no el coneixeu: val la pena!).

És una recepta fàcil i ràpida de preparar i amb uns resultats realment espectaculars: la combinació de sabors és boníssima i la presentació queda molt vistosa. La vaig fer el dia de Reis com a aperitiu i us puc assegurar que vaig triomfar!.

Jo la vaig servir en copes de martini, però també podem presentar-la en gotets o en qualsevol altre recipient. Això si, que sigui transparent, perquè es puguin veure bé els dos colors...

Calamarcets amb ceba i conyac

Aquesta és una recepta molt agraïda, perquè a més de ser molt fàcil i ràpida de fer, el resultat és boníssim!.  Jo la vaig fer l’altre dia com a segon plat, però també ens pot anar molt bé per a un aperitiu...

Llomillo farcit, amb salsa d'ametlles

Després de més de dos mesos desapareguda per culpa de la feina, ja torno a ser aquí!. 

Això de treballar per a un mateix té aquestes coses: de vegades tens molt poca feina (o gens) però d’altres se t’ajunten unes quantes coses... i no estan els temps per dir que no a res!. 

Malgrat tot he seguit cuinant i provant noves receptes, però després de passar-me tot el dia davant de l’ordinador dibuixant mapes i redactant informes, no em quedaven ganes (ni temps) de preparar i penjar entrades al blog. O sigui que tinc força feina pendent... i espero posar-me al dia aviat!. 

La recepta que us poso és un d’aquells plats que forma part del receptari tradicional de la meva família. A casa el coneixem com a “llomillo amb ametlles”, i és un clàssic: el feia la meva àvia, després la meva mare, i ara els meus germans i jo... 

És un plat senzill de fer però amb un resultat espectacular, tant pel que fa a la vista com pel que fa al gust. M’ha semblat que era una bona manera de reprendre el blog i de desitjar-vos molt bon any a tothom!

   

 

Miniquiches de camagrocs

A casa ja fa dies que mengem bolets, alguns comprats, d’altres trobats i d’altres regalats. Però com que darrerament vaig molt atrafegada, encara no havia pogut penjar cap recepta al blog. 

Ahir vaig comprar uns quants camagrocs, i aprofitant que tenia un paquet de pasta de crestes a la nevera, he pensat que podia fer unes miniquiches. 

La veritat és que han quedat molt bones, i sense gaire feina, que sempres s’agraeix...