Aquesta
recepta tenia pendent de pujar-la des de fa dies...
Vaig comprar a la Sandra,
la meva peixatera, un bonítol sencer quan estàvem en plena temporada. Li vaig
dir que em treiés el cap i l’espina central perquè no sabia com el faria. Vaig
estar mirant receptes per la xarxa, i em vaig trobar amb la del rotlle de
bonítol, que es veu que és típic d’Astúries. Em va semblar que no era difícil
de fer, tot i que una mica entretingut, i vaig decidir provar-ho...
És un plat que ens pot servir tant de tall com d'entrant o per a un pica-pica.
Aquí el
teniu!.
Tenia
pendent de pujar aquesta recepta des de fa dies. És la darrera d’aquesta
temporada de bolets...
En la nostra
última expedició, vàrem trobar força fredolics,
alguns de molt grans, i vaig pensar que podia aprofitar per repetir la tatin de bolets però aquest cop amb fredolics.
La vaig fer de la mateixa
manera que la tatin de llenegues,
només vaig canviar el tipus de bolet.
Va ser tot un èxit!.
La pena és que haurem d’esperar uns quants mesos per
tornar-ne a menjar...
Després dels rovellons i els camagrocs, ha arribat l’hora
dels fredolics!.
A la nostra darrera sortida boletera (aquest any no parem, s’ha
d’aprofitar!) vàrem trobar força fredolics, o sigui que vaig decidir fer un
dels nostres plats preferits: la sopa de fredolics.
És molt fàcil de fer, i
està boníssima!
Seguim
amb receptes de bolets. Cal aprofitar que aquest any n’estem trobant molts:
rovellons, camagrocs i llenegues negres... i algun fredolic.
He fet pollastre rostit amb rovellons, fricandó amb rovellons i amb llenegues... i molta conserva!.
Aprofitant una bona collita de llenegues negres, l’altre dia vaig voler provar
una recepta que havia vist fa temps al blog cuina generosa i que m'havia guardat esperant
l’ocasió per fer-la. La recepta original és amb pasta de full, però jo la vaig
fer amb pasta brisa.
Realment deliciosa!!!
Comença
la temporada de bolets!.
La primera sortida boletaire de la temporada pel Baix
Llobregat es va saldar amb un bon grapat de rovellonets. Em vam trobar molts,
però molt petits. Estaven sortint!.
A l’hora de decidir com ens els menjàvem,
el Josep Maria, el meu marit, va proposar fer-los amb pollastre rostit, com els
feia la seva mare. I així els vaig fer.
Va quedar boníssim. Tant, que amb els
de la següent collita vam repetir plat! (amb una part, pequè em vam trobar un
parell de quilos, je, je...).
Aquí us poso la recepta, per si voleu provar...
